Protege lanas y pieles: Polil Cruz Verde
Col·lecció
Fons Josep Artigas
Identificador
12JA
Tipus
Cartell (pòster)
Materials/Tècniques
Paper / litografia
Dimensions/Durada
116 x 70 cm
Lloc d’origen
Barcelona
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Belles Arts. Baldiri Reixac, 2, 08028 Barcelona
Autoria
Artigas i Ojeda, Josep
Departament de Publicitat Cruz Verde
Departament de Publicitat Cruz Verde
Data
1948
Descripció
Llegir més
Únic exemplar conegut d'aquest cartell, un dels més cèlebres de Josep Artigas i un dels més famosos de la publicitat i el cartellisme de la postguerra a Barcelona i a Espanya. Va ser creat per a Cruz Verde, concretament per al producte Polil.
El cartell forma part d'una sèrie de quatre; dels altres tres també se'n conserven exemplars. Són els següents:
- 1948.1: Polil. Eslògan: «Contra la polilla». La il·lustració consisteix en un tros de roba esfilagarsat on les arnes hi han fet un forat.
- 1948.2: Polil. Eslògan: «Protege Lanas y Pieles». Il·lustració: primera versió, l'original, del personatge Polil tan ben conegut per tothom. És un personatge pintat al gouache que porta un abric verd, color triat per establir una connexió intel·lectual amb el nom de l'empresa que el produeix, Cruz Verde. Aquest és el cartell al que correspon aquesta fitxa.
-1958: Polil. Eslògan: «Polil. Protege lanas y pieles». És una segona versió del cartell del personatge de l'abric, creat mitjançant procediments fotogràfics i imprès amb offset. Va ser fet per Paco Izquierdo i Joan Nogueras, llavors directors de Publicruz, l'agència de publicitat de Cruz Verde (segons explicava l'Artigas). Se'l reconeix perquè tot plegat està una mica descentrat pel fet d'haver volgut donar-li volum.
- 1970: Aquesta data correspon a la impressió de l'exemplar conservat al CRAI. El projecte, però, podria ser anterior. De fet, data del 1966, segons l'autor. Se'n van fer prou edicions. Aquest també el va pintar Josep Artigas quan va tornar a Barcelona des de Suïssa i ho féu per redreçar l'horrible cartell fotogràfic anterior. Distingeix la nova versió el canvi d'eslògan, que torna a ser «Contra la polilla», però sobretot que en aquesta versió l'abric és de color blau. L'Artigas creié que ja havia passat prou temps, la imatge era molt coneguda pel públic i, per tant, ja no calia fer referència al verd de la marca i es podia permetre introduir aquest canvi.
Probablement, aquest és un dels cartells que, en la versió del 1948, la primera que va tenir èxit, exemplifica més bé la manera de fer publicitat en els primers anys de la postguerra segons les tendències internacionals, i també les locals, les quals supera. El cartell, conegut com «el Papitu» entre els col·laboradors més propers de l'Artigas a Publicruz, mostra un personatge construït mitjançant diversos recursos gràfics: la caricatura, l'exageració del gest a la manera del còmic -uns ulls fora de si, el moviment dels braços i les línies d'expectació al voltant del cap-, així com l'el·lipsi de tots aquells elements que no serveixen per explicar l'argument i representar una escena, en aquest cas, un moment de sorpresa, un ensurt. Tot plegat constitueix una bona utilització del surrealisme com a mecanisme enunciatiu, el procediment més utilitzat en la publicitat de l'època gràcies a l'aprofitament de la capacitat metamòrfica de la imatge. De fet, aquí només hi ha uns ulls fora de si que, sota d'un barret, miren per davant el forat que el personatge porta a l'esquena del seu abric. No hi ha cap cos, tan sols la suggestió d'un volum!
L'Artigas sempre deia que es tracta d'un cartell que contradiu els principis de la publicitat, ja que es construeix mitjançant un argument negatiu: el producte anunciat, verí per a les arnes que es mengen la roba, serveix per evitar, no per aconseguir.
El text, retolat a mà, combina les lletres cal·ligràfiques a l'americana, tant de moda en els anys quaranta i els primers cinquanta, amb les egípcies i amb el pal sec cursiu, introduït amb un davantal per imprimir-hi la marca d'una empresa que encara no disposava de logotip. El color verd de l'abric combinava amb el color de la marca i alhora citava la paraula que composa el nom de l'empresa. El groc reforçava la vistositat del cartell penjat a les parets de la ciutat, a les cartelleres del metro o a les poques columnes anunciadores que hi havia.
A l'Artigas no li agradava sentir que el seu «Papitu» hagi esdevingut un símbol de la postguerra espanyola, de la carestia de productes, de l'ambient de por i tristesa de l'època. De fet, que se l'hagi continuat utilitzant sense interrupció posa en dubte aquesta assimilació a una única època històrica. I, tanmateix, és una imatge de la postguerra, un símbol de l'època i, com a tal, ha entrat en l'imaginari de la gent referit a aquells anys. És el barret allò que el situa en aquella època? És l'abric? O és la concepció del cartell?
Nota 1: moltes dades provenen de les converses mantingudes amb en Josep Artigas un any abans que morís. A més, la bibliografia disponible sobre aquest cartell és molt àmplia, ja que ha estat seleccionat per la majoria d'exposicions i publicacions dedicades a la història de la publicitat i del disseny gràfic a Catalunya i a Espanya.
Nota 2: la campanya i la sèrie s'inicien el 1947, però continua utilitzant-se en embalatges i altres elements promocionals del producte. El cartell es va imprimir a Barcelona, a la Impremta S. Martínez.
(AC)