Foto: Mònica Bautista Villaescusa
Conjunt de dues taules de fusta tornejada amb tirants de ferro.
Col·lecció
- Col·lecció de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Identificador
FIMA-16
Enllaç permanent
https://arks.org/ark:/88586/23250
Tipus
Taula de centre
Materials/Tècniques
Tauler de fusta de noguera, amb potes tornejades. Tirants de ferro o llautó forjats. Presència de daus emmetxats (encadellats) a la part inferior. Peus tornejats amb acabat cònic.
Dimensions/Durada
2 taules (130 x 85.5 x 79 cm)
Lloc d’origen
Espanya, lloc de fabricació
Localització actual (centre)
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Melcior de Palau, 140, 08014 Barcelona
Data
Cap al 1930
Descripció
Llegir més
Taules de despatx d'estil neobarroc, amb un gran tauler rectangular de fusta de noguera, sense motllures. El tauler de cada taula queda reposat sobre quatre potes tornejades en forma de rosari unides per xambranes horitzontals fixades amb fiadors de ferro i llautó corbats.
A les fotografies de la Memòria Digital de Catalunya no trobem cap del mateix model, però en trobem algunes a partir de les quals podem deduir el seu ús: com a taula de despatx o de treball. És el cas de la fotografia de la inauguració del curs 1946-1947 de l'Escuela de Bibliotecarias [1] o de la Biblioteca Popular d'Ulldecona[2], respectivament. A Internet es poden recuperar imatges d'aquest tipus de taules si fem una cerca per "taula de barguenyo". Sembla ser que és un tipus de taula que, per data i estil, solia acompanyar aquest altre moble. Aquesta informació ens porta a datar la taula entre els anys 1920 i 1945.
La taula forma part dels estils historicistes (especialment neorenaixentistes i barrocs) que revifen a principis del segle XX com a part de la ideologia noucentista, defensada per ideòlegs de la Mancomunitat i de la cultura catalana com Eugeni d'Ors o Folch i Torres, que busquen reaccionar a l'"excés" del modernisme, tot retornant a línies més senzilles, moltes vegades d'inspiració popular i tècniques tradicionals catalanes.
La ideologia noucentista defensada pels fundadors d'aquestes institucions s'allarga al mobiliari que seleccionen per poblar-les.
"Tot i que Folch i Torres no planteja la reproducció mimètica de les fonts populars, sinó la seva reinterpretació creativa, l’aplicació més simple i immediata del seu ideari va comportar una certa revifalla del barroc pairal català com a estil decoratiu, present els interiors de les masies com a font d’inspiració o, per afinitat, també els interiors dels palaus mallorquins. Aquest opció coincidia amb el barroquisme de Francesc Galí i, naturalment, va ser la triada a l’hora de decorar i moblar les primeres seus de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya, així com altres dependències públiques i d’entitats, més que no pas de cases particulars."
Torner i Planell, J. (1993). Eulàlia Jardí (dir. i coord.) Moble Català. Exposició Palau Robert, 21 de febrer-25 d’abril de 1994. Electa i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1994. Butlletí (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), 7-8, 400-401.
