Alzina

Llegir més
Col·lecció Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Identificador CPVFS00053
Nom científic Quercus ilex L. (Fagaceae)
Camp/Matèria Biodiversitat
Lloc de procedència Europa
Ubicació Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Contribuïdor GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA
Data Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)
Drets En copyright
Notes Autòcton de la Mediterrània occidental, habita en zones marítimes més o menys humides. A Catalunya es troba des del nivell del mar fins als 1400 m d’altitud. Forma boscos de gran interès paisatgístic.
Descripció
Arbre de fins a 27 m, perennifoli, de tronc cilíndric, capçada arrodonida i escorça dura i escamosa. Fulles simples, esparses, lanceolades, amb marge enter, lleument dentat, serrat o espinós. Inflorescència unisexual, la masculina en ament, pèndul, i la femenina uniflora per reducció. Flors masculines reduïdes amb 6-12 estams, i femenines amb 6 lòbuls pilosos. Fruit en aqueni coriaci, marró, amb una cúpula llenyosa a la base en forma de didal que no arriba a cobrir la meitat del fruit (gla). Característiques - Medicinal Usos: És una planta antiescrofulosa que es fa servir per combatre la tuberculosi localitzada en els ganglis limfàtics de la regió cervical. Conté tanins, amb propietats astringents i antimicrobianes, que ajuden a curar grans i a eliminar l'excés de greix de la pell; per això s'utilitza en productes cosmètics. Els tanins de l'escorça també s'usen per adobar pells. Els fruits (glans) són una font d'aliment pel bestiar porcí. És una planta mel·lífera. Anys enrere, l'alzina s'havia explotat per obtenir-ne carbó vegetal. Té una fusta molt dura que s'usa per fabricar els bastons dels balls de bastons (molt resistent als cops), rodes de carro, eines agrícoles, etc.
Llegir més