Foto: Claudia León Mas
Tub de raigs catòdics
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0303
Tipus
Tub de raigs catòdics
Dimensions/Durada
28 x 19 x 11 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de vidre amb un càtode i un ànode de forma circular orientats perpendicularment. Aquest tub permet estudiar el fenomen de propagació dels raigs catòdics en un buit parcial i observar que aquesta propagació és rectilínia.
Funcionament:
Quan s’aplica una diferència de potencial, els electrons surten del càtode accelerats en una direcció perpendicular a la seva superfície. Com l’ànode es troba al sostre del tub, alguns electrons són desviats cap a ell, però, com la velocitat és molt alta, la majoria segueixen amb una trajectòria pràcticament recta i són dirigits cap a l’altre extrem del tub, provocant una brillantor verda en xocar amb el vidre.
Dades històriques:
L’estudi dels rajos catòdics va començar l’any 1854, quan Heinrich Geissler, assistent tècnic del físic Julius Plücker, que era bufador de vidre, va aconseguir millorar els seus tubs de gas enrarit. En els primers tubs de Geissler, la pressió del gas interior era d’uns 50 mmHg. En connectar aquests tubs a una diferència de potencial, s’observen raigs elèctrics que recorren l’interior del tub. Enrarint més el gas a l’interior del tub, van aconseguir arribar a uns 2 mmHg. A aquesta pressió, els raigs desapareixen i una lluminositat, el color de la qual depenia del gas enrarit a l’interior, emana de tot el tub.
Els tubs de Crookes van ser inventats pel químic i físic anglès William Crookes al voltant de l’any 1870. A partir d’un tub de Geissler, Crookes va aconseguir que la pressió a l’interior del tub disminuís a una pressió entre 0,1 i 0,0001 mmHg, de manera que el buit era major i els electrons podien recórrer una distància major abans de topar amb una molècula de gas. Això permetia que els electrons poguessin arribar a velocitats majors i, per tant, obtenir raigs catòdics més energètics.
