ASSUMPCIÓ CATALÀ I LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
UNA TRAJECTÒRIA PIONERA EN EL MÓN UNIVERSITARI I CIENTÍFIC
PRESENTACIÓ
La Dra. Assumpció Català Poch (1925–2009) va ser una pionera de l’astronomia i la docència universitària.
Va ser la primera dona a exercir com a professora numerària d’Astronomia a la Universitat de Barcelona i va obrir camí en un entorn masculinitzat i ple de reptes.
Aquesta exposició repassa la seva trajectòria vinculada a la UB, des dels anys d’estudiant fins als reconeixements institucionals.
Una vida entre l’observació del cel i el compromís amb la ciència i l’educació.
“Vaig ser la primera, però mai vaig voler ser l’única.”
Els inicis
Assumpció Català va ser la primera de cinc germans. Va crèixer a Montblanc on va començar els estudis primaris, que va finalitzar a Barcelona. Va estudiar el batxillerat a l’Institut Nacional d’Ensenyança Mitjana Maragall de Barcelona
Expedient acadèmic de l’Institut d’ensenyament mitjà “Maragall” de Barcelona
“Jo volia saber per què les coses es movien al cel”
D'ALUMNA A PROFESSORA
Assumpció Català es va llicenciar en Ciències, Secció de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona el 1952, en un moment en què les dones representaven una minoria testimonial en els estudis científics. Després va cursar el Doctorat i va començar la seva tesi.
La seva perseverança i passió per les matemàtiques i l’astronomia la van portar a ser la primera professora numerària d’astronomia d’una universitat espanyola, sempre fidel a la seva vocació docent i investigadora.
Mentre feia classes a la Universitat de Barcelona, va començar a treballar de professora de matemàtiques a l’Institut Infant Isabel d’Aragón.
A l’any 1971 va presentar la seva tesi doctoral “Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica” i a l’any 1975 va guanyar la plaça de professora adjunta d’Astronomia a la Universitat de Barcelona.
“Hi havia molt poques noies quan vam començar a la Universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè….”
Títol de llicenciada en Ciències Matemàtiques de M. Assumpció Català i Poch (1953).
Amb aquesta titulació, Català es va obrir camí en un àmbit fins aleshores exclusivament masculí. La seva carrera la consolidaria com la primera dona astrònoma professional de l’Estat espanyol.
Títol de llicenciatura en Matemàtiques, 1952. Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
Maria Assumpció Català va ser la primera dona a obtenir un doctorat en matemàtiques a la Universitat de Barcelona.
Prèviament, havia iniciat la seva carrera investigadora amb una beca del Consell Superior d’Investigacions Científiques.
L’any 1957 va començar a ser professora de matemàtiques i astronomia a la UB.
Títol de doctorat, 1971. Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
La tesi "Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica" planteja la dinàmica estel·lar centrada en l’estudi de sistemes amb simetria cilíndrica. Analitza especialment el moviment de rotació de la Via Làctia i d’Andròmeda per entendre la seva estructura i distribució de massa, i aporta models teòrics per descriure el comportament de les galàxies espirals.
Tesi doctoral de M. A. Català, 1971. Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
“Sempre vaig voler ensenyar, perquè crec que la ciència ha de ser compartida”
L’any 1957-1958, durant l’Any Geofísic Internacional, M. Assumpció Català va participar en les observacions coordinades d’un ampli ventall de fenòmens geofísics, com les aurores, els raigs còsmics, la gravetat i l’activitat solar. Entre aquests fenòmens, hi havia l’activitat solar, on va participar activament la Dra. Català, amb l’observació de les taques i les protuberàncies del Sol. Aquest gran esdeveniment científic va mobilitzar més de 30.000 investigadors i investigadores de 67 països. La seva implicació en aquest projecte internacional la va situar en xarxa amb la comunitat científica mundial.
La Dra. Català observant amb l’helioscopi Grubb. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
L’Any Geofísic Internacional (1957-1958) va obrir una nova etapa en la història de la ciència. Gràcies als projectes desenvolupats arreu del món, es va ampliar el coneixement sobre la radiació solar i es va descobrir el cinturó de Van Allen. Aquella iniciativa també va impulsar la investigació sistemàtica de l’Antàrtida. En conjunt, va establir les bases d’una col·laboració científica internacional sense precedents fins aleshores.
La Dra. Català observant amb l’helioscopi Grubb. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
Positiu d’una placa de vidre, 18 de febrer de 1956.
La Dra. Català dibuixant les taques solars projectades en la plantilla. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
Plantilla d’observació amb el dibuix de les taques solars corresponents a l’observació del Sol realitzada per Assumpció Català el 12 de gener de 1958.
La Dra. Català observant amb l’helioscopi Grubb. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
La Dra. Català posant una placa fotogràfica a la càmera de l’helioscopi Grubb. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
La Dra. Català preparant l’observació. Fons: família Català.
La Dra. Català observant amb l’espectroscopi Zeiss. Fons M. A. Català (Universitat de Barcelona).
Antiga cúpula de l’observatori astronòmic de la Universitat de Barcelona.
INVESTIGACIÓ I DOCÈNCIA
A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Des de la dècada dels 60 fins a la seva jubilació, Català va formar part del professorat del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. Va impartir assignatures com mecànica celeste, astrofísica i càlcul numèric, i va destacar per la seva rigorositat i capacitat pedagògica. A més, va combinar la docència amb la recerca, especialment en l’estudi de l’activitat solar, en col·laboració amb l’Observatori Fabra.
Assumpció Català va iniciar la seva trajectòria docent a la Universitat de Barcelona mentre encara cursava el doctorat.
Entre 1952 i 1970, va exercir com a professora ajudant de classes pràctiques a la Facultat de Ciències, on va impartir assignatures com Matemàtiques, Astronomia General i Topografia, Astronomia Esfèrica i Geodèsia, Mecànica Racional amb nocions de Mecànica Celest, i Matemàtiques per a químics. També va fer classes de Matemàtiques a la Facultat de Farmàcia (1965-1967).
Va anar assumint diversos rols acadèmics a la Facultat de Ciències i més endavant a la Facultat de Física, on va impartir assignatures com Astronomia, Astrofísica, Geofísica, Geodèsia, Mecànica Celeste i Càlcul Numèric.
Des de la meitat dels anys 70, va formar part del professorat del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, i hi va desenvolupar una tasca docent continuada que la va convertir en referent per a generacions d’estudiants.
Al llarg d’aquests anys, va saber combinar la docència amb la recerca, centrant-se especialment en l’estudi de l’activitat solar.
A més, entre 1971 i principis dels anys 80, també va col·laborar amb la Universitat Politècnica de Catalunya, impartint Astrodinàmica i Mecànica Celeste a la Càtedra Especial de Tecnologies de l’Espai (CETE).
“En aquella època, calculàvem amb logaritmes, amb taules de setze xifres decimals i encara no teníem màquina de calcular. Calculàvem amb una maquineta que en dèiem “de moldre cafè”. Em vaig entusiasmar tant amb la màquina, anava tan de pressa que el motor es va cremar”
L’any 1957 va ser nomenada ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona. En aquest període començà a treballar, en el camp de l’astronomia de posició, en el càlcul i la rectificació d’òrbites de cometes; i, en el d’astronomia observacional, en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB, en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l’Any Geofísic Internacional (1957).
M. A. Català.
Font: Família Català.
En paral·lel a la seva tasca d’investigació, continuà impartint classes. El 1961 passà a ser professora adjunta de la Universitat de Barcelona.
Aula 113 de l’Edifici Històric.
En un context difícil, i moguda tant per tradició familiar com per la seva vocació docent, es preparà per a les oposicions al cos de professorat de matemàtiques d’ensenyament secundari. L’any 1963 les superà i obtingué plaça a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de Barcelona, on exercí fins al 1975.
Última lliçó del Dr. Febrer, 1963.
Crèdits: Fons M. A. Català, Universitat de Barcelona.
A finals dels anys seixanta, la Dra. Català col·laborà amb la Facultat de Filosofia i Lletres, al Departament d’Història de la Ciència, especialitat Astronomia Àrab, on impartí les assignatures Història de la Ciència Àrab i Literatura Àrab. Fruit d’aquesta col·laboració amb el Dr. Joan Vernet, escrigué diversos articles i desenvolupà una important tasca com a assessora en el camp de l’astronomia àrab, especialment en la incorporació del vocabulari i la terminologia científica.
Lunar Eclipse (Abu Rayhan al-Biruni, 1019).
Il·lustració que mostra les diferents fases de la Lluna en una còpia del manuscrit Kitab al-Tafhim (Llibre d’instruccions dels principis de l’art de l’astronomia).
Per concurs d’oposició, l’any 1975 obtingué el nomenament de professora adjunta d’Astronomia de la Universitat de Barcelona, convertint-se en la primera professora numerària astrònoma en una universitat de l’Estat espanyol. Més tard, passà a ser professora titular d’Astronomia i compartí les tasques de coordinació del departament amb el catedràtic Dr. Juan José de Orús Navarro.
La Dra. Català posant una placa fotogràfica a la càmera del Grubb.
Font: Família Català.
Entre els anys 1976 i 1979, en períodes de curta durada, i dins del programa de Cooperación Científica Hispano-Francesa, treballà a l’Institut Henri Poincaré, Laboratoire de Dynamique et Statistique Stellaire, Université Paris VI, i a l’Observatoire de Meudon, on estudià l’estructura del núvol d’Oort de cometes.
Institut Henri Poincare
La Dra. M. Assumpció Català dirigí tres tesis doctorals dins del camp de l’estudi del Sistema Solar
- Corrección de las constantes fundamentales a partir de la observación de ocultaciones de estrellas por la Luna. Gaspar Rosselló Nicolau (1981).
- Cálculo de efemérides y corrección de elementos orbitales de pequeños planetas. Jaume Calaf Zayas(1987).
- Estudi de l’estructura del núvol d’Oort de cometes. Trini Cadefau Surroca(1994).
Aula Ramón y Cajal. Seminari, 1966.
També en el camp de l’Astronomia Galàctica, va dirigir tres tesis doctorals dedicades a l’estudi de la dinàmica i la cinemàtica dels sistemes estel·lars:
- Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría axial. Jaume Sanz Subirana (1987).
- Sistemas estelares a simetría axial: cinemática y dinámica.José Miguel Juan Zornoza (1993).
- Contribución al estudio de la dinámica galáctica: superposición de sistemas estelares. Santiago AlcobéLópez (2001).
Així mateix, l’any 1986 va codirigir la tesi de Joan Carandell Robusté, centrada en l’anàlisi del Tractat de gnomònica d’Ibn-al-Raqqām.
Aula Ramón y Cajal. Seminari, 1966.
La Dra. Assumpció Català va impulsar la participació dels equips de la Universitat de Barcelona i d’altres centres d’Espanya en la missió Hipparcos de l’ESA, la primera missió d’astrometria des de l’espai. Llançat el 1989, el satèl·lit va mesurar amb precisió inèdita les distàncies i moviments de més de 100.000 estrelles, obrint noves perspectives per estudiar la dinàmica i estructura de la Via Làctia.
Aula Ramón y Cajal. Seminari, 1966.
A principis dels anys vuitanta, col·laborà amb la Càtedra Espacial de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya, impartint les classes d’Astrodinàmica i Mecànica Celeste. Paral·lelament, com a membre de l’Agrupación Astronáutica Española, formà part del comitè organitzador i fou la coordinadora científica de diferents edicions de la Setmana de l’Astronàutica. A la Universitat de Barcelona, continuà amb la seva tasca docent i, als anys vuitanta, assumí diferents encàrrecs com a professora i coordinadora d’estudis.
Dra. Català i el Dr. Orús amb estudiants, membres del Departament de Física de la Terra i del Cosmos de la Universitat de Barcelona, 1979.
Font: Dr. Guillem Anglada.
L’any 1988, el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona tornà a fer-se càrrec de l’ensenyament de Geodèsia, matèria que la Dra. Català impartí aquell any i el següent. Aquesta tasca permeté establir bones col·laboracions amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Facultat de Física i Química, anys vuitanta.
Fi de curs, juny 1979, dinar al departament.
Crèdits: Trinitat Cadefau i Guillem Anglada.
Fi de curs, juny 1979, dinar al departament.
Crèdits: Trinitat Cadefau i Guillem Anglada.
Fi de curs, juny 1979, dinar al departament.
Crèdits: Trinitat Cadefau i Guillem Anglada.
“Em vaig jubilar amb l’alegria d’haver fet allò que més m’agradava: ensenyar i observar”
LLEGAT I RECONEIXEMENTS
Amb motiu del seu 80è aniversari, el 2005, la Facultat de Matemàtiques li va retre un homenatge. Quatre anys després, poc abans de la seva mort, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica a la universitat catalana.
El vincle entre la Dra. Català i la UB perdura. La seva figura inspira estudis de gènere en ciència, activitats del Servei d’Astronomia i projectes de memòria històrica. El Telescopi Assumpció Català al Montsec, vinculat a la UB, porta el seu nom, perpetuant la connexió entre docència astronomia i compromís.
Jubilació de la Dra. Català a l’edat de 65 anys. A partir dels anys noranta, tot i haver-se jubilat, continuà treballant en els projectes que tenia oberts. L’any 1990 fou la investigadora principal del projecte Geodesia con técnicas GPS, en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Acte de jubilació de la Dra. Català, febrer de 1990.
Presentació del llibre El Firmament pas a pas, de Jaume Sacasas, 1987. Museu de Badalona.
Dra. Català analitzant plaques fotogràfiques al Departament de Física Quàntica i Astrofísica, desembre de 2008. Crèdits: Francesca Figueras.
Dra. Català analitzant plaques fotogràfiques al Departament de Física Quàntica i Astrofísica, desembre de 2008. Crèdits: Francesca Figueras.
Dra. Català analitzant plaques fotogràfiques al Departament de Física Quàntica i Astrofísica, desembre de 2008. Crèdits: Francesca Figueras.
La Dra. M. Assumpció Català va assistir a la cerimònia d’investidura com a doctora honoris causa a la Dra. Margaret J. Geller, que es va concedir el 17 de juny de 2009 a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta distinció va ser atorgada en reconeixement a la seva destacada trajectòria en el camp de l'astronomia, especialment pel seu treball pioner en la cartografia de la matèria fosca i l'estructura a gran escala de l'univers.
La Dra. Geller és coneguda per la seva contribució fonamental a la comprensió de la distribució de la matèria a l'univers, incloent-hi la creació del "mapa de l'univers", que va ajudar a revelar la xarxa de galàxies i buits que constitueixen la gran estructura còsmica.
Honoris Causa J. Geller, 17 de juny de 2009.
Honoris causa Margaret J. Geller, Universitat Rovira i Virgili, 2009.
L’any 2009, M. Assumpció Català va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions de la Generalitat de Catalunya. El reconeixement va valorar la seva destacada tasca científica en els àmbits de l’astronomia i les matemàtiques, i va posar en relleu la seva trajectòria acadèmica com a professora universitària. Aquest guardó simbolitza el seu paper pioner i referent en la ciència del país.
Entrega de la Creu de Sant Jordi, a càrrec del President de la Generalitat, José Montilla. 2009.
Honoris causa Margaret J. Geller, Universitat Rovira i Virgili, 2009.
Acte d'entrega de la medalla de Sant Jordi a la M. Assumpció Català i Poch. 2009
Logotip de la commemoració dels 100 anys del naixement de la M. Assumpció Català i Poch.
Acte d’inauguració institucional de l’Any Assumpció Català, Universitat de Barcelona, 26 de febrer de 2025.
Crèdits: Institut Català de les Dones.
Un important element patrimonial de la universitat és la seva comunitat humana, generadora, transmissora i receptora de coneixement, amb un fort vincle amb la societat i el territori. La nova sala dedicada a la Dra. Assumpció Català vol reconèixer aquesta dimensió del patrimoni universitari, posant en valor la seva trajectòria com a pionera, docent i investigadora que va deixar una empremta profunda a la Universitat de Barcelona.
Sala Assumpció Català. Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
PUBLICACIONS
Català Poch, M. Asunción. Contribución al estudio de la dinámica de los sistemas estelares a simetría cilíndrica. Tarragona: [s.n.], 1972.
Català Poch, M. Asunción. Introducción a la astronomía: guía para profesores de B.U.P. [Barcelona]: Universidad de Barcelona, Departamento de Física de la Tierra y del Cosmos.
PUBLICACIONS
Vernet, Juan. Dos tratados del Arquímedes árabe: Tratado de los círculos tangentes y el Libro de los triángulos. Barcelona: Seminario de Historia de la Ciencia, Real Academia de Buenas Letras, 1972.
Orús Navarro, J. J. de, i Català Poch, M. Asunción. Apuntes de astronomía. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Física, 1986-1987.
PUBLICACIONS
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
PUBLICACIONS
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
PUBLICACIONS
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
PUBLICACIONS
Boletín de la Sección de Astronomía del Seminario Matemático. Barcelona: Universitat de Barcelona, [1961-1972].
Català Poch, M. Asunción. On stellar systems with cylindrical symmetry. Barcelona: Universidad de Barcelona, Cátedra de Astronomía, [entre 1960 i 1970].
PUBLICACIONS
Ros, Rosa M. (Rosa Maria). 5th International Conference on Teaching Astronomy: proceedings of the conference International Conference on Teaching Astronomy (5a: 9-11 març 1995, Vilanova i la Geltrú, Catalunya).
Català Poch, M. Asunción. A Note on Stellar Dynamics. [Barcelona]: Universidad de Barcelona, Cátedra de Astronomía, [1965?].
PUBLICACIONS
Ros, Rosa M. (Rosa Maria). 6th International Conference on Teaching Astronomy: proceedings of the conference International Conference on Teaching Astronomy (6a: 2000, Vilanova i la Geltrú, Catalunya).
Teaching of Astronomy in Asian-Pacific Region Bulletin. Mitaka, Tokyo: The Observatory, 199?-
PUBLICACIONS
Català Poch, M. Asunción. Astrodinámica. Universitat Politècnica de Barcelona, Càtedra Espacial de Tecnologies de l’Espai, 19--.
ASSUMPCIÓ CATALÀ I LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
ENTREVISTES I REPORTATGES
La catalana: matemàtica i astrònoma pionera. UBTV. 9 de febrer del 2024
Assumpció Català Poch. Primera astrònoma. Va passar aquí. Betevé. 18 de febrer de 2025
Acte central de l’Any Maria Assumpció Català i Poch. Parc Astronòmic del Montsec. 14 de juliol de 2025
Lectura dramatitzada sobre la matemàtica i astrònoma M. Assumpció Català. Acte institucional de la Diada. 11 de setembre del 2025
Maria Assumpció Català. La primera professora d’astronomia de la Universitat de Barcelona. Telenotícies TV3. 26 de febrer del 2025
Mujeres en las estrellas II. Las pioneras españolas: el inicio del camino. Uned. 17 d’abril del 2009
CRÈDITS
Aquesta exposició forma de les activitats de la commemoració dels 100 anys de naixement de la M. Assumpció Català, destacant la seva relació amb la UB i la seva trajectòria com a astrònoma i docent.
Organització
Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona
Creació de l’exposició virtual
Dolores Pulido
Maria Murillo
Col·laboració
Francesca Figueras
Triny Cadefau
Anna Argudo
Sabina Panadero
