Retrat del Dr. Emili Giralt i Raventós segon degà de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, 1977-1980.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-19
Dimensions/Durada
Amb marc 106,5 x 133cm
Sense marc 118 x 88cm
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Descripció
Llegir més
CAT
Retrat del Dr. Emili Giralt i Raventós assegut amb els braços recolzats damunt una taula. Amb un vestit formal de color gris fosc, camisa blanca, armilla blau marí, corbata burdeus i ulleres grans de muntura clara. La seva expressió és serena i reflexiva.
El fons de la pintura és abstracte, amb formes geomètriques i tons suaus de verd, blau i gris. A la cantonada inferior esquerra porta la signatura de l’artista Miquel Quílez Bach, realitzada l’any 1984. Així mateix, al marc inferior hi ha una placa on s’indica:
“IL·L.M. SR. DR. EMILI GIRALT I RAVENTÓS SEGON DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1977-1980”
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona l’any 1951, aquest historiador va ser deixeble de Jaume Vicens i Vives i es va especialitzar en història agrària. Va iniciar la seva carrera investigadora a la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Va fer estades a França i al Regne Unit, i va ser lector a la Universitat de Durham (1954-55). Es doctorà el 1956 i començà a ensenyar a la UB el 1959. El 1965 obtingué una càtedra a la Universitat de València, on hi va romandre fins al 1971.
Fou representant espanyol a la Comissió Internacional d’Història dels Moviments Socials (1966-75), i el 1971 va tornar a la UB per ocupar la càtedra del seu mestre. Des d’aleshores impulsà els estudis contemporanis i agraris a Catalunya. El 1973 assumí la direcció del CEHI, càrrec que ocupà durant 25 anys, revitalitzant el centre. També dirigí el Departament d’Història Contemporània i va ser degà i vicerector. Entre 1981 i 1983 va ensenyar a la Universitat de la Sorbona (París IV), i posteriorment continuà la seva tasca a Barcelona, on fou nomenat catedràtic emèrit el 1992 i doctor honoris causa per la Universitat de València el 2001.
Va ser membre de diverses institucions acadèmiques, com l’Institut d’Estudis Catalans (del qual fou president entre 1987 i 1995) i la Societat Britànica d’Història Agrària. Rebé diversos premis, com el Natoni Par (1956) i l’Iluro (1963).
Fundà el Centre d’Estudis d’Història Rural i la revista Estudis d’Història Agrària (1977). Destaquen els seus treballs sobre població, moviments socials i història agrària, en col·laboració amb historiadors com Jordi Nadal, Albert Balcells i Josep Termes. Participà en importants congressos internacionals i coordinà esdeveniments clau com el Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i els primers Col·loquis d’Història Agrària (1994 i 1996).
L’autor de l’obra, Miquel Quílez Bach, nasqué a Barcelona el 1943, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, i també al Conservatori Superior de Música del Liceu. Estudià també a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Fou professor de dibuix, i des del curs 1969-1970, professor a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Catedràtic d’universitat des de 1987 i fou degà de la facultat del Belles Arts entre 1987 i 1992. Fou primer premi de pintura de la direcció General de Belles Arts el 1965, primer premi de lexposició del Ministeri d’Educació i Ciència el 1970, i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria. des del 1990.
SPA
La obra presenta al Dr. Emili Giralt i Raventós aparece sentado con los brazos apoyados en una mesa, con un traje formal de color gris oscuro, camisa blanca, chaleco azul marina, corbata burdeos y gafas grandes de marco claro. Su expresión es serena y pensativa. fondo de la pintura es abstracto, con formas geométricas y tonos suaves de verde, azul y gris. En la esquina inferior izquierda lleva la firma del artista Miquel Quílez Bach realizado en 1984, asimismo en el marco inferior lleva una placa que indica: “IL-IM. SR. DR. EMILI GIRALT I RAVENTOS SEGON DEGÀ DE LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA 1997-1980”
Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de Barcelona en 1951, este historiador fue discípulo de Jaume Vicens i Vives y se especializó en historia agraria. Inició su carrera investigadora en la revista Índice Histórico Español y en el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Realizó estancias en Francia y Reino Unido, y fue lector en la Universidad de Durham (1954-55). Se doctoró en 1956 y comenzó a enseñar en la UB en 1959. En 1965 obtuvo una cátedra en la Universidad de Valencia, donde permaneció hasta 1971.
Fue representante español en la Comisión Internacional de Historia de los Movimientos Sociales (1966-75), y en 1971 regresó a la UB para ocupar la cátedra de su maestro. Desde entonces impulsó los estudios contemporáneos y agrarios en Cataluña. En 1973 asumió la dirección del CEHI, cargo que ocupó durante 25 años, revitalizando el centro. También dirigió el Departamento de Historia Contemporánea y fue decano y vicerrector. Entre 1981 y 1983 enseñó en la Universidad de la Sorbona (París IV), y luego continuó su labor en Barcelona, donde fue nombrado catedrático emérito en 1992 y doctor honoris causa por la Universidad de Valencia en 2001.
Fue miembro de diversas instituciones académicas, como el Institut d’Estudis Catalans (del cual fue presidente entre 1987 y 1995) y la Sociedad Británica de Historia Agraria. Recibió varios premios, como el Natoni Par (1956) y el Iluro (1963). Fundó el Centre d’Estudis d’Història Rural y la revista Estudis d’Història Agrària (1977). Destacan sus trabajos sobre población, movimientos sociales e historia agraria, en colaboración con historiadores como Jordi Nadal, Albert Balcells y Josep Termes. Participó en importantes congresos internacionales y coordinó eventos clave como el Primer Congreso de Historia del País Valenciano (1971) y los primeros coloquios de Historia Agraria (1994 y 1996).
El autor de la obra, Miquel Quílez Bach, nació en Barcelona en 1943, estudió en la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona, y también en el Conservatorio Superior de Música del Liceu. Estudió también en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi de Barcelona. Fue profesor de dibujo, y desde el curso 1969-1970, profesor en la Escuela Superior de Bellas Artes de Sant Jordi. Catedrático de universidad desde 1987 y fue decano de la facultad de Bellas Artes entre 1987 y 1992. Fue primer premio de pintura de la dirección General de Bellas Artes en 1965, primer premio de la exposición del Ministerio de Educación y Ciencia en 1970, y miembro de la Real Academia de Bellas Artes. desde 1990.
