Foto: Claudia León Mas
Pèndol elèctric
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0521
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21817
Tipus
Pèndol
Dimensions/Durada
12 x 10 x 80 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
vora 1860
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Pèndol elèctric amb tronc de vidre subjectat a una plataforma de fusta. A dalt de tot hi penja una massa molt lleugera amb un fil, possiblement, de seda. És una de les maquetes més senzilles que permet exposar la presència de càrrega elèctrica i demostrar les forces d'atracció i repulsió.
Funcionament:
El funcionament d'aquest “pèndol” es basa en les lleis de l'electroestàtica i es divideix en dues fases principals.
Primerament, quan un cos carregat elèctricament com una barra de vidre o de resina prèviament fregada, s'acosta a la petita massa (la boleta groga) del pèndol, inicialment neutra, les càrregues d’aquesta es redistribueixen, es polaritzen. Com que les càrregues de signe oposat s'atrauen, la boleta es desvia de la vertical i es desplaça cap a l'objecte carregat.
Finalment, en el moment en què la boleta toca el cos carregat, una part de la càrrega elèctrica es transfereix a la boleta. Com que ara tots dos cossos tenen el mateix signe de càrrega, es repel·leixen i immediatament la boleta deixa de moure’s amb el cos carregat.
Dades històriques:
Aquest tipus “pèndol” té els seus orígens en el segle XIX amb John Canton, físic anglès. Abans de la invenció de mesuradors més precisos, aquests pèndols van ser eines clau perquè científics com Coulomb descobrissin i formulessin les lleis que regeixen l'electricitat. Mai va ser un instrument de mesura, sinó un aparell que permetia visualitzar els efectes que es començaven a observar i analitzar de l’electroestàtica.
Cap a mitjan segle XIX, l'electricitat ja no era la gran novetat i es va anar convertint en una ciència formal i industrial, més que en una simple curiositat científica. Quan finalment vam ser capaços de desenvolupar el model teòric capaç d’explicar aquesta part de la física, instruments com el de la Col·lecció van quedar relegats únicament a la divulgació. No coneixem del cert com aquest model concret va arribar a la Universitat de Barcelona, però el més probable és que aquell fos el seu principal objectiu: mostrar i demostrar els efectes de les lleis ja conegudes de l’electromagnetisme
