Foto: Claudia León Mas
Reòstat
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0490
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21707
Tipus
Reòstat
Dimensions/Durada
17 x 15 x 19 cm
Lloc d’origen
Milà, Itàlia
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1929
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Un reòstat regula la resistència i, per tant, la intensitat. Principalment, permetia que l'usuari pugui controlar la quantitat de corrent que passa per un circuit elèctric sense haver d'apagar-lo o canviar la font d'alimentació, per mitjà de variar la resistència aplicada pel reòstat.
Funcionament:
A l'interior de la caixa hi ha un bobinatge de fil resistiu. El pom superior de baquelita està connectat a un eix que fa moure un contacte mòbil interior; en girar-lo, el cursor llisca sobre el bobinatge, augmentant o disminuint la longitud de fil per on passa el corrent elèctric. Els reòstats de potència transformen l'energia sobrant directament en calor (per efecte Joule). És per això que l'aparell compta amb aquesta caixa protectora de metall completament perforada, dissenyat exclusivament per facilitar la ventilació passiva de l'interior i evitar que el bobinatge es fongui o es cremi per sobreescalfament. A la placa de bronze es llegeix el model i el text informa de la tensió per la qual està dissenyat per treballar, 110 V (estàndard per aquells anys), i l'amperatge màxim de treball.
Dades històriques:
A la placa metàl·lica de l’instrument no trobem només les característiques tècniques de l’aparell, també trobem l’empresa i l’any de fabricació, fet per Ercole Marelli & C.S.A. l’any 1929. L'empresa va ser fundada el 1891 a Milà per l'emprenedor Ercole Marelli. El 1905 es van traslladar a un complex industrial a Milà, i van començar a fabricar motors elèctrics, transformadors, bombes i reòstats de control per a fàbriques i sistemes de transport. Després de l’evolució de l’empresa, el seu creixent èxit i els anys d’experiència, arribem a 1929, any de datació del nostre exemplar de la Col·lecció. Tanmateix, no tenim més informació sobre com devia arribar a Barcelona, ni quina funció concreta desenvolupava a la Universitat. De tota manera, és probable que, com descrivíem en l’apartat de funcionament, es fes servir en circuits elèctrics dels laboratoris de la Facultat. Per altra banda, el terme i el disseny original del reòstat van ser encunyats pel científic britànic Sir Charles Wheatstone l'any 1843, qui necessitava un aparell que pogués regular de forma precisa la resistència per realitzar les seves mesures de circuits elèctrics.
