Generador de baixa freqüència
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0592
Tipus
Generador
Dimensions/Durada
18 x 33 x 21 cm
Lloc d’origen
Eindhoven, Països Baixos
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Instrument electrònic que permet generar senyal de L.F amb freqüència i voltatge de sortida coneguts. Es tracta del model GM2317 fabricat per l’empresa Philips i està dissenyat exclusivament per ser utilitzat a laboratoris, escoles tècniques i/o tallers de servei. L’aparell està recobert per una carcassa metàl·lica en la qual es troba un panell de control així com dials analògic. Aquests components es troben en la cara frontal i s’observa com un dels dials ocupa gran part de la mateixa mentre que, un altre de proporcions menors es troba a un lateral; les lectures que se’n poden fer són de la freqüència i del voltatge, respectivament. D’altre banda, hi ha 5 comandaments que s’encarreguen de tasques diverses, com: seleccionar el rang de freqüències i voltatge i/o ajustar els rangs de freqüència i tensió de sortida. Finalment, cal esmentar que hi ha dos ports per on s’estableix la connexió a circuits i/o dispositius externs.
Funcionament:
El funcionament intern implica diversos components i etapes que treballen conjuntament per tal de generar el senyal en qüestió. Entre aquests es troba un oscil·lador de baixa freqüència que genera senyal d’ona sinusoidal. D’altre banda, també hi ha un conjunt de circuits i components que controlen la freqüència i voltatge; alguns candidats són potenciòmetres o controls que duen a terme aquesta tasca. El senyal generat passa per una sèrie d’etapes en les quals l’amplitud augmenta i es modula segons uns certs requisits; això s’aconsegueix a través d’amplificadors de potència i circuits de modulació. Finalment, es destaca el paper d’un conjunt de circuits que garanteixen que el senyal de sortida sigui estable i que no pateixi grans variacions com a conseqüència de factors externs.
Un cop que l’aparell està connectat a una font d’alimentació de corrent alterna i està encès, es procedeix a seleccionar el rang i els valors de sortida de la freqüència i voltatge del senyal de sortida. Es connecta en els ports adients els dispositius i/o els circuits que reben aquest senyal. Addicionalment, es pot assegurar que la configuració és la desitjada a través d’equips de mesura que es connectarien externament.
Dades històriques:
A principis del segle XX els generadors de senyal varen ser dispositius simples que produïen formes d’ona bàsica com poden ser els senyals sinusoidals. Aquests primers dispositius feien servir com a components de tub buit i resistències. El primer generador de senyal comercialitzat va ser The General Radio 403 al 1928. Durant la dècada de 1930 els tubs de buit varen perfeccionar-se esdevenint una evolució important dels generadors de senyal. De fet, aquests aparells permetien la generació de senyals de radiofreqüència que s’utilitzaren a l’àmbit de la comunicació. Durant la Segona Guerra Mundial els generadors de senyal varen jugar un paper significatiu en la tecnologia militar, especialment en el camp de les comunicacions i el radar; això va permetre un avenç tecnològic dels mateixos. Durant els anys 50’s va haver un augment de la demanada d’aquests equips al sector civil, tot produint una ràpida expansió de la industria d'aquest sector. És en aquest context quan Philips va comercialitzar aquest model al 1954 el qual permetia la generació de senyal de baixa freqüència.
