Retrat del Dr. Antoni González i Prats
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Clínic)
Identificador
FMCS-16
Camp/Matèria
González Prats, Antonio, 1863-1920,
Patologia
Patologia
Materials/Tècniques
Pintura a l'oli
Dimensions/Durada
115 x 90 x 2 cm
Lloc d’origen
Barcelona (Catalunya)
Localització actual (centre)
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Clínic. Casanova, 143, 08036 Barcelona
Data
1921
Descripció
Llegir més
El retrat mostra el Dr. Antoni González i Prats dempeus, de mig perfil i amb el cos a tres quarts, amb la mirada fora quadre. Vesteix la toga negra acadèmica, medalla doctoral i musseta i els punys de màniga daurats, el color de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. La seva postura és solemne i formal, amb la mà esquerra al pit i sostenint un gran llibre amb la dreta, símbol de la seva autoritat acadèmica. En aquesta línia, al fons a la dreta apareix parcialment una estanteria plena de llibres i volums, tot i que els dos terços restants del fons és fosc, pla i homogeni, com en la majoria dels altres quadres de la col·lecció.
Amb la mort del Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal el 1902, el Dr. Antoni González Prats (1863-1920) va aconseguir, per concurs de trasllat, la càtedra de Patologia Mèdica que havia quedat vacant a la Universitat de Barcelona. Un cop a Barcelona, va ser pioner en l’aplicació de tècniques de laboratori per al diagnòstic clínic. També va ser una figura activa políticament, regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1905 pel Partit Republicà Liberal i fundador de projectes com les Escoles per a l’Ensenyament de la Dona de Granada. A més, va estar al capdavant la revista "La Previsión Médica Española" i va col·laborar amb diverses publicacions barcelonines, tant científiques com generalistes.
Nascut a Cartagena, el pintor Octavio Bianqui, autor d'aquest retrat, va ser un artista que va cultivar, en la seva gran majoria, la pintura de paisatge. Va recórrer extensament la geografia espanyola (Aragó, Catalunya, Mallorca, Astúries, entre d'altres) i va emmarcar els seus racons i naturalesa. Tanmateix, també va practicar, en menor mesura, els retrats, com exemplifica aquesta obra.