Projector de diapositives
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0577
Tipus
Projector d'imatges
Dimensions/Durada
15 x 22 x 21 cm
Lloc d’origen
Nuremberg, Alemanya
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Dispositiu que permet la projecció de diapositives, aquest en particular és el model 300-P-1 fabricat per l’empresa espanyola Exacta. Pel que fa l’estructura externa, té una base quadrangular amb de carcassa metàl·lica que compta amb una estriada per la qual es fa la refrigeració. A més, disposa d’un objectiu a la part davantera així com un passa-vistes a la part transversal amb dipòsit rectangular.
Funcionament:
El projector de diapositives és un dispositiu òptic dissenyat per mostrar imatges de forma ampliada. Per aconseguir aquesta fi, els dispositius estan equipats amb una carcassa, lents, porta-diapositives, font de llum, sistema de refrigeració i un panell de control i ajusts. Un cop encès, aquest emet llum que procedeix d’una bombeta incandescent i va a parar a la diapositiva que es vol projectar. Les diapositives es troben en un compartiment i, en el moment de projectar alguna d’aquestes, s’insereix de forma manual a la ranura adient. La formació d’imatge és possible gràcies al sistema de lents que s’encarreguen d’enfocar i projectar la imatge de la diapositiva a la pantalla; el conjunt ha d’ésser prèviament calibrat fent ús del mecanisme d’enfoc i desplaçament per tal de la formació nítida i clara de la imatge. Ara bé, com a conseqüència de la bombeta incandescent, és necessari un sistema de refrigeració per tal d’evitar el sobreescalfament i que la vida útil de l’aparell sigui més llarga.
Dades històriques:
Durant el segles XVII-XIX es va dissenyar un aparell que és considerat com un l’origen pel que fan els dispositius de projecció, la llanterna màgica. Aquesta consistia en una caixa fosca amb una font de llum en un dels extrems i una lent a l’altre. Les imatges pintades en les plaques de vidre eren il·luminats i projectats en una pantalla. Al segle XIX es varen desenvolupar un tipus de projector que feia servir com a diapositives plaques de vidre i la font de llum era col·locada darrera d’aquesta; el que s’aconseguia era la projecció de la mateixa sobre una pantalla. Amb l’arribada de la llum elèctrica al segle XIX, es va començar a fer servir com a font de llum làmpades elèctriques, el que va portar a la millora de la qualitat de la projecció. A finals del mateix segle, els germans Lumière i altres pioners varen desenvolupar projectors que podien mostrar pel·lícules en moviment en una pantalla gran. A mesura que passava el temps, els projectors es tornaren més compactes i fàcils d’utilitzar; es varen introduir millores en l’òptica, il·luminació i d’altres mecanismes d’avanç de diapositives que varen permetre una millora en l’experiència de l’usuari.
En aquest context és quan va sortir aquest model de projector al mercat, concretament a l’any 1955 de la mà l’empresa Exacta. La companyia espanyola amb seu a Barcelona comptava amb diferents patents relacionades amb la projecció i visionat de diapositives, tot contribuint al panorama del cinema d’aquella època.
