Foto: Pep Herrero
Goniòmetre de reflexió de dos cercles de Goldschmidt
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FCT – 8
Tipus
Goniòmetre
Dimensions/Durada
70 x 65 x 65 cm
Lloc d’origen
Heidelberg (Alemanya) – Lloc de creació
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona
Data
Començament del segle XX
Descripció
Llegir més
El goniòmetre és un instrument que permet mesurar els angles entre les cares d’una mateixa zona cristal·logràfica, és a dir, el conjunt de cares paral·leles a una mateixa direcció, que ha de coincidir necessàriament amb l’eix de rotació de l’aparell. Per aconseguir-ho, el cristall és muntat en el denominat cap goniomètric, que disposa de dos cercles perpendiculars i dos desplaçaments, també perpendiculars, per centrar el cristall i evitar que es desplaci l’eix òptic durant la rotació. La precisió de la mesura és d’un minut de grau.
El primer goniòmetre de reflexió, inventat per W. H. Wollaston el 1809, constava d’un únic arc vertical, però no disposava de col·limador ni ullera. La precisió era força limitada. Ben aviat, J. Babinet, E. Mitscherlich, entre d’altres, van perfeccionar l’invent, millorant l’òptica i la precisió del goniòmetre, proveït d’un nònius amb una lupa de lectura. Aquest goniòmetre fou posteriorment equipat amb accessoris per escalfar o refredar cristalls, cosa que permeté estudiar la dilatació anisòtropa.
Aquest model (FCT – 8) és un objecte complex. La seva finalitat és la mesura precisa de gairebé tots els angles entre les cares d’un cristall, sense necessitat de muntar-lo de nou per a cada zona cristal·lina, tal com passa en els goniòmetres d’un cercle. Per aconseguir-ho, el cristall, un cop muntat, pot ser girat segons dos eixos. D’aquesta manera s’obtenen per a cada cara cristal·lina les coordenades polars (longitud i latitud, o φ i ρ) amb una precisió d’un minut de grau. Després, mitjançant càlculs de trigonometria esfèrica, s’obtenen els angles entre cares. El sistema òptic és molt complet, amb les funcions de telescopi i microscopi i tot un joc de col·limadors per mesurar cares molt petites. Aquest equip representa el màxim exponent de la goniometria dels cristalls. No obstant això, el descobriment de la difracció de raigs X pels cristalls (any 1912) va desviar ràpidament l’interès dels cristal·lògrafs cap a la resolució de les estructures cristal·lines mitjançant raigs X. El professor Francisco Pardillo, catedràtic de la Facultat de Ciències entre 1912 i 1955, va realitzar treballs detalladíssims de goniometria amb aquest instrument que foren difosos àmpliament.
L’aparell du una placa amb la llegenda: Stoe and Cie, Inh. Fritz Rheinheimer, Heidelberg, Deutschland
