Pintura original del Cartell del XVII Congrés Nacional d’Història de l’Art (CEHA), Art i memòria, 22-26 de setembre de 2008, Barcelona.
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-8
Materials/Tècniques
Pintura acrílica sobre cartró pedra
Dimensions/Durada
Amb marc: 50 x 69 cm.
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Pascual, José Luis, 1947-
Data
ca. 2008
Descripció
Llegir més
Obra original utilitzada com a cartell del XVII Congrés Nacional d'Història de l'Art (CEHA), Art i memòria, que es va celebrar a Barcelona del 22 al 26 de setembre de l'any 2008.
En la línia del treball fet per altres artistes, com l'Equip Crònica, l'obra de Pascual se centra en la recuperació de la figuració com a manera de retornar la connexió de l'art al món real, al quotidià. L'artista barceloní utilitza la figuració, la seqüència narrativa i el llenguatge dels mitjans de comunicació, per a crear obres artístiques que qüestionin la realitat en la línia de l'Art Pop més inconformista dels anys setanta i vuitanta.
Aquest retorn a la figuració de Pascual s'entén com un exercici sintètic entre l'expressió més subjectiva de l'individualisme de l'artista i la continuïtat de la tradició. La seva obra està profundament influenciada per artistes com Henri Matisse o Pablo Picasso, però també pel sentit més crític de les pintures negres o els gravats de Francisco de Goya. Pascual utilitza un llenguatge i una iconografia heterogènia que es nodreix, en bona part, de la relectura subjectiva de formes representatives tradicionals dins de la Història de l'Art.
Una utilització del passat en el present que està molt relacionada amb l'objectiu principal del Congrés celebrat a Barcelona que, en paraules del seu president Joan Ramon Triadó, “es proposa discutir com l'art actual beu del passat, però també com podem reinterpretar el passat com una realitat artística (a vegades) nova.”
Quant a aquesta obra, cal destacar la representació de la figura del gos en la producció artística de José Luis Pascual i es converteix en leitmotiv de la seva obra. En paraules de l'artista:
“Trabajo mucho la figura del perro, un animal que me encanta, pero es él el que me busca. Y con ellos y a través de ellos expreso lo que quiero decir. Es como mi alter ego […] Transmiten mi estado de ánimo, mi percepción de ciertas cosas, mis enfados o mi sentido del humor. Hablan por mí, y cuando aparecen ladrando a la luna expresan de ese modo mi impotencia y mi incomprensión ante ciertas injusticias del mundo”. (Espinós Ferrer, Sara (2020), http://hdl.handle.net/10803/670602)
No obstant això, en aquesta obra no trobem el gos rabiós que borda a la lluna, sinó que Pascual representa un gos domèstic, manyac, que mira a la lluna plena. La utilització de la figura del gos fa referència a la seva pròpia realitat quotidiana, al seu gos Pablo, company de vida de l'artista, però també es tracta d'una referència inequívoca al «Perro semihundido» de Goya. Una relectura explícita d'una figura representativa de la tradició artística occidental que es transforma i es converteix en símbol de l'obra de l'art: el gos d'orelles punxegudes amb una morfologia amb característiques d'il·lustració de còmic.
