Foto: Claudia León Mas
Tub de descàrrega
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0299
Dimensions/Durada
34 x 4 x 4 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de vidre amb dues varetes metàl·liques a l’interior separades per un centímetre que fan d’elèctrodes. Quan el tub es connecta a un circuit, es pot observar un arc elèctric que es forma entre els dos extrems de les varetes. El color d’aquest arc elèctric depèn del gas enrarit de l’interior del tub. En aquest tub, el color d’aquests arcs és un blanc blavós.
Aquest tub permet crear i observar arcs elèctrics en un laboratori, per així poder-ne fer estudis qualitatius.
Funcionament:
En connectar els dos extrems a una diferència de potencial, es formen arcs elèctrics d’un centímetre de longitud aproximadament entre les dues varetes que fan d’elèctrodes. Per a que això passi, cal que al tub hi hagi un gas enrarit però sense que la pressió sigui massa baixa tampoc, ja que sinó s’observa luminescència i no arcs elèctrics. Si el voltatge aplicat entre elèctrodes és suficient, les molècules de gas entre les puntes dels elèctrodes s’ionitza, de manera que el gas que prèviament era un medi aïllant ara és conductor. Això permet que els electrons del càtode vagin cap a l’ànode, xocant amb els ions que es troben pel camí i causant la lluminositat de l’arc elèctric.
Dades històriques:
L’estudi dels rajos catòdics va començar l’any 1854, quan Heinrich Geissler, assistent tècnic del físic Julius Plücker, que era bufador de vidre, va aconseguir millorar els seus tubs de gas enrarit. En els primers tubs de Geissler, la pressió del gas interior era d’uns 50 mmHg. En connectar aquests tubs a una diferència de potencial, s’observen raigs elèctrics que recorren l’interior del tub. En realitat, el tub FFUB-0299 es tracta d’una demostració a petita escala dels arcs que es generen en els primers tubs de Geissler. En aquest tub, s’han allargat els extrems dels elèctrodes fins al centre del tub (en comptes de tenir un elèctrode a cada extrem del tub), reduint així la distància entre ells. D’aquesta manera es pot mostrar que, en comptes d’ocupar tot el tub, els electrons dels raigs catòdics prenen el recorregut més curt possible i van directes a l’ànode.
