Cronòmetre
Col·lecció
- Col·lecció d’instruments científics de la Facultat de Física
- Eines i instruments científics
Identificador
FFUB-0572
Tipus
Cronòmetre
Dimensions/Durada
14 x 18 x 6 cm
Lloc d’origen
Desconegut
Localització actual (centre)
Facultat de Física. Martí i Franquès, 1-11, 08028 Barcelona
Descripció
Llegir més
Descripció general:
Aparell analògic que serveix per mesurar intervals de temps amb certa precisió. Presenta una forma circular amb un suport a la part inferior. A la part de dalt compta amb tres botons que permeten la manipulació del mateix. A la cara frontal és on es fa el control i la lectura del temps; aquest model presenta una resolució d’un segon i les marques de graduació estan cada 5 segons.
Funcionament:
Els cronòmetres són dispositius que mesuren d’intervals de temps amb gran precisió. El seu funcionament pot variar però, els que són analògics acostumen a fer seguir la mateixa metodologia. Compten amb un mecanisme de ressort o corda que emmagatzema energia potencial quan s’enrotllen mecànicament. L’energia es transfereix al mecanisme del cronòmetre a través d’un escapament, a partir del qual es regula la seva alliberació.
Abans d’iniciar la mesura convé ajustar el temps inicial fent servir un dels comandaments que es troben a la part superior. A continuació, es comença la mesura prement el botó verd; quan es vulgui finalitzar es prem novament el botó. Per realitzar una nova mesura convé reiniciar-lo.
Dades històriques:
A l’antiguitat ja es van fer els primer intents de mesurar intervals de temps fent servir rellotges d’aigua i/o sorra; ara bé, aquestes mesures mancaven de precisió. Durant l’edat mitjana i el renaixement es varen desenvolupar els rellotges mecànics més avançats els quals utilitzaven pènduls o ressorts per regular el temps. Al segle XVIII destaca la invenció del cronòmetre marí; el rellotger anglès John Harrison, va desenvolupar el primer cronòmetre marí precís en la dècada de 1730. La precisió d’aquests instruments va patir un canvi significatiu entre els segles XIX i XX amb la introducció de nous materials i mecanismes.
