En aquest museu a l’aire lliure, a la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, veureu l’evolució geològica de la Terra al llarg dels seus 4.567 milions d’anys. Gaudiu del passeig!
ESPAI 1: TEMPS GEOLÒGIC
El Passeig dels temps geològics, representat a terra, i el tòtem explicatiu, mostra els fets més rellevants de la història de la Terra. El paviment, format per roques reals dels darrers 600 milions d’anys, representa el registre geològic de Catalunya, situat dins el context de l’evolució del planeta. Als tòtems i al paviment també hi apareixen els grans esdeveniments que han modelat el nostre entorn: la formació de serralades provocades pel xoc de plaques tectòniques, els canvis de polaritat del camp magnètic, l’obertura de nous oceans i la pròpia història de la vida, indissociable de la del planeta Terra.
ESPAI 2: LA TERRA
A l’espai Terra es mostra l’estructura del planeta. Als esglaons que pugen a la Facultat de Ciències de la Terra hi ha representada una secció del planeta, des del nucli fins a la superfície mostrant les capes del globus terrestre amb materials representatius de la seva composició, així com l’estudi de les ones sísmiques dels terratrèmols han permès conèixer la constitució de l’interior del nostre planeta. També es presenta informació del camp magnètic terrestre, i una representació de la dinàmica de la litosfera.
ESPAI 3: TALL GEOLÒGIC
A la plaça davant de l’escala principal de la Facultat, situat en diagonal, es presenta un mur. Aquest mur mostra un tall geològic del nostre territori construït amb roques reals i representatives de les diferents unitats geològiques. Travessa els Pirineus pels Pallars i la Noguera, la Conca de l’Ebre, les Cadenes Costaneres Catalanes per les muntanyes de Prades i l’Alt Camp i s’endinsa a la mar Mediterrània al solc de València. El tall representa l’estructura geològica sota la superfície terrestre i la seva relació amb el relleu. Al paviment es representa la continuació d’aquest tall fins a la base del mantell litosfèric.
ESPAI 4: RECURSOS GEOLÒGICS
Els canvis continus a la Terra també es poden observar a través dels processos que formen les roques o que concentren minerals i fluids de valor econòmic. En aquest espai, es mostra la relació entre els processos formadors de roques i els recursos geològics essencials per a la societat, des de l’aigua que bevem fins als xips dels mòbils.
Al nucli d’una sèrie de plecs, que representen les parts internes de l’escorça, es presenten alguns d’aquests recursos geològics fonamentals, fent esment a alguns dels nous materials necessaris per al desenvolupament de la transició energètica.
Agraïments
En record i agraïment del professor Miquel Àngel Cuevas Diarte (1948 – 2022), impulsor de la creació d’un espai públic i didàctic al costat de la Facultat de Ciències de la Terra, obert a tothom que connecti el Campus Sud de la Universitat de Barcelona amb els barris veïns.
En la percepció humana, la Terra gairebé no canvia. La nostra vida és molt breu comparada amb el ritme que evoluciona el planeta, a l’escala dels centenars als milions d’anys. Només fenòmens sobtats —com erupcions volcàniques, terratrèmols, inundacions o esllavissades— trenquen aquest ritme pausat.
Aquest jardí mostra com ha canviat la Terra al llarg dels 4567 milions d’anys de la seva existència. Per resseguir aquests canvis fem èmfasi en quatre elements clau: el temps, l’espai, els processos geològics i els recursos que generen, així com el seu aprofitament pels humans.
Gaudiu del passeig!
ESPAI 1: TEMPS GEOLÒGIC
El Passeig dels temps geològics, representat a terra, i el tòtem explicatiu, mostra els fets més rellevants de la història de la Terra. El paviment, format per roques reals dels darrers 600 milions d’anys, representa el registre geològic de Catalunya, situat dins el context de l’evolució del planeta. Als tòtems i al paviment també hi apareixen els grans esdeveniments que han modelat el nostre entorn: la formació de serralades provocades pel xoc de plaques tectòniques, els canvis de polaritat del camp magnètic, l’obertura de nous oceans i la pròpia història de la vida, indissociable de la del planeta Terra.
ESPAI 2: LA TERRA
A l’espai Terra es mostra l’estructura del planeta. Als esglaons que pugen a la Facultat de Ciències de la Terra hi ha representada una secció del planeta, des del nucli fins a la superfície mostrant les capes del globus terrestre amb materials representatius de la seva composició, així com l’estudi de les ones sísmiques dels terratrèmols han permès conèixer la constitució de l’interior del nostre planeta. També es presenta informació del camp magnètic terrestre, i una representació de la dinàmica de la litosfera.
ESPAI 3: TALL GEOLÒGIC
A la plaça davant de l’escala principal de la Facultat, situat en diagonal, es presenta un mur. Aquest mur mostra un tall geològic del nostre territori construït amb roques reals i representatives de les diferents unitats geològiques. Travessa els Pirineus pels Pallars i la Noguera, la Conca de l’Ebre, les Cadenes Costaneres Catalanes per les muntanyes de Prades i l’Alt Camp i s’endinsa a la mar Mediterrània al solc de València. El tall representa l’estructura geològica sota la superfície terrestre i la seva relació amb el relleu. Al paviment es representa la continuació d’aquest tall fins a la base del mantell litosfèric.
ESPAI 4: RECURSOS GEOLÒGICS
Els canvis continus a la Terra també es poden observar a través dels processos que formen les roques o que concentren minerals i fluids de valor econòmic. En aquest espai, es mostra la relació entre els processos formadors de roques i els recursos geològics essencials per a la societat, des de l’aigua que bevem fins als xips dels mòbils.
Al nucli d’una sèrie de plecs, que representen les parts internes de l’escorça, es presenten alguns d’aquests recursos geològics fonamentals, fent esment a alguns dels nous materials necessaris per al desenvolupament de la transició energètica.
Història del Jardí Geològic
La iniciativa de crear un Jardí Geològic a la Facultat de Ciències de la Terra va sorgir l’any 2006 de la mà del doctor Pere Busquets i del museòleg Jordi Vives, i amb l’acollida immediata del degà de la Facultat, el doctor Miquel Àngel Cuevas. Aquest projecte va començar a prendre forma dins del marc del programa del Portal del Coneixement en el qual participava la Universitat de Barcelona (Barcelona Knowledge Campus, BKC) per iniciativa de l’aleshores degà Dr. Miquel Àngel Cuevas.
L’any 2005 es va constituir una primera comissió, presidida pel Degà Cuevas i integrada pel Dr. Pere Busquets, els arquitectes Roberto Ferreira i Eliana Crubellati (RFArq Arquitectura), el museòleg Jordi Vives i el professor col·laborador Antoni Domínguez. Aquesta comissió va definir les línies temàtiques i museogràfiques del projecte i va iniciar la recollida de les primeres roques del jardí.
Tot i que la manca de finançament va impedir-ne la creació, l’any 2008 es va poder materialitzar un “Pati Geològic” a l’interior de l’edifici de la Facultat, amb el suport de l’Ilm. Rector Dídac Ramírez i el Banc de Santander.
La Facultat va continuar cercant finançament per fer realitat aquest museu a la via pública, amb l’objectiu d’apropar la ciència a la ciutadania. Al llarg d’aquest procés es van succeir quatre equips deganals. L’any 2021 el projecte va ser assumit pel Districte de les Corts i presentat al Pla de Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona, dins del marc dels fons europeus Next Generation.
Un cop reprès el projecte, l’actual equip deganal va crear una nova comissió amb la finalitat d’elaborar un projecte actualitzat i adaptat tant al nou espai com als recursos assignats al jardí. Aquesta comissió va ser presidida pel degà, Dr. Albert Soler i Gil, i integrada des del punt de vista tècnic per l’arquitecta Eliana Crubellati (RFArq Arquitectura) responsable del projecte dels espais i museografia i el museòleg Jordi Vives, i, pel que fa als continguts, per quatre grups de treball: Temps geològics, La Terra, Tall Geològic i Recursos Geològics, coordinades per diferents membres del professorat.
Crèdits
Coordinador dels grups de treball i continguts: Dr Albert Soler i Gil, Degà de la Facultat de Ciències de la Terra.
Comissió Espai “Temps Geològics”
- Coordinador: Dr. Lluís Cabrera
- Equip de Treball: Lluís Cabrera, Montserrat Liesa, Gemma Alias, Josep Anton Muñoz, Xavier Delclòs, Carles Martin-Closas, Miguel Garcés, Elisabet Beamud, Eduard Roca, Miguel Lopez-Blanco, Telm Bover, Anna Travé, Pere Busquets.
Comissió Espai “La Terra”
- Coordinadors: Dra. Pilar Queralt i Dr. Alex Marcuello
- Equip de treball: Alex Marcuello, Pilar Queralt, Pablo Martínez Granado, Montserrat Liesa, Guillem Gisbert.
Comissió Espai “Tall Geològic”
- Coordinador: Dr. Josep Anton Muñoz
- Equip de treball: Josep Anton Muñoz, Eduard Roca.
Comissió Espai “Recursos Geològics”
- Coordinador: Joaquín Proenza
- Equip de Treball: Joaquín Proenza, Cristina Vilanova, Angel Tisora, Diego Domínguez, Jofre Herrero, Diana Puigserver, Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert, Gemma Alias, Àngels Canals, Albert Casas, Ariana Carrazana.
PROPOSTA MUSEOLÒGICA I MUSEOGRÀFICA DELS ESPAIS
Projecte de museologia: Jordi Vives Arumí / Museòleg
Projecte dels espais i museografia: Eliana Crubellati /RFArq Arquitectura
Suport Institucional
Ajuntament de Barcelona
Gerència districte de les Corts, Sara Jaurrieta i Iolanda Hernández
Universitat de Barcelona
Rectorat de la Universitat de Barcelona
Vicerectorat Cultura, Memòria i Patrimoni (UB)
Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals (UB)
Disseny gràfic: Ramón Ferreira / Ki-studio
Contribució de continguts gràfics:
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Professor Christopher Scotese (paleogeografia), University of Texas
Contribució digital i suport delineació
Pili Mateo Bretos (UB)
Clara Duart i Fondevila (UB)
Pep Agulló
Suport logístic
Pedreres Foj, SL.
Ariana Carrazana MiningiDEAS
Miquel Vilà (ICGC)
Antonio Domínguez
Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya
Geomar Enginyeria del Terreny SLP.
Donacions de material
Institucions
Ajuntament de Bellver de Cerdanya
Confraria de Pescadors de Llançà
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Patronat de la Muntanya de Montserrat
Empreses
Alabastre de Sarral
AYMAR SAU.
Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas SA.
Blau d’Aran SL.
Cantera Berta (grup FCC)
Ciments Cemex
Ciments Molins SA.
Dolomies Juncosa, SL.
Explotaciones Calcita SL.
Feldespats de Llansà SA.
Granits Barbany.
ICL Iberia Súria (Iberpotash)
Investigación Desarrollo de Morteros SL.
Josep Vilanova SA.
Marbres Facundo.
Marbres Homedes SL.
Marbres Hermanos Moratonas, SL.
Mina La Respina (Rio Tinto Minerals).
Ofitas de San Felices SA.
Marbre Banyoles SL.
Pedracor, SA.
Pedrera de la familia Grau del Port de la Selva
Pedrera Can Saboia SL.
Pedreres Foj, SL.
Pedres Magami.
Pizarras del Carmén SA.
Salinera de Cardona SL.
Terresis – Centro de Magnesitas Navarras.
Yesos Ibéricos SA.
Direcció i control d’obres
Assistència tècnica (BIMSA):
Carme Cervera i Vilella
Anna Naomi Amano Casas
Direcció d’obres (SGS):
Albert Suero Marquès
Sergio Sáez Castillo
