Foto: Pep Herrero
Goniòmetre de reflexió d’un cercle
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FCT – 6
Tipus
Goniòmetre
Dimensions/Durada
70 x 65 x 65 cm
Lloc d’origen
Berlín-Steglitz (Alemanya) – Lloc de creació
Localització actual (centre)
CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra. Martí i Franquès, s/n, 08028 Barcelona
Data
Abans de 1925
Descripció
Llegir més
El goniòmetre és un instrument que permet mesurar els angles entre les cares d’una mateixa zona cristal·logràfica, és a dir, el conjunt de cares paral·leles a una mateixa direcció, que ha de coincidir necessàriament amb l’eix de rotació de l’aparell. Per aconseguir-ho, el cristall és muntat en el denominat cap goniomètric, que disposa de dos cercles perpendiculars i dos desplaçaments, també perpendiculars, per centrar el cristall i evitar que es desplaci l’eix òptic durant la rotació. La precisió de la mesura és d’un minut de grau.
El primer goniòmetre de reflexió, inventat per W. H. Wollaston el 1809, constava d’un únic arc vertical, però no disposava de col·limador ni ullera. La precisió era força limitada. Ben aviat, J. Babinet, E. Mitscherlich, entre d’altres, van perfeccionar l’invent, millorant l’òptica i la precisió del goniòmetre, proveït d’un nònius amb una lupa de lectura. Aquest goniòmetre fou posteriorment equipat amb accessoris per escalfar o refredar cristalls, cosa que permeté estudiar la dilatació anisòtropa.
Aquest model (FCT – 6) és molt semblant al goniòmetre d’un cercle amb número identificador FCT – 5, però el sistema òptic d’aquest goniòmetre és més complet i permet mesurar cristalls més menuts. No obstant, com en el model anterior, cal desmuntar i muntar de nou el cristall per a cada zona que es vol mesurar. La precisió és d’un minut de grau.
L’aparell du una placa amb la llegenda: R. Fuess, Berlin-Steglitz
