43 El Somni de la raó

Llegir més
Col·lecció Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador FGH-1
Materials/Tècniques Pintura mural sobre paper
Dimensions/Durada 7 x 5 m
Lloc d’origen Barcelona – Lloc de creació
Localització actual (centre) Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Data 2008
Descripció
Membre fundador de La Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez va crear aquesta pintura mural per a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, inspirada en el conegut gravat número 43 de la sèrie «Els Capritxos» de Goya, “El somni de la raó produeix monstres”. Durant la dècada de 1979 a 1989, el col·lectiu La Fura dels Baus va produir una sèrie de performances que es caracteritzaven per la combinació de l'acció dramàtica, procedent del teatre contemporani, amb la música, la limitació de l'ús del llenguatge verbal a favor de prioritzar el llenguatge visual, i la utilització del propi cos com a vehicle conductor d'una poètica crua, visceral i escatològica que buscava destruir aquest espai intermedi que separa la representació escènica del públic espectador. Aquesta pintura mural, d'aproximadament 30 m², està creada a manera de palimpsest amb quatre capes superposades de paper pintat on es representa un conjunt de figures grotesques i monstruoses que, al costat de formes cel·lulars, sorgeixen d'un cap dorment situat a la cantonada inferior dreta i que sembla ser la representació del mateix artista. El dibuix ocupa un espai preeminent en l'obra artística d’Antúnez i dona forma al seu imaginari. La superposició de capes i la gravació del procés de creació amb la tècnica de stop-motion de «43 El Somni de la raó», que recorda a la instal·lació DMD Europa (Dibuix Mural Dinàmic), realitzada per l'artista aquest mateix any per a la mostra «Interattività Furiosa, pre-interactivitat i Sistematurgia», confereixen ritme i moviment al dibuix, que passa de ser una cosa estàtica a convertir-se en element vehicular del flux de la vida i del somni de la raó. En «43 El Somni de la raó», Antúnez reformula la sentència del gravat de Goya, mostrant les dues cares del somni de la raó: la seva faceta destructiva, capaç de crear monstres grotescos; i, alhora, el seu potencial inspirador i creador. “Això fa de l’artista un «somniador» […] És somniador, en el seu sentit pejoratiu, el qui té en els seus somnis un límit per a la imaginació; és creador, en canvi, el qui veu en cada somni una porta oberta a una realitat distinta, a la qual voldrà accedir. Així, cal dir que el cap de Marcel·lí Antúnez — inventor i fabricant de quimeres, mestre dels somnis que prenen cos — és una rastellera de possibles, és a dir, un formiguer de formes, un torrent d’acompliments.” (Salabert p. 62) L’obra fou un encàrrec del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art, a càrrec del qual estava la coordinadora del Màster oficial, la professora Dra. Milagros Guàrdia l'octubre de l’any 2007. L’encàrrec està relacionat amb els continguts de l'assignatura Pensament estètic, pensament artístic, coordinada pel professor Dr. Pere Salabert. Durant el curs 2007-2008, en el marc d'aquesta assignatura, es van dur a terme dues activitats de caràcter pràctic que consisteixen en intervencions de dos artistes rellevants: l'artista-performer Marcel·lí Antúnez (fundador de La Fura dels Baus) i l'escultor Rufino Mesa.
Llegir més