Foto: Claudia León Mas
Cel·la de Weston
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0460
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/21618
Tipus
Dimensions/Durada
10 x 10 x 13,5 cm
Lloc d’origen
Cambridge, Regne Unit
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
Vora 1950
Descripció
Llegir més
Descripció general:
La cel·la de Weston és una peça de laboratori utilitzada històricament per proporcionar una força electromotriu molt estable i precís. A diferència d'una pila comuna que serveix per donar energia, la pila de Weston és una referència de voltatge: es feia servir per calibrar altres instruments de mesura elèctrica. Compta amb un termòmetre integrat perquè la tensió de la pila varia lleugerament amb la temperatura, per tant, és important conèixer-la.
Funcionament:
La cel·la de Weston és una pila química humida que produeix un voltatge molt estable, cosa que durant molt de temps el va fer adequat com a estàndard per al calibratge de voltímetres. El càtode de la pila és una amalgama de cadmi amb mercuri, l'ànode és de mercuri pur i l'electròlit és una solució de sulfat de cadmi. Tot està situat en un recipient de vidre en forma de H.
La forma desenvolupa una tasca concreta: compta amb dos tubs de vidre paral·lels, al fons de cadascun dels quals s’hi diposita corresponentment els materials de l’ànode o el càtode juntament amb un petit elèctrode de platí segellat al vidre per fer la connexió elèctrica. Un tub horitzontal central completa la forma en H unint les dues branques verticals pel mig. El que proporciona aquesta distribució és que permet mantenir separats els materials dels dos elèctrodes per evitar reaccions no desitjades abans de temps i, quan toca, permet la connexió iònica.
El que aporta essencialment aquest invent és una tensió estable i que no pot subministrar corrent elèctric per si mateix per construcció. És per això que el seu ús principal és com a patró de calibratge en instruments de mesura de laboratori.
Dades històriques:
Inventada per Edward Weston el 1893, va ser l'estàndard mundial per definir el Volt entre 1911 i 1990. Quan això va passar, Weston va renunciar als seus drets de patent. Químic i inventor, era competència d’Edison en els inicis de la generació i distribució elèctrica i, en adonar-se de la necessitat d'una font constant de corrent, va desenvolupar un interès per la generació d'energia i va inventar diverses dinamos i generadors. Weston va inventar instruments de mesura del corrent elèctric, que van ser la base moderna del voltímetre, l'amperímetre i el wattímetre.
El més probable és que a la Facultat de Física es fes servir als laboratoris com hem descrit en l'apartat de funcionament, com a calibratge per a altres instruments. Hi ha un altre model igual en la Col·lecció, aquest és FFUB-0526.
