Armari-arxivador de fusta amb calaixera i potes tornejades
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Identificador
FIMA-04
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/23216
Tipus
Armari arxivador
Materials/Tècniques
Fusta de noguera o pi, amb aplicacions de llautó i ferro; treball de fusteria amb motllurat, tornejat i ensamblatge.
Dimensions/Durada
92 x 37 x 180 cm.
Lloc d’origen
Espanya?, lloc de procedència
Localització actual (centre)
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Melcior de Palau, 140, 08014 Barcelona
Data
Entre 1910 i 1920
Descripció
Llegir més
Armari amb calaixera de caràcter funcional, estructurat en dues seccions verticals diferenciades i suspès sobre una base oberta amb prestatge inferior. Segueix l’estètica de l’estil alfonsí (1870 - 1900), tot i que va ser realitzar durant la revifalla d'aquesta tendència per raó de la ideologia noucentista imperant que va ser portada a la pràctica pels ideòlegs noucentistes que hi havia darrere de la Mancomunitat de Catalunya, com Eugeni d'Ors o Folch i Torres. Aquest estil es caracteritza per l’ús de fustes fosques, la cerca per la verticalitat als mobles i l’ús de tècniques tals com el tornejat; i és propi de despatxos o ambients burgesos. Aquest moble presenta un acabat de color marró fosc amb reflexos caoba (probablement, fusta de pi tintada i envernissada).
Al cos superior trobem una filera de sis calaixos equipats amb tiradors de llautó de tipus petxina i amb espai portaetiquetes, per a la classificació de documents. A banda dreta, s’hi troba una porta batent cega llisa, emmarcada per una motllura puntejada, amb un pany central de ferro i una clau. L'estructura superior queda rematada per una motllura de bec, mentre que a la part inferior trobem un faldó ondulat.A la part inferior, trobem un fons cec de fusta i un prestatge lliure a la base. Els muntants davanters presenten un tornejat de rosari i unes potes còniques.
No apareix a cap fotografia de l'Escola de Bibliotecàries a la Memòria Digital de Catalunya, però és probable que fos produït en un taller local de Barcelona durant els anys 1910-1920.






