Foto: Pep Herrero
Goniòmetre de reflexió de dos cercles de Czapski
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FCT – 7
Tipus
Goniòmetre
Dimensions/Durada
50 x 50 x 50 cm
Lloc d’origen
Berlín-Steglitz (Alemanya) – Lloc de creació
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona
Data
Començament del segle XX
Descripció
Llegir més
El goniòmetre és un instrument que permet mesurar els angles entre les cares d’una mateixa zona cristal·logràfica, és a dir, el conjunt de cares paral·leles a una mateixa direcció, que ha de coincidir necessàriament amb l’eix de rotació de l’aparell. Per aconseguir-ho, el cristall és muntat en el denominat cap goniomètric, que disposa de dos cercles perpendiculars i dos desplaçaments, també perpendiculars, per centrar el cristall i evitar que es desplaci l’eix òptic durant la rotació. La precisió de la mesura és d’un minut de grau.
El primer goniòmetre de reflexió, inventat per W. H. Wollaston el 1809, constava d’un únic arc vertical, però no disposava de col·limador ni ullera. La precisió era força limitada. Ben aviat, J. Babinet, E. Mitscherlich, entre d’altres, van perfeccionar l’invent, millorant l’òptica i la precisió del goniòmetre, proveït d’un nònius amb una lupa de lectura. Aquest goniòmetre fou posteriorment equipat amb accessoris per escalfar o refredar cristalls, cosa que permeté estudiar la dilatació anisòtropa.
Aquest goniòmetre (FCT – 7) era utilitzat per mesurar els angles φ i ρ de les cares cristal·lines d’un cristall. Aquesta peça té una mecànica notablement simplificada, cosa que n’abaratia el preu. La latitud es mesura en el vernier vertical, i la longitud, en l’horitzontal, amb una precisió d’un minut de grau.
L’aparell du una placa amb la llegenda: R. Fuess, Berlin-Steglitz
