Retrat del Dr. Salvador Claramunt i Rodríguez tercer degà de la Facultat de Geografía i Història de la Universitat de Barcelona, 1980-1992.

Llegir més
Col·lecció
  • Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador FGH-20
Dimensions/Durada Amb marc 132 x 105 cm Sense marc 120 x 93cm
Lloc d’origen Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre) Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria Quílez Bach, Miquel
Data 1992
Descripció
CAT Retrat del Dr. Salvador Claramunt i Rodríguez, amb un vestit gris clar, camisa blanca i una corbata de ratlles en tons pastel. El professor Claramunt i Rodríguez apareix assegut, amb el tors lleugerament girat cap a l’espectador, amb una mirada que transmet autoritat, experiència i temple. Així mateix, a la seva mà dreta sosté un document mentre que la mà esquerra reposa sobre la seva cama. Sobre la taula hi ha la birreta de doctor de color blau cel, propi dels estudis de Filosofia i Lletres, símbol de seu grau acadèmic. Al fons esquerre es distingeix un escut institucional del Col·legi de Sant Climent dels Espanyols, de Bolonya, en el qual va ser becat. A la cantonada inferior dreta es troba la signatura de l’artista Miquel Quílez Bach, amb data de 1992. I al marc inferior hi ha una placa que indica: “IL·LM SR. DR. SALVADOR CLARAMUNT I RODRÍGUEZ TERCER DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1980-1992”. Salvador Claramunt i Rodríguez historiador especialitzat en història medieval, estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Col·legi d’Espanya de Bolonya l’any 1969. Va ser catedràtic de la Universitat de Barcelona entre 1983 i 2014, i des d’aleshores, catedràtic emèrit. La seva recerca es va centrar en els estrats socials més humils de l’edat mitjana i en el món universitari medieval de la Corona d’Aragó. Des del 1992 fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia. Gràcies a la seva dedicació acadèmica en el camp de la història medieval, fou nomenat Cavaliere Commendatore de la República Italiana l’any 1993 i rebé la Gran Creu d’Alfons X el Savi l’any 1999. Entre les seves obres destaquen Las claves del Imperio Bizantino (1992), Historia de la Edad Media (1992, també publicada en italià), Història Medieval (1991, amb J.R. Julià i Prim Bertrán), i Societat, cultura i món mediterrani a l’Edat Mitjana (2014), un recull d’articles. També tingué un paper destacat en l’organització acadèmica: l’any 1995 fou elegit president del comitè executiu dels congressos d’història de la corona d’Aragó, i el 1998 fou nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona. L’autor de l’obra, Miquel Quílez Bach, nasqué a Barcelona el 1943, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, i també al Conservatori Superior de Música del Liceu. Estudià també a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Fou professor de dibuix, i des del curs 1969-1970, professor a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Catedràtic d’universitat des de 1987 i fou degà de la facultat del Belles Arts entre 1987 i 1992. Fou primer premi de pintura de la direcció General de Belles Arts el 1965, primer premi de lexposició del Ministeri d’Educació i Ciència el 1970, i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria. des del 1990. SPA Retrato del Dr. Salvador Claramunt i Rodriguez, el cual está vestido con un traje gris claro, camisa blanca y una corbata de rayas en tonos pastel. El profesor Claramunt i Rodríguez aparece sentado, con el torso levemente girado hacia el espectador con una mirada que transmite autoridad, experiencia y temple. Asimismo, en su mano derecha sostiene un documento mientras que su mano izquierda reposa sobre su pierna. Sobre la mesa hay el birrete de doctor de color azul celeste, propio de los estudios de Filosofía y Letres, símbolo de su grado académico. En el fondo izquierdo se distingue un escudo institucional del Colegio de San Clemente de los Españoles, de Bolonia. En el cual fue becado. En la esquina inferior derecha se encuentra la firma del artista Miquel Quílez Bach con fecha de 1992. Y en el marco inferior se encuentra una placa “IL·LM SR. DR. SALVADOR CLARAMUNT I RODRÍGUEZ TERCER DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1980-1992”. Salvador Claramunt i Rodríguez, historiador especializado en historia medieval, estudió en la Universidad de Barcelona y se doctoró en el Real Colegio de España en Bolonia en 1969. Fue catedrático en la Universidad de Barcelona entre 1983 y 2014, y catedrático emérito desde ese año. Su investigación se centró en los estratos sociales más humildes de la Edad Media y en el mundo universitario medieval de la Corona de Aragón. Desde 1992 fue miembro correspondiente de la Real Academia de Historia. Gracias a su dedicación académica en el campo de la historia medieval fue nombrado Cavaliere Commendatore de la República Italiana en 1993 y recibió la Gran Cruz de Alfonso X el sabio en 1999. Entre sus obras destacan Las claves del Imperio Bizantino (1992), Historia de la Edad Media (1992, también publicada en italiano), Història Medieval (1991, con J.R. Julià y Prim Bertrán) y Societat, cultura i món mediterrani a l’Edat Mitjana (2014), una recopilación de artículos. También tuvo un papel destacado en la organización académica: en 1995 fue elegido presidente del comité ejecutivo de los congresos de historia de la Corona de Aragón, y en 1998 fue nombrado vicerrector de la Universidad de Barcelona. El autor de la obra, Miquel Quílez Bach, nació en Barcelona en 1943, estudió en la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona, y también en el Conservatorio Superior de Música del Liceu. Estudió también en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi de Barcelona. Fue profesor de dibujo, y desde el curso 1969-1970, profesor en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi. Catedrático de universidad desde 1987 y fue decano de la facultad de Bellas Artes entre 1987 y 1992. Fue primer premio de pintura de la dirección General de Bellas Artes en 1965, primer premio de la exposición del Ministerio de Educación y Ciencia en 1970, y miembro de la Real Academia de Bellas Artes. desde 1990.
Llegir més