Catifes de colors. Els dibuixos botànics de Jordi Sabater Pi - Museu Virtual de la Universitat de Barcelona

CATIFES DE COLORS

Els dibuixos botànics de Jordi Sabater Pi

Centenari del naixement del Dr. Jordi Sabater Pi (1922-2022)

Jordi Sabater Pi va néixer el 2 d’agost de 1922, ara fa cent anys. En una data tan significativa com és el centenari del seu naixement, la Universitat de Barcelona vol retre un homenatge a aquest gran especialista en etologia, primatologia i antropologia africana. Un home de ciència i un amant de la natura.

Precisament, aquest homenatge vol posar en relleu l’aproximació, científica i humanista, de Sabater Pi envers el món natural que l’envoltava, a través d’una mirada a la seva faceta com a dibuixant.

«Des que tinc ús de raó he dibuixat, i recordo vagament que dibuixava abans de saber llegir i escriure.»

Els dibuixos de Sabater Pi de temàtica zoològica i antropològica són molt coneguts. No ho són tant, en canvi, aquells que se situen entre la ciència i l’art. O que són ambdues coses alhora. Els dibuixos de plantes, flors i paisatges vegetals constitueixen un univers creatiu que, alhora que ens mostra les característiques principals d’una espècie floral o d’un arbre amb la mirada pedagògica d’un home de ciència, ens permet apropar-nos a la sensibilitat creativa d’un artista.

Investigador incansable de l’entorn natural, per a Sabater el dibuix era el mitjà expressiu de l’observació de la natura: durant les llargues estones dedicades a dibuixar en plena natura, registrava les particularitats i els detalls que contemplava i percebia.

Mogut pel seu amor per l’art del dibuix, però també conscient de la importància de les il·lustracions científiques com a valuoses eines metodològiques, Sabater dibuixava amb motivacions científiques i comunicatives, i reivindicava així el dibuix com un instrument de treball imprescindible. De fet, durant la seva primera època a Guinea, va adonar-se que el dibuix li era molt més útil i expressiu que la fotografia per recollir els detalls, els matisos i els trets més característics d’allò que estava observant, i especialment el dibuix de les espècies vegetals, que l’obligava a aprofundir en el coneixement físic d’arbres, fruits i flors.

Anys més tard i lluny del continent africà, Sabater va continuar dibuixant. A Jaca, on va adquirir un apartament amb la seva esposa a començament de la dècada de 1970, va trobar el descans necessari després de les llargues campanyes de recerca primatològica a l’Àfrica. Les estades a la seva segona residència iacetana li van permetre conèixer i enamorar-se dels paisatges pirinencs i de la seva diversitat d’espècies, gràcies a les llargues passejades que feia per tots els racons d’aquest paisatge meravellós.

Era el retorn a uns paisatges retrobats, una connexió serena però intensa al món natural dels seus orígens.

Els dibuixos botànics que Sabater Pi realitzà en aquests paisatges recullen l’atenta observació i l’íntima admiració per la densitat boscosa de les fortes coníferes; per la perennitat de les oliveres o la fermesa desafiadora dels roures. Però sobretot, per la bellesa singular i dolça, de vegades fràgil, de l’espectacle d’orquídies, lliris, prímules i altres flors que, com catifes multicolors, s’estenien pels seus paisatges entranyables.

Aquesta exposició presenta una mostra de dibuixos que avui dia ja podem considerar essencials en la ciència botànica. Són dibuixos de flors, plantes i arbres d’un paisatge proper que, després de molts anys, va tornar a estimar i admirar. Un paisatge que va saber homenatjar amb uns dibuixos meticulosos i sensibles.

Una mostra del seu amor per la natura.