L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA
UNIVERSITAT DE BARCELONA
150 ANYS EN IMATGES
Aquesta exposició és un recorregut pels 150 anys de l’Edifici Històric com a seu oficial de la Universitat de Barcelona, d’ençà que el 1872 s’hi va impartir la primera lliçó inaugural. I és també un viatge en l’espai: per tots els racons, aules, laboratoris, sales, patis i despatxos de l’edifici, fins i tot pel seu jardí; en definitiva, pels llocs propis de la nostra seu històrica.
No cal que dir que el protagonista de la mostra és el mateix edifici: la magnífica construcció projectada per l’arquitecte Elies Rogent, que ha aconseguit sobreviure a etapes de superpoblació, de descurança i a bombardeigs. Ara bé, els personatges principals, la veritable ànima d’aquesta exposició, és la comunitat universitària: els milers de professors i professores, estudiants i personal d’administració i serveis que hi han viscut i que han contribuït a donar-hi una personalitat pròpia.
Hem optat per explicar aquesta història amb imatges: mitjançant fotografies, moltes de desconegudes o d’inèdites, que hem cercat als arxius de la casa i en diversos arxius locals, però també que ens han aportat centenars de persones que, en un moment o altre, guardaven un record gràfic de la seva estada en aquest edifici.
La conclusió potser era previsible, però ara resulta evident: l’Edifici Històric ha estat un espai de recerca i de formació ininterrompudes tot al llarg dels anys i també un espai amb vida pròpia, on s’han esdevingut grans episodis que han condicionat la nostra història. La història de la seu de la Universitat de Barcelona és, doncs, la història de la ciutat i del país. I esperem que continuï sent així en les properes centúries!
Una passejada pel temps
Orígens
1863-1872
Els primers anys
1872-1931
La universitat republicana
1931-1939
Sota la dictadura
1939-1975
Orígens | 1863-1872
Il·lustració representant el claustre del nou edifici de la Universitat de Barcelona durant l’Exposició General Catalana de 1871, organitzada amb motiu de la visita del rei Amadeu I de Savoia. A la imatge, la Sala de la Secció de Màquines, segons consta a la llegenda de la il·lustració.
Fotografia: Institut Amatller d’Art Hispànic. Autoria: desconeguda.
«Primer aniversari de la Gloriosa Revolució de setembre de 1868», il·lustració de 1869 publicada a Lo Xanguet, Almanach per l’any 1870, editat per Innocenci López.
La Revolució de Setembre del 1868 va ser una revolta militar més coneguda com La Gloriosa, que va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l’inici del Sexenni Democràtic (1868-1874). Durant aquest període, concretament l’any 1872, va tenir lloc el primer acte oficial d’inauguració d’un curs acadèmic a l’Edifici, fita que se celebra ara, 150 anys després.
Fotografia: Albert Domènech, Galderich.
Els primers anys | 1872-1930
Exposició Catalana inaugurada durant la visita del rei Alfons XII a la Universitat de Barcelona, el 4 de març de 1877. A la imatge, mostra zoològica a l’actual Aula Magna, espai que en el projecte arquitectònic original havia d’albergar el Museu d’Història Natural.
Fotografia: domini públic. Publicada a: Exposición Catalana inaugurada durante la permanencia de S.M. Don Alfonso XII en la Universidad de Barcelona en 4 de marzo de 1877.
L’escala noble vista des del vestíbul, durant l’Exposició Catalana de 1877, inaugurada durant la visita del rei Alfons XII a la Universitat de Barcelona el 4 de març.
Fotografia: domini públic. Publicada a: Exposición Catalana inaugurada durante la permanencia de S.M. Don Alfonso XII en la Universidad de Barcelona en 4 de marzo de 1877.
Presentació, davant la Universitat, de la línia d’autobusos B, que cobria el trajecte entre Sants i Sant Martí. Es tractava dels autobusos Tilling-Stevens, de la Compañía General de Autobuses (CGA), els primers que van circular per la xarxa d’autobusos de Barcelona. Fotografia del 16 de febrer de 1923.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
El vicerector Eduard Alcobé, acompanyat pels membres que van presidir l’acte d’inauguració del curs universitari el 1930. L’acompanyen, a la seva dreta, Antoni Martínez i Domingo, alcalde accidental de Barcelona, i, a la seva esquerra, Manuel Irurita, bisbe de Barcelona, entre altres autoritats.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
El rei Alfons XIII, en un dels trams laterals de l’escala noble de l’Edifici Històric, a la sortida d’un acte d’inauguració de curs d’entre 1925 i 1930. Al primer esglaó s’identifiquen dos uixers vestits amb la indumentària i les maces cerimonials.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí (fotògrafs)
Dos uixers de la Universitat a la sala de juntes, entre 1910 i 1920, amb el vestit de macer —que lluïen en els actes acadèmics més solemnes— i amb les maces de plata a la mà.
El reglament de les universitats promulgat pel Reial decret de 22 de maig de 1859 establia la funció i la vestidura dels macers: «En las solemnidades académicas usarán los bedeles gorro negro de terciopelo con pluma del mismo color, y ropón también negro con vueltas unidas por detrás en forma semicircular, y manga perdida. La Universidad costeará este traje. Un bedel nombrado por el Rector desempeñará en los actos solemnes de la Universidad el oficio de Maestro de ceremonias, y llevará bastón negro con puño de plata. Otros dos bedeles llevarán al hombro mazas, siempre que esté reunido el Cuerpo universitario, Facultad o comisión que le represente».
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Andrés Martínez, rector de la Universitat de Barcelona, al replà del Rectorat, amb motiu de la inauguració del curs universitari 1926-1927. L’acompanyen Emilio Barrera, capità general de Catalunya; Joaquim Milans del Bosch, governador civil de Barcelona, i Darius Rumeu, alcalde de Barcelona, entre altres autoritats.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Valentí Carulla, rector de la Universitat de Barcelona entre 1913 i 1923, al seu despatx, amb un col·laborador. A la paret del darrere de la taula, el retrat d’Alfons XII, i, al costat, un mapa de Catalunya de grans dimensions.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Aspecte del saló de rectors, actual sala de juntes, al voltant de 1917. Les parets acollien els retrats oficials dels rectors; la resta de la sala estava decorada amb sumptuositat, amb aparadors de noguera, dos bustos de bronze d’Aristòtil i Sant Tomàs d’Aquino, cortinatges adomassats i unes espectaculars làmpades que encara es conserven.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Autoria: Carles Fargas i Bonell.
Panoràmica de la plaça de la Universitat, molt concorreguda, durant els anys vint. A la dreta es veu el monument al doctor Robert, obra de Josep Llimona, que va romandre en aquesta ubicació des del 13 de novembre de 1910, data en què es va inaugurar, fins al 1940, quan les autoritats franquistes el van retirar. El 1985 el monument es va restituir a la plaça Tetuan, on és ara.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Pau Lluís Torrents.
Postal amb una vista de la Gran Via de les Corts Catalanes, abans «calle de Cortes», i l’edifici de la Universitat, amb dos segells d’Alfons XIII franquejats a la part superior. S’hi observen vianants passejant per les voreres i cotxes a la calçada.
Fotografia: Montserrat Camps. Autoria: Adolfo Zerkowitz.
Presidint la sala, just darrere de la taula del rector, el retrat del rei Alfons XII, vestit amb l’hàbit de l’orde de Carles III. És obra d’Antoni Caba, professor de l’Escola Superior de Belles Arts, de 1880. El retrat de dimensions més petites que hi ha a la mateixa paret representa el rei Alfons XIII.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Josep Maria Sagarra i Plana.
L’actual sala de la Biblioteca de Fons Antic va ser, durant molts anys, el despatx del director de la biblioteca. En aquesta fotografia, de l’any 1900, s’identifiquen, entre d’altres, personatges del món de les lletres i el periodisme, com ara Ramon Cobos, Carlos Osorio y Gallardo, Ceferino Suárez Bravo o Plácido Aguiló.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons d’Arxiu del CRAI, Sèrie Fotografies. Autoria: Alessandro Merletti.
Aspecte de l’Aula Magna, antic Saló Doctoral, cap al 1905. Abans de la gran reforma que hi va tenir lloc als anys quaranta del segle xx, tenia el mateix aspecte majestuós que la resta de salons nobles, amb un sostre de gran alçada i cassetonats, una galeria circumdant al nivell del segon pis i nombroses pintures i elements decoratius.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a la Memòria del curs 1905-1906.
Un dels actes més importants organitzats per la Societat Astronòmica de Barcelona fou l’Exposició General d’Estudis Lunars, que s’inaugurà a la Universitat de Barcelona el 26 de maig de 1912. L’exposició, d’instrumental científic i material didàctic, incloïa altres activitats, com ara conferències, a les quals van assistir moltes entitats científiques i observadors estrangers.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Frederic Ballell Maymí.
Sota la presidència d’Eduard Fontserè, la Societat Astronòmica de Barcelona va organitzar nombroses activitats de divulgació de gran impacte social. N’és un exemple la presentació, el 14 de maig de 1911, al Paranimf, d’un pèndol de Foucault per comprovar la rotació de la Terra.
Entre el públic hi ha Salvador Raurich, músic i astrònom, i un dels impulsors de la Societat Astronòmica de Barcelona.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Frederic Ballell Maymí.
Exposició Catalana inaugurada durant la visita del rei Alfons XII a la Universitat de Barcelona, el 4 de març de 1877.
Fotografia: domini públic. Publicada a: Exposición Catalana inaugurada durante la permanencia de S.M. Don Alfonso XII en la Universidad de Barcelona en 4 de marzo de 1877.
La façana posterior del cos central de l’edifici s’obre al jardí, tal com s’observa en aquesta imatge de principis de segle xx. Aleshores el jardí encara no s’havia construït.
Les runes del primer terme podrien correspondre precisament a l’inici d’aquestes obres. A més, la reixa de ferro que separava la galeria transversal porticada del jardí i que, pel que es documenta, hi va ser durant les tres darreres dècades del segle xix, ja no hi és.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a la Memòria de 1905-1906.
La universitat republicana |1930-1939
Acte de commemoració a la Universitat del cinquè aniversari de la proclamació de la II República, el 17 d’abril de 1936. Els assistents més destacats foren Pere Bosch Gimpera, rector de la Universitat; Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona; Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Pompeu Fabra, president del Patronat de la Universitat Autònoma.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: desconeguda
Pere Bosch Gimpera al despatx del rector, el febrer de 1936. Bosch Gimpera fou un prestigiós arqueòleg i prehistoriador. Va exercir els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de 1931 a 1933, rector de la Universitat de Barcelona de 1933 a 1939 i conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya entre 1937 i 1939 en el govern de Lluís Companys. Al seu costat s’hi poden veure diversos models de telèfons de l’època.
Fotografia: Francesc Gràcia. Adquirida a l’Arxiu Centelles.
Acte de presa de possessió d’Enric Soler com a rector de la Universitat de Barcelona, al saló de rectors, actual sala de juntes, després de la dimissió d’Eusebio Díaz. Soler va ser rector només uns mesos: entre octubre de 1930 i juny de 1931.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, presideix la inauguració del curs acadèmic 1931-1932, l’1 d’octubre de 1931. L’acompanyen Pere Comas, conseller de Justícia i Dret; el general Domènec Batet, cap de la Quarta Divisió Orgànica; Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona; Jaume Serra i Húnter, rector de la Universitat, i el catedràtic Ángel de Apraiz.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya. Autoria: Josep Domínguez.
Sortida de la colònia escolar per a fills d’obrers en atur forçós, organitzada per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Vista del pati de Ciències amb els infants a punt per sortir de colònies, el 1934.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Reforma del jardí de la Universitat a la zona actualment ocupada per l’aparcament, probablement efectuada cap al 1934 pels arquitectes Josep González i Francesc Perales, juntament amb el jardiner Artur Rigol, qui va morir atropellat per una ambulància de l’exèrcit quan sortia d’una visita d’obra al jardí.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Emili Godes.
Reforma del jardí de la Universitat a la zona actualment ocupada per l’aparcament, probablement efectuada cap al 1934 pels arquitectes Josep González i Francesc Perales, juntament amb el jardiner Artur Rigol, qui va morir atropellat per una ambulància de l’exèrcit quan sortia d’una visita d’obra al jardí.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Emili Godes.
La guerra es va deixar sentir a la Universitat i l’edifici va patir molt els bombardejos. A la imatge s’observen els efectes que les bombes que van caure a Barcelona el març de 1938 van causar a l’avantsala del Rectorat (actual galeria de retrats dels rectors).
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Joan Martí.
Durant el rectorat de Pere Bosch Gimpera, l’Edifici Històric s’embarcà en una sèrie de reformes destinades a posar al dia una construcció que, des de la seva inauguració, pràcticament havia romàs inalterada. A les imatges s’observen les reformes als claustres. Mentre que al primer pis es van dibuixar carreus a les parets, les galeries superiors es van revestir d’un sobri arrambador pintat.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Durant el rectorat de Pere Bosch Gimpera, l’Edifici Històric s’embarcà en una sèrie de reformes destinades a posar al dia una construcció que, des de la seva inauguració, pràcticament havia romàs inalterada. A les imatges s’observen les reformes als claustres. Mentre que al primer pis es van dibuixar carreus a les parets, les galeries superiors es van revestir d’un sobri arrambador pintat.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Durant el rectorat de Pere Bosch Gimpera, l’Edifici Històric s’embarcà en una sèrie de reformes destinades a posar al dia una construcció que, des de la seva inauguració, pràcticament havia romàs inalterada. A les imatges s’observen les reformes als claustres. Mentre que al primer pis es van dibuixar carreus a les parets, les galeries superiors es van revestir d’un sobri arrambador pintat.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
L’any 1936, durant el rectorat de Pere Bosch Gimpera, les portes principals de l’edifici, que originàriament eren massisses, de fusta i amb claus de bronze, es van substituir per unes portes de vidre que, tot i conservar els marcs amb claus metàl·lics, estaven muntades sobre una estructura de bronze de tipus racionalista. Aquestes portes de vidre s’han conservat fins a l’actualitat.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Entre les reformes que es van dur a terme a l’edifici durant el període de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939), destaca la instal·lació als patis de parterres de gespa amb xiprers i d’estanys amb plantes aquàtiques i peixos.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
Durant la dècada dels anys trenta, sobretot des que el 1933 es va fer càrrec de l’edifici el Patronat de la Universitat Autònoma, es va dur a terme un ampli conjunt de reformes i rehabilitacions, així com la construcció de moltes instal·lacions noves per a la docència (aules, laboratoris i seminaris).
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Estudi Casas, Gabriel Casas i Galobardes.
Aula de química del professor Antonio García Banús, avui aula Joan Maragall. Entre els finestrals, penjada a la paret, s’observa la taula periòdica de von Antropoff, en la versió de García Banús, de 1934.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: Estudi Casas, Gabriel Casas i Galobardes.
Entre les reformes que es van dur a terme a l’edifici durant el període de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939), destaca la instal·lació als patis de parterres de gespa amb xiprers i d’estanys amb plantes aquàtiques i peixos.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda
La Guerra Civil es va deixar sentir a la Universitat i l’edifici va patir molt els bombardejos de 1938. Tot i que es mantingueren operatius els laboratoris, les classes es traslladaren als edificis de la Facultat de Medicina i als locals de l’Institut Obrer de Sarrià. Els patis, com s’observa a les imatges, van quedar molt malmesos pels impactes de les bombes i la metralla.
Fotografies: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
El Laboratori de Química Inorgànica i Analítica de la Facultat de Ciències, ubicada a l’Edifici Històric, l’any 1931. A la sala, preparada amb cinc taules, podien fer-hi pràctiques fins a quaranta alumnes.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a l’obra Laboratorios de Química Inorgánica y Analítica y de Metalografía, editada per la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona el desembre de 1931.
El 6 de gener de 1937 es va desmuntar i retirar la corona reial que hi havia a la façana de l’edifici de la Universitat. Es va substituir per un escut de pedra amb les barres catalanes. En acabar la guerra, l’escut es va destruir i la corona es va restituir per ordre del rector Emilio Jimeno Gil.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Grup d’estudiants en la zona que connecta els dos patis, i que avui forma part del jardí central. Fotografia publicada a l’article «Elogio de la muchacha estudiante», signat per Anna Maria Martínez Sagi el juliol de 1933 i publicat a la revista Nuevo mundo el 18 d’agost de 1933.
L’autora fa una proclama en defensa de la dona universitària: «A la Universidad han llegado Hilda, Carmen, Isabel, Silvia, Maruja... Muchachas de “hoy”. Sano el cuerpo, fortalecido en los deportes; rico de espíritu, cultivado en los libros. Muchachas de “hoy”. Sin artificios y sin pose. Sin romanticismos fin de siècle, sin falsos prejuicios y sin vanas hipocresías. Hilda, Carmen, Isabel: muchachas en flor, esperanza del mañana. Buenas camaradas y excelentes compañeras. Inteligentes, valerosas, alegres. Estudian por vocación. Un admirable deseo de superación cultural, un elevado anhelo de perfección, de mejoramiento, de progreso, les ha conducido hasta las Universidades. Estudian..., estudian... con fe, con entusiasmo, con fervor. Toda la vida —su vida, rica ya en realidades, y más rica aún en promesas— al servicio de una idea.»
Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Autoria: Pau Lluís Torrents
Grup de professors i altres membres de Farmàcia i Ciències Naturals fotografiats al jardí de la Universitat l’any 1935. Entre els retratats es reconeix Jaume Comas Gipuló, que va estudiar Farmàcia i Ciències Naturals, ensenyament del qual va arribar a ser professor ajudant.
Assegut a l’extrem amb ulleres s’identifica Santiago Alcobé i Noguer. Alcobé estudià medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on va ser catedràtic d'antropologia des de 1941, així com rector de 1963 a 1965.
Fotografia: Eva Soler Comas. Autoria: companyia fotogràfica Napoleón.
Conferència sobre cinema celebrada en una aula de la Facultat de Filosofia i Lletres, en el marc d’un cicle coordinat per Guillem Díaz-Plaja l’any 1932 i organitzat per l’associació cultural Conferència Club, batejada com a Conferentia Club a partir de 1933.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya. Autoria: Gabriel Casas i Galobardes.
Sota la dictadura | 1939-1975
El febrer de 1941, un bust d’Adolf Hitler i una enorme esvàstica presidien el Paranimf amb motiu de l’Exposició del Llibre Alemany, que acollia la Universitat de Barcelona.
L’exposició mostrava llibres alemanys i espanyols de temàtica nazi, entre els quals destacava una edició de Mein Kampf, d’Adolf Hitler, de 1940.
Fotografia: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Col·lecció Merletti.
El bisbe Gregori Modrego beneeix l’Aula Magna reformada com a sala de conferències el 5 de març de 1945, dia en què també es consagra la capella i es beneeix la imatge de la coronació del sagrat Cor ubicada al replà.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Missa a la capella amb motiu de la diada de Sant Tomàs d’Aquino, el 7 de març de 1945. Hi van assistir, entre d’altres, el capità general José Moscardó, el governador civil Antonio de Correa Véglison i l’aleshores rector de la Universitat, Enrique Luño Peña.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Coronació de la imatge del Sagrat Cor el 5 de març de 1945, amb motiu de la consagració de la nova capella, construïda a la planta baixa de l’Edifici Històric. El bisbe Gregorio Modrego beneeix els assistents.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Durant la dictadura franquista, va presidir el despatx del rector el retrat de Francisco Franco, tal com mostra aquesta fotografia d’entre 1940 i 1950. També s’hi observa que es van mantenir els quadres del Prado, així com el rellotge de bronze rematat pel bust de Cervantes, obra de Rossend Nobas.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Acte d’inauguració del curs acadèmic 1942-1943 al Paranimf. Presidí l’acte l’aleshores rector, Francisco Gómez del Campillo. A la seva dreta hi havia Alfredo Kindelán, capità general de Catalunya; Antonio Simarro, president de la Diputació de Barcelona, i Fernando Moreno, governador militar. A la seva esquerra, Antonio F. Correa Véglison, governador civil de Barcelona i cap del Movimiento, i José Ribas Seva, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Brangulí (fotògrafs).
Amb motiu de la festa de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants, el 7 de març de 1939 es van celebrar una gran desfilada i una missa de campanya a la plaça de la Universitat, organitzades pel Sindicato Español Universitario (SEU). A la façana principal es veuen domassos amb els símbols de Falange Española i banderes amb l’escut del SEU.
Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya. Autoria: Josep Maria Pérez Molinos.
Professors i alumnes de Filosofia i Lletres al jardí de la Universitat, el juny de 1942. Curiosament es troben distribuïts per nivells, primer el professorat, després les alumnes i per últim els alumnes.
A la imatge es poden identificar, entre d’altres, Lluís Pericot, José María Castro Calvo i Pere de Palol.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a: Palomeque Torres, Antonio. Repertorio iconográfico del profesorado antiguo y moderno de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y álbum de fotografías de carácter general referentes a actos de la misma (1941-1964).
Homenatge de comiat al professor Luigi de Filippo, catedràtic de llengua i literatura italianes a la Universitat de Barcelona. L’acte va tenir lloc el 30 de setembre de 1957. A la imatge, el rector Antoni Torroja i Miret i el professor de Filippo, amb dos convidats, al despatx del rector.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a: Palomeque Torres, Antonio. Repertorio iconográfico del profesorado antiguo y moderno de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y álbum de fotografías de carácter general referentes a actos de la misma (1941-1964).
Activitat celebrada el 9 d’abril de 1959 en el marc de la Càtedra Felip Pedrell, en una Aula Magna presidida pel retrat del general Franco.
La Càtedra Felip Pedrell de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona es va crear el 1954. Duia el nom del musicòleg, compositor i músic tortosí Felip Pedrell (1841-1922) perquè l’objectiu era fomentar la cultura musical entre els universitaris. I és que, aquells anys, des del ministeri de Joaquín Ruiz-Giménez (1951-1956) s’intentava modernitzar el sistema educatiu espanyol.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a: Palomeque Torres, Antonio. Repertorio iconográfico del profesorado antiguo y moderno de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y álbum de fotografías de carácter general referentes a actos de la misma (1941-1964).
La Càtedra Felip Pedrell de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona es va crear el 1954. Duia el nom del musicòleg, compositor i músic tortosí Felip Pedrell (1841-1922) perquè l’objectiu era fomentar la cultura musical entre els universitaris. I és que, aquells anys, des del ministeri de Joaquín Ruiz-Giménez (1951-1956) s’intentava modernitzar el sistema educatiu espanyol.
A la imatge, la que avui és l’aula 110 durant una de les classes impartides en el marc de la Càtedra Felip Pedrell, entre febrer i maig de 1960.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a: Palomeque Torres, Antonio. Repertorio iconográfico del profesorado antiguo y moderno de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y álbum de fotografías de carácter general referentes a actos de la misma (1941-1964).
Els alumnes de Filosofia i Lletres, davant de l’autocar estacionat a la vorera de la Gran Via amb què marxaven de viatge de final de carrera, l’abril de 1960.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a: Palomeque Torres, Antonio. Repertorio iconográfico del profesorado antiguo y moderno de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y álbum de fotografías de carácter general referentes a actos de la misma (1941-1964)
Estudiants a la sala de lectura de la Biblioteca General, actual Biblioteca de Lletres, al maig de 1955. S’observa la inspiració racionalista que va guiar la reforma de la biblioteca, a càrrec del GATCPAC, l’any 1933.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons d’Arxiu del CRAI, Sèrie Fotografies. Autoria: Fotos Agulló.
Carme Castellví, Josefina Mateu, M. Carmen Íñiguez i M. Dolors Mateu, bibliotecàries de la Universitat, posant davant d’una exposició de llibres a la Biblioteca a la dècada dels anys cinquanta.
Josefina i Dolors Mateu eren filles de l’historiador i bibliotecari valencià Felip Mateu i Llopis, i van continuar les disciplines del seu pare. Josefina va arribar a ser directora de la Biblioteca, i ambdues van ser catedràtiques de Paleografia.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons d’Arxiu del CRAI, Sèrie Fotografies. Autoria: Vives Fotógrafo Barcelona.
Diversos visitants contemplen la Butlla que confirma l’erecció i els privilegis concedits per Felip V a la Universitat de Cervera (1730), en una exposició a la Biblioteca a la dècada dels anys cinquanta.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons d’Arxiu del CRAI, Sèrie Fotografies. Autoria: Vives Fotógrafo Barcelona.
Un dels moments de la consagració de la nova capella, oficiada pel bisbe Gregori Modrego el 5 de març de 1945, seguint el ritus de la missa tridentina o preconciliar, en què l’oficiant dona l’esquena als fidels i se situa de cara a l’altar major.
Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Carlos Pérez de Rozas.
Aspecte del despatx de Manuel Albaladejo, rector de la Universitat de Barcelona entre 1968 i 1969, després de la irrupció dels estudiants el 17 de gener de 1969. Prèviament havia tingut lloc al Paranimf una assemblea d’estudiants multitudinària.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
La que avui és l’aula 113, fotografiada entre el 1940 i el 1950. S’observa la disposició de graderia, la il·luminació de globus i, a la paret de la pissarra, els retrats de Franco i José Antonio Primo de Rivera, juntament amb un crucifix.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
Josep López García, germà de la soprano Victoria de los Ángeles, va estudiar Dret a la Universitat, on va conèixer la seva dona, també estudiant. Era fill de Bernardo López Gámez, bidell de la Universitat fins al 1956, any en què es va jubilar, i de Victoria García Cima, que també treballava a la Universitat.
A la imatge, Josep López posant, en una escena domèstica, a la terrassa de la segona planta amb la roba estesa, l’any 1947.
Fotografia: Àlex López Vila. Autoria: família de Josep López García.
Des de fa uns cent anys, aquesta avantsala acull els retrats oficials dels rectors de la Universitat de Barcelona. La iniciativa de pintar aquests retrats va ser de Julián Casaña, rector de la Universitat de Barcelona entre el 1876 i el 1896, tot i que en aquell moment els retrats estaven ubicats al «salón de Rectores» (actual sala de juntes).
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a l’Anuari del curs 1970-1971.
Biblioteca del Seminari de Química, ubicada a l’actual sala Ramón y Cajal, cap a l’any 1960. S’identifiquen la bibliotecària Anna Planet, asseguda; Maria Serralach, al fons; i dret en primer pla, el Dr. Lluís Eek Vancells.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Autoria: J. Francés.
Exposició a la sala Piferrer amb motiu del Congrés Eucarístic de l’any 1952. A la sala hi ha les taules vitrina actuals i també taules vitrina avui desaparegudes. Presidien la sala dos domassos, amb l’escut de la UB vigent en època franquista, és a dir, amb la Immaculada Concepció.
Fotografia: Universitat de Barcelona, Fons d’Arxiu del CRAI, Sèrie Fotografies.
Reunió de les Asociaciones Profesionales de Estudiantes (APE) celebrada al Paranimf el 13 d’octubre de 1966. Per intentar mantenir l’adhesió al règim dels joves, el govern va transformar el potent Sindicato Español Universitario (SEU) en una estructura dividida per branques en associacions professionals d’estudiants. La iniciativa, que va perviure fins al 1970, no va convèncer ni els estudiants afins al règim ni el moviment opositor.
Fotografia: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Autoria: Brangulí.
Aspecte de la sala de juntes durant la dècada de 1940. Les parets ja no acullen els retrats oficials del rectors —tot i que encara s’hi aprecia el d’Enric Soler—, sinó els quadres del Prado, que continuen embellint la sala.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Publicada a la Memòria de 1950.
La Transició | 1975-1986
Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf del 27 al 30 de maig de 1976. Les jornades van tenir un èxit considerable de públic, amb més de quatre mil assistents, i un gran impacte en l’opinió pública i en els partits polítics.
Fotografies: Ca la Dona. Autoria: Juana M. Madera.
Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf del 27 al 30 de maig de 1976. Les jornades van tenir un èxit considerable de públic, amb més de quatre mil assistents, i un gran impacte en l’opinió pública i en els partits polítics.
Entre les participants s’identifica Encarna Sanahuja, arqueòloga, relacionada molt activament amb el moviment feminista català des dels seus inicis, i una de les fundadores de Duoda. Centre de Recerca de Dones.
Fotografies: Ca la Dona. Autoria: Juana M. Madera.
Imatge de 1979 de la galeria de retrats dels rectors. Si es compara amb la imatge de l’Anuari del curs 1970-1971, es comprova que al llarg dels mandats rectorals els quadres han anat canviant de posició. Actualment ocupen tres fileres.
Fotografia: Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Gudiol.
Jornada electoral a la Universitat, amb l’urna a la mesa presidencial. Entre d’altres, s’identifiquen el geògraf Joan Vilà i Valentí, a la presidència; l’arqueòleg i prehistoriador Josep M. Fullola, fumant en pipa; i Oriol Martorell, historiador i musicòleg, dipositant el seu vot a l’urna.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda
Consolidació | 1986-2000
Manifestació a la plaça de la Universitat amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març de 1990, amb pancartes en defensa d’un avortament sense restriccions. Al fons, l’Edifici Històric, testimoni de la història recent del país.
Fotografia: Col·lecció fotogràfica de l’Arxiu Històric de Comissions Obreres de Catalunya. Autoria: desconeguda.
Joan Hernández i Pijuan posant al costat de la seva obra, que va fer amb motiu de la rehabilitació de la sala durant el curs 1992-1993.
L’obra consta de tres plafons de fusta recoberts amb tela de lli. El pintor va utilitzar la pintura a l’oli i l’esmalt per cobrir la superfície amb un fons negre i grafies blanques en ziga-zaga disposades d’extrem a extrem.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
El rector Josep M. Bricall a la galeria de retrats dels rectors acompanyat del president del Consell Social, amb motiu de la inauguració de la sucursal de la Caixa a la Universitat el dia 19 de setembre de 1989.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
Autoria: desconeguda.
Joaquim Chancho signant el cartell de Sant Jordi, del qual era autor, al despatx de l’aleshores rector, Josep M. Bricall, l’any 1993. A l’esquerra es veu Joan Hernández i Pijuan, artista i degà de la Facultat de Belles Arts.
Fotografia: Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
Una universitat del s. XXI
El Paranimf no només és la sala que simbolitza millor l’esperit i els valors universitaris, sinó també un magnífic escenari per gaudir de moltes i diverses activitats culturals. A la imatge, un espectacle d’arts tradicionals xineses organitzat per l’Institut Confuci, l’1 de febrer de 2010.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo.
Examen de Dibuix Tècnic del tribunal 21 de la UB, el 9 de juliol de 2020 durant les proves d’accés a la universitat. Atesa la situació excepcional de pandèmia d’aquell moment, es va tancar un espai de pas com és la galeria del Paranimf perquè les persones que s’examinaven poguessin mantenir la distància de seguretat.
Fotografia: Esperança Borrell Vidal. Autoria: Esperança Borrell Vidal.
El març de 2018, el jardí Ferran Soldevila va acollir l’exposició del mural «En memòria de les víctimes de l’Holocaust», que l’artista urbà Roc Blackblock va fer amb la col·laboració de dotze estudiants de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona entre els dies 23 i 25 de gener d’aquell mateix any.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo.
Sala de consulta de la Biblioteca de Lletres, en l’actualitat. Malgrat que la disposició general de la sala, amb la galeria alta circumdant, correspon al projecte de Rogent, no queda pràcticament res de la decoració original, que va desaparèixer gairebé del tot pel creixement de la mateixa biblioteca però, sobretot, per les tendències racionalistes imperants en l’arquitectura dels anys trenta, moment en què es van dur a terme una reforma i una redecoració importants.
Posteriorment, al final dels anys noranta, la sala de lectura va ser objecte d’una altra reforma que va donar lloc a l’aspecte actual.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
Des que les obres van finalitzar l’any 1943, la capella ha mantingut el mateix aspecte. Es configura en tres naus iguals amb volta d’aresta, de trams quadrats, que es recolzen sobre vuit columnes de pedra de Montjuïc. A la capçalera, tres imatges escultòriques: la Puríssima Concepció, sant Joan Evangelista i sant Tomàs d’Aquino.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
L’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), creada el 2002 i formada majoritàriament per estudiants, té un repertori que abraça des d’obres del barroc fins a composicions d’autors i autores actuals, amb una especial dedicació a la recuperació del patrimoni musical. L’OUB és l’orquestra pròpia del Cicle de Música de la Universitat de Barcelona, que té lloc al Paranimf.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: desconeguda.
Els quadres de la galeria de retrats representen gairebé tots els rectors de la UB des del moment en què la Universitat es va traslladar de Cervera a Barcelona el 1842. La iniciativa de retratar els rectors va ser de Julián Casaña, rector entre el 1876 i el 1896, qui va encarregar a diversos pintors barcelonins el retrat dels deu rectors que l’havien precedit. En aquell moment, però, només se’n van poder pintar set.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo.
A la galeria del Paranimf hi tenen lloc exposicions de temàtica molt diversa, entre altres activitats.
A la imatge, l’escultura Young man standing, obra de Leonard McComb, del 2003, instal·lada a la galeria del Paranimf amb motiu de l’exposició «Art contemporani a la UB. Fundació Sorigué», que es va poder visitar l’any 2013.
Fotografia: Fundació Sorigué. Autoria: desconeguda.
A la galeria del Paranimf hi tenen lloc exposicions de temàtica molt diversa, entre altres activitats.
Exposició «La Universitat a Cervera. Commemoració del 1714 a la UB», organitzada l’any 2014 amb motiu de la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo
Estudiants pertanyents al moviment End Fossil, durant l’acampada al jardí Ferran Soldevila, al mes de novembre de 2022. El col·lectiu reclamava a la Universitat que trenqués les relacions amb empreses que inverteixen en combustibles fòssils, per tal de canviar de paradigma en l’actual situació d’emergència climàtica.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo.
L’escultura d’Averrois, obra de Venanci Vallmitjana (1826-1919), es col·locà entre 1875 i 1876 en un dels nínxols del vestíbul. En el projecte escultòric d’aquest espai, es van escollir personatges que simbolitzessin la cultura hispànica fins al segle xvi en la seva varietat de nacionalitats, ideologies i coneixements. Averrois representava la cultura musulmana i, en concret, les ciències mèdiques àrabs de Còrdova.
Fotografia: Universitat de Barcelona. Autoria: Pili Mateo.
CRÈDITS
ORGANITZACIÓ
Universitat de Barcelona
Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals
DIRECCIÓ
Agustí Alcoberro
EQUIP DE COMISSARIAT
Pili Mateo
Dolo Pulido
Ramon Dilla
Oriol Silvestre
Ramon Romero
Ainoa Balastegui
DOCUMENTACIÓ
Equip de comissariat
Laia Franzi
DIGITALITZACIÓ FOTOGRAFIES
Joan Miquel Oliver | CRAI Biblioteca del Fons Antic
EXPOSICIÓ VIRTUAL | Desenvolupament web
Dolo Pulido