Luisa Granero

100è centenari del naixement de Luisa Granero, artista i professora de la Universitat de Barcelona

Amb aquesta exposició volem commemorar el centenari del naixement de Luisa Granero que va ser artista i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

L’any 1964 es va convertir en la primera dona de l’estat espanyol a obtenir la càtedra de modelat i composició de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, futura Facultat de Belles Arts i en la qual va impartir docència fins a la seva jubilació.

Donar visibilitat i reconèixer l’aportació de les dones a la cultura des de l’àmbit universitari forma part de la voluntat política de la Universitat de Barcelona per avançar en la construcció d’una societat més igualitària en drets entre homes i dones.

Luisa Granero és una figura que forma part del patrimoni humà de la Universitat de Barcelona i de la cultura del país, tant en els seus vessants docent i artístic, com per la seva aportació significativa en el seu paper de dona creadora.

Biografia

previous arrow
1

Luisa Granero Sierra va néixer a Barcelona el 1924, al si d'una família humil d'origen andalús. La seva infància i joventut van estar marcades per la difícil situació econòmica derivada de la Guerra Civil espanyola i la posterior postguerra, cosa que la va portar a experimentar la pobresa i no poder assistir a l'escola fins passats els nou anys.

Luisa Granero a l'estudi del seu mestre Jaume Otero al carrer d'Anglesola de Barcelona

2

Durant els anys de postguerra, Luisa Granero s'inicia en el món de l'art treballant com a model per a artistes reconeguts i comença a manifestar el seu desig de ser artista.

Flors del cucut i, al fons, muntanya de Gabardito

Classe de modelatge a càrrec de Frederic Marès. Llotja de Barcelona. Museu Frederic Marès.

3

"Vull ser artista. Vull pintar i modelar. Però sóc una noia i estem en plena postguerra. Quan començo a treballar com a model de l'escultor Jaume Otero, descobreixo l'escultura i m'atreu de manera que és irreversible. Veig que és el meu destí, i sento que no hi puc fer res més".

Cinc flors grogues de cap-roig

Llapis sobre paper. Autora Teresa Condeminas. Model Luisa Granero

4

"Amb els diners que guanyo com a model, pago els meus estudis i em mantinc com puc. A Belles Arts, a una amiga i a mi ens anomenen "les noies del codony" perquè molts dies això és l'únic que tenim per menjar. Però sovint penso que molts artistes van passar gana i penúries de ser reconeguts".

Cinc flors grogues de cap-roig

Oli sobre tela. Teresa Condeminas. 1946. Model Luisa Granero

5

Luisa Granero compagina els estudis amb la feina de model per diversos artistes: Martí Llauradó, Ernest Santasusagna, Antoni Vila Arrufat, Mallol Suazo, Olga Sacharoff, Teresa Condeminas, Lluís Muntané, Paco Ribera, Armand Miravalls, etc.

Cinc flors grogues de cap-roig

Oli sobre tela. Armand Miravalls. 1948. Model Luisa Granero

6

Oli sobre tela. Modest Cuxart. 1970. Retrat de Luisa
Granero i Enrique Galcerà

Cinc flors grogues de cap-roig

Oli sobre tela. Mallol Suazo. 1970. Model Luisa Granero

7

Oli sobre tela. Paco Ribera. 1990. Retrat de Luisa Granero

Oli sobre tela. Olga Sacharoff. 1960. Retrat de Luisa Granero

next arrow

Formació

previous arrow
1

Gràcies a Luís Muntané i Condaminas cursà estudis a l'escola d'Arts i Oficis amb disset anys i a l'any 1941 va demanar l'ingrés a l'Escola Superior de Sant Jordi on van començar la seva etapa d'estudiant.

Cinc flors grogues de cap-roig
2

L'any 1942 va iniciar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi que provenia de l'Escola d'Arts Plàstiques i Aplicades que va ser fundada el 1929 com a escola d'arts i oficis. Posteriorment va evolucionar fins a convertir-se en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Aquesta escola oferia programes d'estudis en diverses disciplines artístiques com pintura, escultura, gravat, disseny, etc.

edifici historic en construcció

Luisa Granero, alumna de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. 1943

3

Luisa Granero, malgrat les dificultats, estudia, treballa i es presenta a nombrosos premis i concursos.
"Otero em permet demostrar-li la meva vocació, i jo, a casa, fins i tot a la nit, modelo roba, peus, mans, el que puc. Fa molt de fred i em cobreixo amb papers.
No menjo, no sopo, però sóc la dona més feliç del món. Tinc l'orgull estúpid de creure que em menjaré el món encara que no en tingui per menjar".

Ginesta

Luisa Granero a l'Escola Llotja de Barcelona.
Fotografia d'Enrique Galcerà

4

Luisa Granero va estudiar Belles Arts i va conèixer altres artistes de l'àmbit de la cultura com l'Enrique Galcerà que, acabats els seus estudis, es va convertir en el seu marit

Fageda

Luisa Granero i Enrique Galcerà a la seva casa-taller del carrer Verdi

5

Luisa Granero a mesura que va anar consolidant la seva formació treballa com ajudant de dos grans mestres de l'escultura: Jaume Otero i Enric Monjo.
Enric Monjo va ser deixeble de Josep Llimona i Eusebi Arnau a la Llotja de Barcelona, i va ser catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona del 1943 al 1961.
La seva obra es va centrar en la imatgeria religiosa, però també un monumentalisme de formes simplificades i actituds neogòtiques.

Cinc flors grogues de cap-roig

Enric Monjo i Luisa Granero: mestre i ajudant al Parc de la Ciutadella

6

Luisa Granero va obtenir la Càtedra de Modelat i Composició i es va convertir en la primera dona catedràtica d'Escultura de l'Estat Espanyol.

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero a l'Escola de Belles Arts de Madrid passant l'examen
de les oposicions per a la Càtedra de Modelatge i Composició. 1964

next arrow

Taller

previous arrow
1

Luisa Granero va dedicar la seva vida a l'escultura i els tallers on treballava intensament. Eran espais d'experimentació, recerca i creació de nous projectes artístics.

Cinc flors grogues de cap-roig

El geni de les Illes. Fang. 1985. Taller de la Facultat de Belles Arts

2

Luisa Granero modelant a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 1950

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero modelant en fang una de les Muses de la
façana de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. 1966

3

Luisa Granero retocant La Mestressa de casa.
Sant Just Desvern. 1963

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero modelant La Rosellona al seu taller de Sarrià. 1995

4

Luisa Granero modelant el retrat de la seva amiga Teresa Espinosa

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero modelant La cadira al seu taller de Sarrià. Barcelona. 1980

next arrow

Escultura

previous arrow
1

La influència dels seus mestres Otero, Monjo i Llauradó marca l'escultura monumental de Luisa Granero al llarg de la seva trajectòria.
L'obra de la Luisa Granero es pot trobar en nombrosos espais públics com a col·leccions privades.

edifici historic en construcció

La Pomona. Llac de Garda. Malcesine. Itàlia. 2004

2
Fageda
La cadira. 2008. Sitges
3
Flors del cucut i, al fons, muntanya de Gabardito
Flors del cucut i, al fons, muntanya de Gabardito

Grups del Palauet Albéniz de Barcelona. Pedra d'Ulldecona

4
Fageda
Grup de nens a la font de Palauet Albéniz. Bronze. Barcelona
5

Monument a la mestressa de casa. 1963 Sant Just Desvern

Cinc flors grogues de cap-roig

Maternitat. Pedra d'Ulldecona. 1970. Casa de la Maternitat. Barcelona

6
Fageda
Maternitat. Bronze. 2004. Castell de Malcesine. Itàlia
7

L'hamaca. Marbre de Calatorao. 2004. Castell de Malcesine. Itàlia

Cinc flors grogues de cap-roig

Esport. Bronze. 2004. Castell de Malcesine. Itàlia

8

La Rosellona. Bronze. Sitges

Cinc flors grogues de cap-roig

Banyista. Bronze. 2004. Llac de Garda. Itàlia

9
Fageda
Grup de nens. Terracota. 2004. Palau de Malcesine. Itàlia
10
Fageda
Primera exposició individual a la Sala Parés, Barcelona. 1968
11

Figura dempeus. Pedra d'Ulldecona

Cinc flors grogues de cap-roig

Figura asseguda. Bronze

12

Mediterrània. Pedra d'Ulldecona. 1960. Museu Europeu d'Art Modern

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero retocant el guix del Monument a la mestressa
de casa al seu taller del carrer Verdi. Barcelona. 1966

13
Fageda
El sofà. Guix pintat. 2000
14

Retrat d'Àngela Naranjo. Terracota

Retrat de Madam Lee. Terracota

15

Retrat de Teresa Espinosa. Terracota

Cinc flors grogues de cap-roig

Cap de dona. Pedra d'Ulldecona

next arrow

Pintura

previous arrow
1

Tot i que Luisa Granero es va dedicar de manera intensa a l'escultura, també va dedicar temps per la creativitat a l'àmbit de la pintura, sobretot a partir de la seva jubilació com a docent.
Va compaginar la creació escultòrica amb la pintura durant els darrers anys de la seva vida.

edifici historic en construcció

Luisa Granero pintant al Matarranya

2
Cinc flors grogues de cap-roig
2
2
Cinc flors grogues de cap-roig
next arrow

L’acadèmia

previous arrow
1

Luisa Granero va estar vinculada a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi al llarg de la seva vida, primer com estudiant i més tard com a docent.
Des de l'any 1942 que va ingressar com estudiant van ser més de cinquanta anys dedicada a l'ensenyament de l'escultura en un món molt masculinitzat.

Cal destacar que el 1964 va esdevenir catedràtica de modelatge i composició, essent la primera dona catedràtica d'escultura de l'Estat espanyol.

Cinc flors grogues de cap-roig

Expedient acadèmic de la Luisa Granero. Procedència de l'Arxiu històric de la UB

2

L'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi en construcció. Afegit a la façana, en un muntatge fotogràfic, la figura de Sant Jordi a escala. Barcelona. 1966

Cinc flors grogues de cap-roig

Luisa Granero retocant la figura de Sant Jordi. A la dreta, el motllo en guix

3

Luisa Granero modelant el bust de la seva germana Aurora al taller del carrer Anglesola. Barcelona. 1943

Cinc flors grogues de cap-roig

Premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts. 1944

4

Discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Sant Jordi de Luisa Granero a l'any 2006

Cinc flors grogues de cap-roig

Retrat de la Luisa Granero. Any 2006

next arrow

                       Premis i exposicions individuals

Neix el 1924 a Barcelona, on cursa els estudis d’Escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Deixebla i ajudant dels escultors Jaume Otero i Enric Monjo, posteriorment esdevé catedràtica d’Escultura a l’actual Facultat de Belles Arts, on obté el doctorat el 1983.
És acadèmica corresponent de la Real Academia de San Fernando de Madrid, de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría de Sevilla i membre corresponent de la National Sculpture Society de Nova York des del 1973, i ha estat nomenada acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2006).

1942 – Primer premi al Primer Salón de la Juventud, Madrid
1944 – Primer premi Marqués de Lozoya, Barcelona
1944 – Diploma de tercera categoria a l’Exposició Nacional de Barcelona
1944 – Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona
1945 – Primer premi Marqués de Lozoya, Barcelona
1946 – Primer premi a l’Escola Superior de Belles Arts, Barcelona
1948 – Tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid
1951 – Diploma de tercera classe a l’Exposición Nacional de Madrid
1951 – Primer premi Excel·slentíssim Comte de Lavern de la Reial Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona
1952 – Adquisició extraordinària al concurs de Sant Jordi, Barcelona
1953 – Medalla de plata de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona
1953 – Premi de l’Excel·lentíssima Comtessa de Güell, marquesa de Comillas, Barcelona
1953 – Exposició Internacional d’Art Religiós, Roma
1953 – Segon premi d’Escultura del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1956 – Segon premi al concurs de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona
1956 – Primer premi i medalla d’or al concurs de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona
1956 – Primer premi a la Fiesta de la Vendimia de Jerez, Sevilla
1957 – Segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid
1958 – Pensió de Belles Arts de la Fundación Juan March de Madrid
1960 – Premi adquisició de la Diputació de Badajoz. Exposición Nacional de Madrid
1960 – Escultura La Verge del Roser, Palau de la Virreina, Barcelona
1960 – Premi Parcs i Jardins de Barcelona
1963 – Escultura a l’aire lliure. Fundación Rodríguez-Acosta, Granada
1963 – Premi i encàrrec del concurs convocat entre escultors d’Espanya i Hispanoamèrica per Gallina Blanca amb motiu del 25è aniversari a Barcelona (pedra)
1963 – Monument a la mestressa de casa. Jardins de la factoria de Gallina Blanca, Sant Just Desvern
1964 – Premi de la Diputació Foral de Navarra
1964 – Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid
1965 – Fonts principals del Palauet Albéniz de Barcelona
1965 – Altar del Calvari, església dels Salesians, Barcelona
1965 – Altar de Sant Enric, església dels Salesians, Barcelona
1966 – Sant Jordi, escultura de gran format, façana de l’Escola de Belles Arts, Barcelona

1968 – Premi de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla
1968 – Exposició de Tardor de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, Sevilla
1969 – Premi d’honor i medalla d’or de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, Sevilla
1971 – Galería El Cisne, Madrid
1972 – Altar major del col·legi Verge de Montserrat de Vallvidrera, Barcelona
1973 – Sala Parés de Barcelona
1973 – Nomenada membre de la National Sculpture Society de Nova York
1974 – Galería Blanco, Saragossa
1974 –  Les veïnes, grup escultòric, Saragossa
1975 – Gran relleu de Sant Josep, col·legi Sant Josep Obrer, Barcelona
1976 – Galería Cisne, Madrid
1978 – Sala Parés, Barcelona
1981 – Primer premi de dibuix Vila de Palamós, Girona
1981 – Àgora 3, Sitges, Barcelona
1981 – Galeria Jaume I, Palma de Mallorca
1982 – Sala Parés, Barcelona
1984 – Primer premi al Concurs Internacional d’Escultura de Pollença, Mallorca
1985 – Premi i adjudicació del monument pel centenari de la Cambra de Comerç de Palma de Mallorca, realització d’El geni de les Illes
1986 – Sala Parés, Barcelona
1986 – Galeria Jaume I, Mallorca
1987 – Primer premi de la II Biennal de l’Esport del FC Barcelona
1992 – Premi Ynglada-Guillot al Concurs Internacional de Dibuix, Fundació Ynglada-Guillot, Barcelona
1992 – Sala Parés, Barcelona
1994 – Centre culturel de l’Aérospatiale, Toulouse, França
1994 – Premi d’honor García Ramal al Concurs de Pintura Vila de Palamós, Girona
1994 – Galeria Palau, Girona
1995 – Sala d’art Artur Ramon, Barcelona
1999 – Galeria Foz, Sitges, Barcelona
2000 – Galeria Comas, Barcelona
2002 – Premi de l‘Institut Català de la Dona a “La millor trajectòria d’una dona en l’àmbit de les Belles Arts”.
2003 – Galeria Comas, Barcelona
2004 – Art Expo, Barcelona
2004 – Exposició d’escultures de gran format “La donna Mediterranea” al centre històric de Malcesine, Itàlia
2006 – Medalla del Districte de Sarrià – Sant Gervasi amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Barcelona
2008 – Exposició monumental als carrers de Sitges, Barcelona
2009 – Exposició retrospectiva a la Gliptoteca Enric Monjo de Vilassar de Mar, Barcelona
2018 – Exposició retrospectiva al Museu Europeu d’Art Modern, Barcelona
2024 – La Generalitat de Catalunya nomena 2024 Any Luisa Granero

                       Entrevistes i reportatges

Bust de noia

Carregar model 3D

Bust de noia
Terracota
58 x 43 x 22 cm
1944-1945

+info

CRÈDITS

Luisa Granero
Commemoració dels 100 anys del naixement de Luisa Granero

Organització:
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni