Diapasons per a visualitzar les corbes de Lissajous
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0276
Tipus
Diapasó
Dimensions/Durada
65 x 35 x 55 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1868
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Dos diapasons de ferro d’uns 60 cm de llargada aguantats a un peu de fusta. A la part superior de cada un dels braços dels diapasons hi un mirall enganxat a la part externa, és a dir, cap a direccions contràries. Un dels diapasons està en posició vertical mentre que l’altre està en posició horitzontal a una alçada variable.
Funcionament:
El dispositiu experimental per a poder visualitzar les corbes de Lissajous és el següent. Una font de llum envia feixos al primer diapasó. Aquest és el posicionat horitzontalment. Els feixos són reflectits en el mirall del braç del diapasó cap al mirall de l’altre diapasó (l’orientat verticalment), en el qual són reflectits cap a una pantalla en la qual es dibuixaran els raigs que vagin arribant. Entre el segon diapasó i la pantalla es pot posar una lent per a concentrar els raigs en la pantalla. En fer vibrar els diapasons, aquests vibraran amb una certa freqüència, segons la nota que emeten. Aquesta vibració causarà que els feixos de llum consecutius siguin reflectits en direccions lleugerament diferents, de manera que quan els feixos arribin a la pantalla no dibuixaran un punt, sinó un seguit de formes diverses que depenen de la freqüència dels diapasons i de la coherència de les seves vibracions. Aquestes són les anomenades corbes de Lissajous. Per exemple, si els dos diapasons emeten la mateixa nota, es dibuixarà una circumferència a la pantalla i, si les seves vibracions són coherents, el dibuix serà una recta diagonal. Si vibra només el diapasó horitzontal, es dibuixa una recta horitzontal a la pantalla, mentre que si només vibra el vertical, la recta dibuixada és vertical. En canvi, si els diapasons no emeten la mateixa nota (i per tant no vibren en la mateixa freqüència), la corba dibuixada va canviant periòdicament.
Dades històriques:
La invenció del diapasó s’atribueix a John Shore, un músic britànic, i se situa l’any 1711. L’any 1845, ampliant les investigacions de l’any 1827 del físic britànic Charles Wheatstone en les quals pretenia fer visibles les vibracions acústiques d’un cos, el físic francès Jules Antoine Lissajous va inventar aquest dispositiu experimental. Durant anys, aquest aparell es va fer servir per a comprovar si els diapasons estaven ben afinats, ja que, si ho estaven i vibraven amb la mateixa freqüència (i per tant, emetien la mateixa nota), la figura observada és una circumferència.
Aquest aparell es troba anomenat en la llista d’adquisicions que es van fer entre l’any 1858 i 1860 a l’empresa Lerébours. L’any 2012 va ser restaurat a l’Escola d'art i disseny de Tortosa.
