Brúixola galvanoscòpica
Col·lecció
Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0344
Tipus
Galvanòmetre
Dimensions/Durada
12 x 12 x 6 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Data
1860-1880
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Es tracta d’un galvanòmetre, és a dir, un instrument que mesura la intensitat de corrent i la seva direcció. Aquests aparells, en general, fan servir una agulla rodejada d’una bobina conductora i, per tant, de vegades també se’ls anomena brúixoles tot i que difereixen en propòsit. Aquest model en particular és una versió extremadament reduïda de les brúixoles de sinus i de tangents més comunes. Resulta especialment destacable que la bobina estigui tan comprimida, ja que normalment forma una circumferència considerable al voltant de l’agulla.
Funcionament:
Es basa en la relació entre el sinus o la tangent de l’angle de desviació que forma l’agulla d’una brúixola situada al centre d’una bobina. La brúixola, que inicialment assenyala al nord, es mou per efecte de la força del camp magnètic induït pel corrent de la bobina i el camp magnètic terrestre.
Dades històriques:
El físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) va desenvolupar una versió millorada d’aquest instrument que permetia una major sensibilitat. Això va ser possible gràcies a substituir l’agulla per una barra imantada que rep les mesures mitjançant un sistema de miralls (per a més informació veure el Galvanòmetre de Weber FFUB-0072).
