Foto: Claudia León Mas
Termòmetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0419
Tipus
Termòmetre
Dimensions/Durada
3 x 27 x 3 cm
Lloc d’origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Termòmetre format per un tub de vidre amb dues parts de secció diferent i subjecte a una làmina de llautó graduada que també el manté vertical. A la dreta de tub hi ha la graduació amb una ratlla cada grau centígrad. A la dreta del tub hi ha la mateixa graduació i un tub de vidre més curt i petit. Aquest instrument permet saber la temperatura del lloc on està o del material que està en contacte amb ell.
Funcionament:
S’omple el tub de vidre amb un material que variarà de volum amb la temperatura. Per a saber la temperatura d’alguna cosa o algun lloc, es deixa el termòmetre en contacte amb la temperatura d’interès i es deixa que el material interior es dilati o es contragui fins que arribi a l’estat estacionari. La temperatura que busquem serà la que marca el termòmetre en aquell moment.
Per a poder graduar el termòmetre, cal trobar el punt d’equilibri en l’expansió del material interior en dos punts de temperatura diferent. Per a fer-ho, es solien utilitzar aparells presents en aquesta col·lecció, com un recipient per a determinar el punt 0 ºC (exemplar FFUB-0500) o un aparell de M. Regnault per a determinar el punt de 100 C (exemplar FFUB-0501).
Dades històriques:
En l’inici dels termòmetres, aquests no tenien cap temperatura de referència fixada, de manera que els fabricant marcaven les que ells consideraven. Amb el pas del temps, això va anar canviant. Els primers en posar un punt fixe de temperatura van ser els científics de l’Accademia del Cimento (Acadèmia de l’Experiment, societat científica fundada a Florència l’any 1657). Van marcar com a punt fixe la temperatura dels soterranis, però aquesta era molt poc constant. L’any 1701, Newton va prendre com punts de referència la temperatura del cos humà i la de la neu. Guillaume Amontons, físic i inventor francès (1663-1705), va introduir la temperatura d’ebullició de l’aigua com a punt de referència. Més endavant Fahrenheit va utilitzar com a punt inferior una barreja entre neu i sal amoniacal, fins que, finalment, René Antoine Ferchault de Réaumur, físic francès (1683-1757), va proposar i popularitzar la temperatura de fusió del gel com a marca.
Aquest termòmetre va ser fabricat per l’empresa francesa Pixii Père et Fils.
