Cilindres de Aepinus
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0464
Dimensions/Durada
35 x 40 x 5,5 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1870
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Serveixen per demostrar la inducció electromagnètica. Són cilindres de llautó amb una base de vidre aïllant.
Funcionament:
Es col·loquen els cilindres propers, però sense arribar a tocar-se i se situa tot el muntatge prop d’una màquina elèctrica amb l’extrem carregat positivament (amb els instruments situats en paral·lel). Per causa de la inducció, es generen càrregues als extrems dels cilindres de manera que els extrems oposiats queden carregats alternativament positivament o negativa. Hi hauria d’haver dos pèndols elèctrics petits en els extrems dels cilindres (amb esferes de medul·la de saüc i fils conductors) que s’han perdut. Aquest fenomen s’observava gràcies als pèndols que es veien atrets o repel·lits segons la càrrega que havia adquirit l’extrem corresponent. Afegint més pèndols també es pot arribar a identificar el punt neutre situat en una posició intermèdia dels cilindres.
Dades històriques:
Instrument del segle XVIII inventat pel científic rus (d’origen alemany) Theodosius Aepinus (1724-1802). Conegut especialment per la seva feina en el camp de l’electromagnetisme.
