Electroimant

Llegir més
Col·lecció Instruments científics
Identificador FFUB-0337
Tipus
Mides/durada 11 x 7 x 19 cm
Lloc de procedència Desconegut
Ubicació Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Autoria Desconegut
Data 1850-1870
Descripció
Descripció general: És el un dels principals tipus de generador de camp magnètic. S’utilitzava molt en instruments de telegrafia, ja que permet modular el camp magnètic canviant la intensitat del corrent. Les característiques del camp generat depenen principalment del material i la forma del'entreferro (normalment ferro dolç), el nombre d’espires i la intensitat de corrent aplicat. Funcionament: Es fa passar un corrent elèctric per dues bobines amb un cert nombre d’espires. A més intensitat de corrent, més gran és el camp magnètic que es produeix. A més a més, es fa servir un entreferro de ferro dolç, ja que és un material ferromagnètic tou i concentra el flux magnètic incrementant la potencia de l’imant. Dades històriques: En l’època dels primers electroimants encara no es coneixien completament les lleis de l’electromagnetisme que expliquen el seu comportament, és a dir, les lleis de Maxwell formulades pel matemàtic escocès James Clerk Maxwell (1831-1879). El matemàtic alemany Carl Gustav Jakob Jacobi (1804-1851) i el físic alemany Heinrich Lenz (1804-1865) van veure que, si l’alçada del ferro era petita en comparació amb el seu diàmetre, la potència era proporcional a la intensitat de corrent aplicat (per a intensitats petites).
Llegir més