Foto: Claudia León Mas
Barògraf de mercuri
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0502
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21743
Tipus
Dimensions/Durada
46 x 22 x 105 cm
Lloc d’origen
París, França
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1900-1920
Descripció
Llegir més
Descripció general:
El barògraf és un instrument de meteorologia que serveix per mesurar i registrar de manera contínua i automàtica els canvis de pressió atmosfèrica, en aquest cas, a partir d’un baròmetre de mercuri. El barògraf dibuixa una gràfica al llarg d’un cert període temps en un paper enrotllat al voltant d'un tambor giratori. El fet d’obtenir un registre escrit d’aquestes mesures, a diferència d'un baròmetre convencional, que només mostra la pressió en un moment concret, permet fer una anàlisi més acurada i extensa d’aquesta variable meteorològica.
Funcionament:
La gran majoria de barògrafs utilitzen el mecanisme d'un baròmetre sense líquid. El sensor consisteix en una sèrie de càpsules metàl·liques buides a les quals se'ls ha fet el buit a l’interior. En canvi, el barògraf de la col·lecció és de mercuri. A nivell del mar, la pressió mitjana equilibra una columna de mercuri a exactament 760 mm d'alçada.
Aquest utilitza la força hidroestàtica directa d'un gran tub de mercuri. A la part inferior, hi ha una cubeta suspesa i connectada de manera directa mitjançant un fil o politja al braç d’una ploma. Quan la pressió de l'atmosfera fa variar l'alçada del mercuri, el pes relatiu del tub o la posició de la cubeta es modifica subtilment. La ploma traça la corba sobre el tambor, que conté un mecanisme de rellotgeria intern, amb el paper del barograma.
Un cop a la setmana, el meteoròleg o el professional que el fes servir obria la vitrina de fusta i, amb la clau de la base, donava corda al tambor mecànic. Retirava el gràfic, el barograma, complet de la setmana anterior i hi col·locava una plantilla de paper quadriculat nou amb les hores i els dies de la setmana següent. A més, s’havia de calibrar: comprovar la temperatura, el mercuri es dilata amb la calor, així que cal aplicar taules de correcció. A part, s’havia d’anar omplint el dipòsit de la ploma amb una tinta especialment feta perquè no s'assequés ràpidament.
Dades històriques:
Alexander Cumming, rellotger i mecànic, és considerat com el primer a haver fabricat un barògraf de registre eficaç a la dècada del 1760 utilitzant una cel·la aneroide. Com que la quantitat de moviment que pot generar un sol aneroide és minúscula, sovint s'apilen fins a set aneroides (càpsules de Vidie) "en sèrie" per amplificar el seu moviment. Aquest tipus de barògraf va ser inventat el 1844 pel francès Lucien Vidie (1805–1866).
Félix Richard portava una fàbrica d’aparells fotogràfics i instruments científics de precisió que els seus fills Jules i va Max van heretar el 1871, creant “Richard Frères” (Germans Richard). El seu negoci va aportar la invenció de plomes molt lleugeres i tintes que no s'emborrassaven. Sabem que el model de la Col·lecció és d’aquesta marca.
Gràcies a les millores de Jules Richard, els barògrafs van passar de ser instruments científics exclusius a convertir-se en peces d'ús comú en vaixells, estacions meteorològiques i observatoris d'arreu. Malgrat tot, avui dia, han estat gairebé reemplaçats per sensors digitals de pressió, deixant aquestes peces mecàniques com a joies de col·leccionisme científic.
