Voltímetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0570
Tipus
Voltímetre
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell que mesura la tensió d’un circuit fabricat per l’empresa francesa Radio-Contrôle. Pel que fa la part externa, l’equip es presenta en una capsa metàl·lica que sota la tapa es troba el dispositiu com a tal; a destacar el fet de que té una nansa que facilita el seu transport. Dins es troben 3 comandaments, un dial analògic pel qual es fa la lectura de la mesura i, a cada banda del panell hi ha 2 terminals més. A la mateixa cara, hi ha dos terminals a partir dels quals s’estableix la connexió amb el circuit en qüestió.
Funcionament:
El Voltmètre à Lampes és un voltímetre que fa servir vàlvules electròniques, tubs de buit, en el seu disseny. Les vàlvules controlen el flux d’electrons entre un càtode i ànode tot fent servir una reixeta de control per regular el flux d’electrons. Aquest control amplifica els senyales entre d’altres funcions, tot aconseguint una mesura més precisa. Ara bé, els tubs de buit també poden funcionar com a estabilitzadors del senyal i, per tant, minimitzar el soroll o les fluctuacions. Com a informació addicional, les vàlvules de buit requereixen d’un filament calefactor per funcionar correctament; el filament s’escalfa mitjançant una petita corrent elèctrica que provoca la emissió d’electrons dins de la vàlvula. El flux d’electrons que van del càtode fins a l’ànode es controla mitjançant el voltatge aplicat a l’ànode i, el control del corrent és essencial per amplificar el senyal de mesura. El senyal amplificat passa per un galvanòmetre que s’encarrega de transformar-lo en una lectura. El galvanòmetre utilitza el principi de la deflexió magnètica per mesurar el corrent elèctric que flueix a través d’ell i, la deflexió que experimenta és proporcional a la magnitud del corrent i, per tant, de la tensió.
Per fer servir l’aparell, cal connectar el circuit d’estudi als terminals de la part superior a més de les vàlvules electròniques; a continuació, se selecciona el mode d’operació i rang de mesura fent servir els comandaments etiquetats per “mesure”, “gammes” i “ajustage”. Finalment, es fa la lectura de la mesura a través del dial analògic.
Dades històriques:
Els primers aparells que varen permetre la mesura del voltatge elèctric foren els electròmetres. Malgrat que existeixen diferents tipus, tots es basen en els mateixos principis fonamentals. El primer va ser desenvolupat per Charles-Augustin de Coulomb i, més tard al segle XIX, Lord Kelvin va millorar el disseny a l’introduir l’electròmetre quadrant.
Al segle XIX els científics començaren a estudiar els efectes de la corrent elèctrica al buit, donant lloc a experiments com el tub de Geissler i el tub de Crookes. Al 1904 l’enginyer John Ambrose va inventar el primer dispositiu pràctic basat en les vàlvules de buit, el díode de buit o vàlvula de Fleming. Dos anys després, Lee De Forest va desenvolupar el primer tríode. El que va marcar un canvi significatiu va ser el seu ús en l’àmbit de la ràdio per amplificar les senyals.
Radio-Contrôle va ser una empresa francesa que es dedicava a la fabricació d’equips de radiocontrol i model d’aviació al segle XX. Va destacar al control de models d’avions, vaixells i automòbils a control remot; la empresa va contribuir al desenvolupament i popularització d’aparells en l’àmbit de la industria del radiocontrol. Es creu que aquest aparell va ser comercialitzat entre 1939 i 1950.
