Foto: Judit Montilla Campillo
Retrat del Dr. Andrés Martínez Vargas
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Clínic)
Identificador
FMCS-25
Camp/Matèria
Martínez y Vargas, Andrés, 1861-1948,
Pediatria,
Rectors d'universitat
Pediatria,
Rectors d'universitat
Materials/Tècniques
Pintura a l'oli
Dimensions/Durada
116,5 x 90,5 x 2 cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya)
Localització actual (centre)
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Clínic. Casanova, 143, 08036 Barcelona
Autoria
Flò, Eduard, 1881-1958
Data
1927
Descripció
Llegir més
El retrat mostra el Dr. Andrés Martínez Vargas dempeus, amb la mirada directa cap a l'espectador. Vesteix musseta, toga negra acadèmica i nombrosos distintius en forma d'emblema i medalla, com la medalla doctoral. També duu la medalla de rector i els punys de màniga roses, el color distintiu dels rectors de la Universitat de Barcelona. A més, duu l’epitoga, que forma part del vestit acadèmic francès. L’ostenta com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa, el 1925. Sobre la taula hi ha una birreta, un altre element que reforça la seva autoritat acadèmica i la seva posició elevada en la institució. El fons és fosc i pla, tot i que la taula contribueix a donar certa sensació de profunditat a la composició.
Andrés Martínez Vargas va ser el primer catedràtic efectiu de Pediatria, una especialitat incorporada als estudis de Medicina el 1886. Amb una sòlida formació internacional, va impulsar la construcció d’un hospital clínic per a la Facultat de Medicina i fou president de l’Acadèmia Médico-Farmacèutica i membre actiu d’altres institucions mèdiques. Entre 1923 i 1927 va ser rector de la Universitat de Barcelona. Defensor de la higiene infantil i la pediatria social, va fundar la revista "La Medicina de los Niños", així com la Sociedad Pediátrica Española, i va promoure les Escoles ambulants de Puericultura. També va publicar i traduir obres importants a l'hora de difondre els coneixements pediàtrics més avançats del moment.
El retrat és obra d'Eduard Flò, nascut a Barcelona el 1881. Flò va ser un artista que es va allunyar dels ambients artístics de la Barcelona modernista i de les noves tendències pictòriques. La seva obra, en canvi, beu de la influència dels grans pintors espanyols del segle XVII, Velázquez, Ribera i Murillo, així com del realisme i el naturalisme del segle XIX. Opta, en aquest sentit, per obres de temes i composicions senzilles: paisatges, natures mortes, autoretrats i retrats, on mostra un especial interès en la figura humana i un coneixement excel·lent del cos humà.
