Tub de raigs X
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0297
Dimensions/Durada
44 x 30 x 17 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Tub de descàrrega amb un buit parcial a l’interior format per una esfera de la qual surten dos elèctrodes, el càtode (de forma circular) i l’ànode (de forma cilíndrica), on es creen els raigs X. Per fora del tub, connectant els elèctrodes en un circuit alternatiu, hi ha un fil metàl·lic que regula el buit del tub.
La funció d’aquest tub és la creació i estudi dels raigs X.
Funcionament:
Quan s’aplica una diferència de potencial entre els elèctrodes, el gas del tub s’ionitza i els electrons del càtode són accelerats cap a l’ànode. Gràcies a la forma còncava del càtode, els electrons del feix de raigs catòdics generat estan concentrats en una secció més petita. Quan arriben a l’ànode, van tan ràpid que xoquen amb ell i pateixen un canvi de velocitat molt gran, fet que produeix l’emissió de raigs X (anomenats també radiació de frenada) a causa de la gran diferència d’energia. L’energia cinètica dels electrons es converteix parcialment o totalment en energia de radiació.
A diferència dels tubs FFUB-0286 i FFUB-0329, aquest tub no un tercer elèctrode i és el mateix ànode el que rep els rajos catòdics, de manera que és probable que els electrons creats en aquest tub tinguin una velocitat més baixa i per tant no calgui un anticàtode perquè l’ànode no es fa malbé tan ràpid a conseqüència dels impactes dels raigs catòdics amb ell.
En aquest tub, el circuit exterior alternatiu té la funció de regular la pressió a l’interior del tub, de manera que sempre hi hagi prou gas a l’interior per a que es pugui produir la descàrrega.
Dades històriques:
Els raigs X van ser descoberts per l’enginyer mecànic i físic alemany Wilhelm Röntgen l’any 1895. Estudiant els raigs catòdics creats en tubs de Crookes (FFUB-0255, FFUB-0258 i FFUB-0259 són alguns exemples de la col·lecció de la Facultat de Física), va observar que es produïa lluminositat en una placa cartró recoberta de platí-cianur de bari exterior als tubs. Va observar que aquest fenomen es produïa també si la cara que rebia la radiació desconeguda era la cara no impregnada de platí-cianur de bari, de manera que aquesta radiació era capaç de travessar el cartró. Va anomenar raigs X a aquesta nova radiació descoberta, en referència a la desconeixença del fenomen que s’estava produint. En experiments posteriors, va observar que aquesta radiació era capaç de travessar moltes substàncies, com teixits tous del cos, però ossos i metalls romanien visibles. Utilitzant una placa fotogràfica, va poder fer les primeres radiografies de la historia. El 28 de desembre va publicar “Sobre un nou tipus de radiació”, la primera comunicació sobre el descobriment.
Aquesta nova radiació es va fer molt popular des del moment del seu descobriment tant científicament com socialment. La comunitat mèdica va trobar ràpidament la utilitat dels raigs X en el diagnòstic i tractament de diverses malalties com fractures, càncers, dolors crònics, etc. Per altra banda, tota la societat es va interessar molt per aquesta nova radiació. En la vida quotidiana es va començar a fer referències a raigs X (en campanyes publicitàries i polítiques) i es van popularitzar les “fotografies d’ossos”.
Röntgen va rebre el primer Premi Nobel de Física de la història, l’any 1901, “pel descobriment dels remarcables raigs que porten el seu nom”.
