Foto: Claudia León Mas
Calorímetre de flux continu
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0491
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21710
Tipus
Calorímetre
Dimensions/Durada
42 x 10,5 x 14 cm
Lloc d’origen
Londres, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1954-1976
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Calorímetre de flux continu. En termodinàmica, aquest aparell serveix principalment per a determinar l'equivalent elèctric de la calor o per a mesurar la capacitat calorífica específica de l'aigua. El seu principal avantatge és que, en treballar en un estat estacionari, on el flux d'aigua i l'aportació elèctrica són constants, la capacitat calorífica de l'aparell mateix no intervé en els càlculs.
Funcionament:
L'augment de la temperatura de l'aigua es mesura mitjançant 2 termòmetres (els quals no estan inclosos en el nostre exemplar de la Col·lecció) que s'introdueixen a cadascun dels extrems. L'espiral de calefacció és de fil de Constantan i està connectada a 2 terminals de la base, que s'alimenten amb 6 volts. Tot l’aparell està instal·lat sobre una sòlida base de fusta. Un cop s'estabilitzen les temperatures d'entrada i sortida, tota l'energia elèctrica aportada per la resistència de Constantan es transforma en calor transferida directament al corrent d'aigua.
Dades històriques:
L'origen d'aquest disseny es remunta a finals del segle XIX i principis del XX. Va ser ideat pel físic britànic Hugh Longbourne Callendar i desenvolupat a fons conjuntament amb el seu assistent Howard Turner Barnes al Canadà, publicant-se de forma definitiva l'any 1902. Aquest model en concret va ser fabricat per Griffin & George Limited, a Londres. Es va convertir en el gegant indiscutible del material de laboratori educatiu al Regne Unit i la Commonwealth durant la postguerra. Més endavant, l'empresa va ser absorbida pel grup Fisons i va continuar operant sota la marca Griffin fins al seu tancament definitiu a finals dels anys noranta. Podem acotar la data d'aquesta unitat gràcies als detalls del disseny. Amb tot, aquest exemplar es va fabricar amb tota seguretat entre 1954 i finals de la dècada de 1960. Tot i que no sabem concretament com va arribar a la Universitat de Barcelona, és probable que fos una compra directa perquè es fes servir en l’ensenyament i la investigació de la termodinàmica.
