150è centenari del naixement de Luisa Granero, artista i professora de la Universitat de Barcelona
Amb aquesta exposició volem commemorar el centenari del naixement de Luisa Granero que va ser artista i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
L’any 1964 es va convertir en la primera dona de l’estat espanyol a obtenir la càtedra de modelat i composició de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, futura Facultat de Belles Arts i en la qual va impartir docència fins a la seva jubilació.
Donar visibilitat i reconèixer l’aportació de les dones a la cultura des de l’àmbit universitari forma part de la voluntat política de la Universitat de Barcelona per avançar en la construcció d’una societat més igualitària en drets entre homes i dones.
Luisa Granero és una figura que forma part del patrimoni humà de la Universitat de Barcelona i de la cultura del país, tant en els seus vessants docent i artístic, com per la seva aportació significativa en el seu paper de dona creadora.
Biografia
Luisa Granero Sierra va néixer a Barcelona el 1924, al si d'una família humil d'origen andalús. La seva infància i joventut van estar marcades per la difícil situació econòmica derivada de la Guerra Civil espanyola i la posterior postguerra, cosa que la va portar a experimentar la pobresa i no poder assistir a l'escola fins passats els nou anys.
Luisa Granero a l'estudi del seu mestre Jaume Otero al carrer d'Anglesola de Barcelona
Durant els anys de postguerra, Luisa Granero s'inicia en el món de l'art treballant com a model per a artistes reconeguts i comença a manifestar el seu desig de ser artista.
Classe de modelatge a càrrec de Frederic Marès. Llotja de Barcelona. Museu Frederic Marès.
"Vull ser artista. Vull pintar i modelar. Però sóc una noia i estem en plena postguerra. Quan començo a treballar com a model de l'escultor Jaume Otero, descobreixo l'escultura i m'atreu de manera que és irreversible. Veig que és el meu destí, i sento que no hi puc fer res més".
Llapis sobre paper. Autora Teresa Condeminas. Model Luisa Granero
"Amb els diners que guanyo com a model, pago els meus estudis i em mantinc com puc. A Belles Arts, a una amiga i a mi ens anomenen "les noies del codony" perquè molts dies això és l'únic que tenim per menjar. Però sovint penso que molts artistes van passar gana i penúries de ser reconeguts".
Oli sobre tela. Teresa Condeminas. 1946. Model Luisa Granero
Luisa Granero compagina els estudis amb la feina de model per diversos artistes: Martí Llauradó, Ernest Santasusagna, Antoni Vila Arrufat, Mallol Suazo, Olga Sacharoff, Teresa Condeminas, Lluís Muntané, Paco Ribera, Armand Miravalls, etc.
Oli sobre tela. Armand Miravalls. 1948. Model Luisa Granero
Oli sobre tela. Modest Cuxart. 1970. Retrat de Luisa
Granero i Enrique Galcerà
Oli sobre tela. Mallol Suazo. 1970. Model Luisa Granero
Oli sobre tela. Paco Ribera. 1990. Retrat de Luisa Granero
Oli sobre tela. Olga Sacharoff. 1960. Retrat de Luisa Granero
Formació
Gràcies a Luís Muntané i Condaminas cursà estudis a l'escola d'Arts i Oficis amb disset anys i a l'any 1941 va demanar l'ingrés a l'Escola Superior de Sant Jordi on van començar la seva etapa d'estudiant.
L'any 1942 va iniciar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi que provenia de l'Escola d'Arts Plàstiques i Aplicades que va ser fundada el 1929 com a escola d'arts i oficis. Posteriorment va evolucionar fins a convertir-se en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Aquesta escola oferia programes d'estudis en diverses disciplines artístiques com pintura, escultura, gravat, disseny, etc.
Luisa Granero, alumna de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. 1943
Luisa Granero, malgrat les dificultats, estudia, treballa i es presenta a nombrosos premis i concursos.
"Otero em permet demostrar-li la meva vocació, i jo, a casa, fins i tot a la nit, modelo roba, peus, mans, el que puc. Fa molt de fred i em cobreixo amb papers.
No menjo, no sopo, però sóc la dona més feliç del món. Tinc l'orgull estúpid de creure que em menjaré el món encara que no en tingui per menjar".
Luisa Granero a l'Escola Llotja de Barcelona.
Fotografia d'Enrique Galcerà
Luisa Granero va estudiar Belles Arts i va conèixer altres artistes de l'àmbit de la cultura com l'Enrique Galcerà que, acabats els seus estudis, es va convertir en el seu marit
Luisa Granero i Enrique Galcerà a la seva casa-taller del carrer Verdi
Luisa Granero a mesura que va anar consolidant la seva formació treballa com ajudant de dos grans mestres de l'escultura: Jaume Otero i Enric Monjo.
Enric Monjo va ser deixeble de Josep Llimona i Eusebi Arnau a la Llotja de Barcelona, i va ser catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona del 1943 al 1961.
La seva obra es va centrar en la imatgeria religiosa, però també un monumentalisme de formes simplificades i actituds neogòtiques.
Enric Monjo i Luisa Granero: mestre i ajudant al Parc de la Ciutadella
Luisa Granero va obtenir la Càtedra de Modelat i Composició i es va convertir en la primera dona catedràtica d'Escultura de l'Estat Espanyol.
Luisa Granero a l'Escola de Belles Arts de Madrid passant l'examen
de les oposicions per a la Càtedra de Modelatge i Composició. 1964
Taller
Luisa Granero va dedicar la seva vida a l'escultura i els tallers on treballava intensament. Eran espais d'experimentació, recerca i creació de nous projectes artístics.
El geni de les Illes. Fang. 1985. Taller de la Facultat de Belles Arts
Luisa Granero modelant a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 1950
Luisa Granero modelant en fang una de les Muses de la
façana de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. 1966
Luisa Granero retocant La Mestressa de casa.
Sant Just Desvern. 1963
Luisa Granero modelant La Rosellona al seu taller de Sarrià. 1995
Luisa Granero modelant el retrat de la seva amiga Teresa Espinosa
Luisa Granero modelant La cadira al seu taller de Sarrià. Barcelona. 1980
Escultura
La influència dels seus mestres Otero, Monjo i Llauradó marca l'escultura monumental de Luisa Granero al llarg de la seva trajectòria.
L'obra de la Luisa Granero es pot trobar en nombrosos espais públics com a col·leccions privades.
La Pomona. Llac de Garda. Malcesine. Itàlia. 2004
Grups del Palauet Albéniz de Barcelona. Pedra d'Ulldecona
Monument a la mestressa de casa. 1963 Sant Just Desvern
Maternitat. Pedra d'Ulldecona. 1970. Casa de la Maternitat. Barcelona
L'hamaca. Marbre de Calatorao. 2004. Castell de Malcesine. Itàlia
Esport. Bronze. 2004. Castell de Malcesine. Itàlia
La Rosellona. Bronze. Sitges
Banyista. Bronze. 2004. Llac de Garda. Itàlia
Figura dempeus. Pedra d'Ulldecona
Figura asseguda. Bronze
Mediterrània. Pedra d'Ulldecona. 1960. Museu Europeu d'Art Modern
Luisa Granero retocant el guix del Monument a la mestressa
de casa al seu taller del carrer Verdi. Barcelona. 1966
Retrat d'Àngela Naranjo. Terracota
Retrat de Madam Lee. Terracota
Retrat de Teresa Espinosa. Terracota
Cap de dona. Pedra d'Ulldecona
Pintura
Tot i que Luisa Granero es va dedicar de manera intensa a l'escultura, també va dedicar temps per la creativitat a l'àmbit de la pintura, sobretot a partir de la seva jubilació com a docent.
Va compaginar la creació escultòrica amb la pintura durant els darrers anys de la seva vida.
Luisa Granero pintant al Matarranya
L’acadèmia
Luisa Granero va estar vinculada a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi al llarg de la seva vida, primer com estudiant i més tard com a docent.
Des de l'any 1942 que va ingressar com estudiant van ser més de cinquanta anys dedicada a l'ensenyament de l'escultura en un món molt masculinitzat.
Cal destacar que el 1964 va esdevenir catedràtica de modelatge i composició, essent la primera dona catedràtica d'escultura de l'Estat espanyol.
Expedient acadèmic de la Luisa Granero. Procedència de l'Arxiu històric de la UB
L'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi en construcció. Afegit a la façana, en un muntatge fotogràfic, la figura de Sant Jordi a escala. Barcelona. 1966
Luisa Granero retocant la figura de Sant Jordi. A la dreta, el motllo en guix
Luisa Granero modelant el bust de la seva germana Aurora al taller del carrer Anglesola. Barcelona. 1943
Premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts. 1944
Discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Sant Jordi de Luisa Granero a l'any 2006
Retrat de la Luisa Granero. Any 2006
Premis i exposicions individuals
Neix el 1924 a Barcelona, on cursa els estudis d’Escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Deixebla i ajudant dels escultors Jaume Otero i Enric Monjo, posteriorment esdevé catedràtica d’Escultura a l’actual Facultat de Belles Arts, on obté el doctorat el 1983.
És acadèmica corresponent de la Real Academia de San Fernando de Madrid, de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría de Sevilla i membre corresponent de la National Sculpture Society de Nova York des del 1973, i ha estat nomenada acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2006).
1942 – Primer premi al Primer Salón de la Juventud, Madrid
1944 – Primer premi Marqués de Lozoya, Barcelona
1944 – Diploma de tercera categoria a l’Exposició Nacional de Barcelona
1944 – Exposició Nacional de Belles Arts, Barcelona
1945 – Primer premi Marqués de Lozoya, Barcelona
1946 – Primer premi a l’Escola Superior de Belles Arts, Barcelona
1948 – Tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid
1951 – Diploma de tercera classe a l’Exposición Nacional de Madrid
1951 – Primer premi Excel·slentíssim Comte de Lavern de la Reial Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona
1952 – Adquisició extraordinària al concurs de Sant Jordi, Barcelona
1953 – Medalla de plata de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona
1953 – Premi de l’Excel·lentíssima Comtessa de Güell, marquesa de Comillas, Barcelona
1953 – Exposició Internacional d’Art Religiós, Roma
1953 – Segon premi d’Escultura del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1956 – Segon premi al concurs de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona
1956 – Primer premi i medalla d’or al concurs de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona
1956 – Primer premi a la Fiesta de la Vendimia de Jerez, Sevilla
1957 – Segona medalla a l’Exposición Nacional de Madrid
1958 – Pensió de Belles Arts de la Fundación Juan March de Madrid
1960 – Premi adquisició de la Diputació de Badajoz. Exposición Nacional de Madrid
1960 – Escultura La Verge del Roser, Palau de la Virreina, Barcelona
1960 – Premi Parcs i Jardins de Barcelona
1963 – Escultura a l’aire lliure. Fundación Rodríguez-Acosta, Granada
1963 – Premi i encàrrec del concurs convocat entre escultors d’Espanya i Hispanoamèrica per Gallina Blanca amb motiu del 25è aniversari a Barcelona (pedra)
1963 – Monument a la mestressa de casa. Jardins de la factoria de Gallina Blanca, Sant Just Desvern
1964 – Premi de la Diputació Foral de Navarra
1964 – Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid
1965 – Fonts principals del Palauet Albéniz de Barcelona
1965 – Altar del Calvari, església dels Salesians, Barcelona
1965 – Altar de Sant Enric, església dels Salesians, Barcelona
1966 – Sant Jordi, escultura de gran format, façana de l’Escola de Belles Arts, Barcelona
1968 – Premi de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla
1968 – Exposició de Tardor de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, Sevilla
1969 – Premi d’honor i medalla d’or de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, Sevilla
1971 – Galería El Cisne, Madrid
1972 – Altar major del col·legi Verge de Montserrat de Vallvidrera, Barcelona
1973 – Sala Parés de Barcelona
1973 – Nomenada membre de la National Sculpture Society de Nova York
1974 – Galería Blanco, Saragossa
1974 – Les veïnes, grup escultòric, Saragossa
1975 – Gran relleu de Sant Josep, col·legi Sant Josep Obrer, Barcelona
1976 – Galería Cisne, Madrid
1978 – Sala Parés, Barcelona
1981 – Primer premi de dibuix Vila de Palamós, Girona
1981 – Àgora 3, Sitges, Barcelona
1981 – Galeria Jaume I, Palma de Mallorca
1982 – Sala Parés, Barcelona
1984 – Primer premi al Concurs Internacional d’Escultura de Pollença, Mallorca
1985 – Premi i adjudicació del monument pel centenari de la Cambra de Comerç de Palma de Mallorca, realització d’El geni de les Illes
1986 – Sala Parés, Barcelona
1986 – Galeria Jaume I, Mallorca
1987 – Primer premi de la II Biennal de l’Esport del FC Barcelona
1992 – Premi Ynglada-Guillot al Concurs Internacional de Dibuix, Fundació Ynglada-Guillot, Barcelona
1992 – Sala Parés, Barcelona
1994 – Centre culturel de l’Aérospatiale, Toulouse, França
1994 – Premi d’honor García Ramal al Concurs de Pintura Vila de Palamós, Girona
1994 – Galeria Palau, Girona
1995 – Sala d’art Artur Ramon, Barcelona
1999 – Galeria Foz, Sitges, Barcelona
2000 – Galeria Comas, Barcelona
2002 – Premi de l‘Institut Català de la Dona a “La millor trajectòria d’una dona en l’àmbit de les Belles Arts”.
2003 – Galeria Comas, Barcelona
2004 – Art Expo, Barcelona
2004 – Exposició d’escultures de gran format “La donna Mediterranea” al centre històric de Malcesine, Itàlia
2006 – Medalla del Districte de Sarrià – Sant Gervasi amb motiu del Dia Internacional de la Dona, Barcelona
2008 – Exposició monumental als carrers de Sitges, Barcelona
2009 – Exposició retrospectiva a la Gliptoteca Enric Monjo de Vilassar de Mar, Barcelona
2018 – Exposició retrospectiva al Museu Europeu d’Art Modern, Barcelona
2024 – La Generalitat de Catalunya nomena 2024 Any Luisa Granero
Entrevistes i reportatges
CRÈDITS
Luisa Granero
Commemoració dels 100 anys del naixement de Luisa Granero
Organització:
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni
