Foto: Mònica Bautista Villaescusa
Grup de 3 cadires plegables de fusta del tipus tisora.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Identificador
FIMA-01
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/23207
Tipus
Cadira de tisora
Materials/Tècniques
Estructura de fusta de pi tenyida, lleugerament tornejada i amb un passador metàl·lic central.
Dimensions/Durada
3 cadires (68 x 35.5 x 68 cm)
Lloc d’origen
Espanya, lloc de creació
Localització actual (centre)
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Melcior de Palau, 140, 08014 Barcelona
Data
Principis del segle XX
Descripció
Llegir més
Cadires de tisora, probablement de fusta de pi tintada, amb estructura plegable en forma d’ics, de les quals la FIMA conserva tres exemplars. Aquest tipus de cadira, derivat de la sella curulis romana i conegut també com a cadira de Savonarola, va tenir una àmplia difusió durant el Renaixement. Tanmateix, aquests exemplars semblen correspondre a una producció seriada d’inspiració medieval o renaixentista, amb un caràcter més aviat funcional. Aquestes dades permeten situar les cadires a principis del segle XX, moment en què l’historicisme recupera estils anteriors. Concretament, es probable que estiguessin fetes sota el paraigua ideològic del noucentisme, que, per oposició al modernisme, va buscar formes vinculades al renaixement i al barroc però simplificades per oferir espais funcionals i amb un toc de tradició i serenor. Els impulsors de la Mancomunitat de Catalunya i de l'Escola de Bibliotecàries (Prat de la Riba o Eugeni d'Ors, entre altres) eren figures fonamentals del noucentisme i en aquestes institucions varen aplicar els seus ideals.
L’estructura consisteix en dos muntants principals creuats en forma d’ics, que funcionen alhora com a estreps o sabates, suport lateral i reposabraços a la part superior de la cadira. Aquests muntants estan articulats mitjançant un passador metàl·lic central, que connecta amb els llistons horitzontals de la base del seient i permet el moviment de plegat i desplegat de la cadira (mecanisme de tisora).
Eren utilitzades principalment per les alumnes de l’Escola de Bibliotecàries com a part del mobiliari de l’aula [1][2], com a cadires auxiliars als passadissos de la Casa dels Canonges [3][4] i com a elements patrimonials a l’edifici de l’antic Hospital de Sant Pau [5], tal com queda documentat a les fotografies conservades a la Memòria Digital de Catalunya. És el moble del qual es conserva l’evidència fotogràfica més antiga de l’Escola, ja que apareix fotografiat des del primer curs acadèmic (1915).
