Xiprer
Col·lecció
Col·lecció Plantes Vives Jardí Ferran Soldevila
Identificador
CPVFS00023
Tipus d'objecte
Espècimen vegetal
Nom científic
Cupressus sempervirens L. (Cupressaceae)
Camp/Matèria
Biodiversitat
Lloc de procedència
Europa
Ubicació
Jardí Ferran Soldevila. Gran Via de les Corts Catalanes, 585
Contribuïdor
GIBAF; Obres i Manteniment UB; OSSMA
Data
Gener-juliol 2015 (catalogació in situ)
Notes
El seu hàbitat s’estén per la regió mediterrània oriental, Xipre i Creta, fins a Síria i l’Iran. Viu en boscos mediterranis, secs, i s’ha conreat als països mediterranis des de l’antiguitat.
Descripció
Llegir més
Arbre longeu, perennifoli i monoic de fins a 35 m, amb el tronc recte (pot ser tortuós en exemplars silvestres). Típicament fa branques erectes que originen una capçada llarga i estreta (forma sempervirens). Fulles adultes en forma de petites esquames de 0,5-1 mm, imbricades les unes amb les altres amb aparença de 4 rengleres. Flors unisexuals i inflorescència en forma de pinya (cons): la masculina ovoide, de 4-8 mm, a l'extrem de les branques; la femenina el·lipsoïdal o globosa, de color verd i després bru grisenc, brillant i cada cop més llenyosa. Fructificacions llenyoses, de 25-40 mm, amb 8-14 esquames poligonals (com els segments cosits per formar una pilota de futbol), que tenen un peu claviforme que les va separant per alliberar les llavors, nombroses (6-20/esquama), que són com petits pinyons alats que maduren gairebé un any després de la pol·linització.
Característiques
- Medicinal
- Tòxic
Usos:
El pol·len de xiprer es dispersa per l'aire (aerovagant) i és considerat dels més al·lergògens en ciutats mediterrànies. La fusta és aromàtica, resistent, usada en fusteria, ebenisteria i torneria. Els gàlbuls contenen tanins i s'han emprat en el tractament de venopaties (varius i hemorroides), i l'oli essencial, en inflamacions osteoarticulars. Es cultiva en jardins, per fer-ne tanques i pantalles de protecció del vent. L'oli essencial és neurotòxic i s'han produït intoxicacions en bestiar que ha menjat restes de poda.
