Sense títol
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-6
Tipus
Pintura (obra visual)
Materials/Tècniques
Tècnica mixta sobre paper
Dimensions/Durada
Amb marc: 25 x 32 cm.
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Guinovart, Josep, 1927-2007
Data
1986
Descripció
Llegir més
En aquesta obra Guinovart empra únicament una tonalitat vermella intensa al costat d'un negre opac per a crear una composició abstracta dividida en dues seccions. Encara que predomina l'ús del color negre, amb una gestualitat que recorda a les composicions de dibuix en carbonet, els tocs de color vermell intens afegeixen dinamisme a una obra que va ser portada de la revista D’Art del Departament d’Història de l’Art, de la Facultat de Geografia i Història (Universitat de Barcelona). En concret a la portada del número 12 d'aquesta revista, que va ser publicada l'any 1986.
La infància de Guinovart va estar molt marcada per la Guerra Civil espanyola, que el va obligar a traslladar-se juntament amb la seva família a Bellcaire i Agramunt, així com a amagar-se en una cabanya de camp. Aquesta experiència suposa el seu primer contacte directe amb la naturalesa, que definirà la seva carrera, convertint-se en font d'inspiració durant la seva trajectòria artística.
Després d'iniciar-se en el taller familiar com a pintor de parets, Josep Guinovart es va formar en l'Escola de Mestres Pintors i en l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. En acabar una breu estada com becat a París, Guinovart torna a Catalunya en 1954 i funda, al costat d'Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Marc Aleu, Jaume Muxart, Jordi Mercadé i Modest Cuixart, el Grup Taüll. Aquest grup d'artistes, amb una estètica i llenguatge dispar, va aglutinar l'avantguarda pictòrica d'aquells anys i va facilitar l'entrada a Espanya de moviments com el surrealisme, l'informalisme i el dadaisme.
Encara que en els seus inicis es va decantar per la pintura figurativa, amb la representació de paisatges rurals i urbans, ja des del principi Guinovart incorpora elements dissonants que li allunyen d'un realisme naturalista i li acosten a l'art d'avantguarda. Durant la seva carrera artística, Josep Guinovart desenvolupa una obra que abasta des de la pintura mural, les arts decoratives, la il·lustració, el disseny de tapissos, l'escultura i el gravat.
Josep Guinovart no busca atrapar o representar la realitat tal com se'ns presenta, sinó que experimenta amb ella, la desconstrueix amb l'objectiu de reduir-la a la seva essència i recompondre-la dotant-la de significat, convertint-la en símbol. Aquest procés de destrucció i reconstrucció estarà sempre present en la producció de l'artista català. És possible trobar en les seves obres influències d'Antoni Gaudí, Joan Miró, Cézanne i Matisse.
En l'obra de Josep Guinovart semblen coexistir els antònims: el primitivisme i la gestualitat de la pintura informalista es combina amb l'ús del color de l'expressionisme pictòric. Al llarg de la seva carrera, Guinovart aprofundeix en el seu interès per les formes orgàniques i per l'ús del signe i del símbol com a formes de transmissió de significat.
