Instrument per demostrar la llei d’inducció de Faraday
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0435
Dimensions/Durada
14 x 14 x 12 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Dissenyat per fer una demostració empírica de la llei d’inducció electromagnètica de Faraday de 1831, és a dir, que la velocitat a la qual canvia el flux d’un camp electromagnètic a través d’una àrea determinada és proporcional a la tensió induïda en un circuit que forma aquesta mateixa àrea. Faraday va poder explicar aquest fenomen basant-se en, per una part, l’experiment d’Oersted que va iniciar totes les investigacions en electromagnetisme (FFUB-0280) i, d’altra banda, en la fonamentació teòrica d’aquest fenomen (creació de camp magnètic per un corrent elèctric) realitzada per Ampere.
Funcionament:
Consta d’una bobina muntada enmig de l’eix de rotació d’un circuit circular. Aplicat un corrent a través de les espires de la bobina es crea un camp magnètic constant, el flux del qual a través del cercle que forma el circuit va variant si es fa girar aquest circuit al voltant de l’eix vertical. D’aquesta manera, anirà variant entre 0 i un valor màxim segons si el vector superfície (perpendicular al pla del cercle) és normal o paral·lel al camp magnètic respectivament. Finalment, en l’època s’utilitzaria un galvanòmetre per mesurar la intensitat o un electròmetre per mesurar la tensió i, així, comprovar la llei de Faraday.
Dades històriques:
Michael Faraday (1791-1867) va ser un físic britànic especialitzat en electromagnetisme i electroquímica. Les seves contribucions més importants tenen a veure amb la fonamentació del camp electromagnètic (que, més tard, s’acabaria de postular en les equacions de Maxwell) i el fenomen de la inducció electromagnètica.
