Taronger agre

Llegir més
Col·lecció Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Identificador CPVFS00019
Nom científic Citrus aurantium L. (Rutaceae)
Camp/Matèria Biodiversitat
Lloc de procedència Àsia
Ubicació Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Contribuïdor GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA
Data Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)
Drets En copyright
Notes Originat per hibridació entre el Citrus maxima (aranger) i el Citrus reticulata (mandariner), probablement deriva d’exemplars silvestres del sud-est d’Àsia. Cultivat a la península Ibèrica des de l’època àrab.
Descripció
Arbre perennifoli, de capçada arrodonida i branquetes anguloses, amb espines axil·lars solitàries. Fulles alternades, coriàcies, brillants, glabres, el·líptiques o lanceolades, amb el pecíol dilatat en una ala que té forma de cor. Flors oloroses, blanques, amb 5 pètals carnosos i nombre d'estams variable (10 o més). Fruit carnós en baia modificada (hesperidi), arrodonit, de 7-8 cm, de pela de color ataronjat, gruixuda i rugosa, amb 7-12 grills interiors de gust amargant i agre, cadascun amb una o diverses granes piriformes. Característiques - Medicinal Usos: De la pela del fruit se'n fan confitures. De les fulles se¿n fa l¿essència de petitgrain, usada en perfumeria, i també se'n pot fer infusió, que és sedant i estomacal. Les flors, destil·lades en fresc, produeixen l'essència de flor de taronger, que és aromatitzant, sedant i antiespasmòdica, i s'usa en farmàcia i en perfumeria. L'escorça és estimulant de la gana i digestiva, i també s'empra en la fabricació de licors (curaçao i Cointreau).
Llegir més