Fosa del model en bronze per a la medalla commemorativa del Prof. Lluís Pericot i Garcia (anvers i revers)
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-13
Tipus
Medalla commemorativa
Materials/Tècniques
Bronze
Dimensions/Durada
20 cm (diàmetre)
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Desconeguda
Data
1969
Descripció
Llegir més
Prova en bronze per a la realització d'una medalla commemorativa encunyada per la Universitat de Barcelona, amb motiu de la jubilació del Prof. Dr. Lluís Pericot l'any 1969. En l'anvers figura el Dr. Pericot de perfil, mentre que al revers apareix representada l'anomenada “Cerva del Parpalló” amb la inscripció: “LUDOVICO PERICOT. PRAECLARO ARCHAEOL. ANTIQ. MEDII. AEVI MAGISTRO L EMERITIS STIPENDIIS FAC. LITT. UNIV. BARCH. 1919 – D.D. – 1969”
Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, Lluís Pericot va ser la baula que va permetre la continuïtat del treball de Pere Bosch Gimpera i l'Escola d'Arqueologia de Barcelona després de la Guerra Civil espanyola. Va desenvolupar la seva carrera docent i investigadora a la Universitat de Barcelona durant gairebé sis dècades, encara que també va exercir com a docent a la Universitat de Santiago de Compostel·la i a la Universitat de València entre 1927 i 1933. Durant l'exercici de la seva carrera docent a la Universitat de Barcelona, Lluís Pericot va ocupar també el càrrec de secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres (1934-1952), va ser vicedegà i degà de la Facultat i, anys més tard, després de la seva jubilació, va ser elegit president del Patronat de la Universitat de Barcelona (1971).
Durant la seva estada a València, Pericot va col·laborar amb Isidre Ballester en la creació del Servei de Recerques Prehistòriques de la Diputació de València. Mentre exercia com a subdirector d'aquesta institució, Pericot va participar en l'excavació de la Cova del Parpalló (Gandia). La rellevància d'aquest jaciment radica en la troballa d'estrats corresponents al període Solutrià Superior en els quals van aparèixer puntes de fletxa de aletes i peduncle. Aquesta troballa canviava de manera radical els coneixements que fins llavors es tenien sobre l'utillatge del Solutrià i confirmava els postulats del doctor Pericot sobre la seqüència del Solutrià Mitjà i Superior en la península Ibèrica, a excepció de la zona cantàbrica.
La rellevància d'aquest descobriment i les seves recerques posteriors explica la inclusió de la figura de la “Cerva del Parpalló” en el revers d'aquesta medalla. Actualment la plaqueta original es troba dipositada en el Museu de Prehistòria de València (Vitrina 19. Núm. Registre 16180-A) Link Permanent: http://mupreva.org/cat/16180/es
