Sense títol
Col·lecció
Col·lecció de la Facultat de Geografia i Història
Identificador
FGH-2
Tipus
Dibuix (obra visual)
Materials/Tècniques
Tinta i aquarel·la sobre paper
Dimensions/Durada
Amb marc: 28,5 x 40 cm.
Lloc d’origen
Barcelona – Lloc d’ubicació
Localització actual (centre)
Facultat de Geografia i Història. Montalegre, 6, 08001 Barcelona
Autoria
Cirici, Alexandre, 1914-1983
Data
1956
Descripció
Llegir més
Obra realitzada per l'intel·lectual, escriptor, crític d'art i artista Alexandre Cirici i Pellicer. L'obra, datada l'any 1956 gràcies a la inscripció realitzada per l'artista, és una composició senzilla d'un conjunt de figures antropomòrfiques i zoomòrfiques que dansen i toquen elements musicals entorn d'una figura alada. L'obra està executada amb un traç simple i ràpid, a manera d'esbós, que recorda a la tècnica surrealista del dibuix automàtic utilitzada per artistes com André Masson. La composició també compta amb una lleugera coloració en tons ocres, vermellosos i blavosos.
Alexandre Cirici i Pellicer és una figura clau de la història de la cultura catalana contemporània, àmpliament reconegut per la seva labor com a crític, historiador de l'art, polític i escriptor. A més, també va desenvolupar la seva activitat professional dins de l'àmbit de la creació artística, del disseny gràfic, la publicitat i com a professor en la Universitat de Barcelona, entre els anys 1941 i 1982.
Cirici tenia el costum de treballar dibuixant el que veia i prenent breus anotacions del que les obres d'art li havien suggerit. La seva capacitat per al dibuix li va permetre desenvolupar un mètode d'estudi de les obres d'art que denominava “lectura directa”. Per a Cirici veure era llegir els elements materials, tècnics, formals i figuratius que componen l'obra d'art amb l'objectiu de descobrir els significats, els codis, el lèxic, el discurs que constitueix el complex món comunicatiu de l'obra d'art.
Alexander Cirici acudeix a una explicació múltiple del fet artístic, allunyant-se d'una sociologia de l'art que explicava la producció artística com a mera expressió d'una situació econòmica determinada o d'un desenvolupament concret de les forces de producció. “La veritable ciència de l'art ha de tenir en compte els elements psicològics, socials, tècnics i lingüístics de l'obra d'art.”
FERNÁNDEZ ARENAS, J., 1984. Alexandre Cirici, sociólogo del arte. D’Art, no. 10, ISSN 0211-0768
