Galvanòmetre astàtic de Nobili
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0023
Tipus
Galvanòmetre
Dimensions/Durada
22 x 22 x 31 cm
Lloc d’origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1890
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Els galvanòmetres mesuren la intensitat de corrent i la seva direcció (mitjançant la llei d'Ampere). Fonamentalment formats per una agulla rodejada d'una espira metàl·lica sobre una base de fusta. Abans de fer qualsevol mesura s'ha de modificar la base fins que l'agulla apunti al zero i, per tant, estigui anivellada. Es poden classificar en galvanòmetres d’imant mòbil o de quadre mòbil segons si la peça mòbil és l’imant o el quadre de filferro.
Funcionament:
Es tracta d’un galvanòmetre d’imant mòbil. També conegut com galvanòmetre d'agulla per què consta d’unes agulles astàtiques (sistema de dos agulles imantades en sentits oposats que contraresten el camp magnètic terrestre) en suspensió d'un fil. Quan la corrent passa per la bobina crea un camp magnètic que orienta l’agulla imantada en un angle proporcional a la intensitat de l corrent. També existeix una variació més senzilla que consta només d’una agulla i, per tant, perd precisió.
Dades històriques:
Inventat l’any 1825 pel físic italià Leopoldo Nobili i fabricat per Breguet. Va ser utilitzat a la facultat de física en l’assignatura Cursos de Física General durant els anys 1919 a 1925 impartida pel Dr. Eduard Lozano.
