Concòrdia i patrimoni
Tresors de la farmàcia catalana
Presentació
El 2021 recordem que fa deu anys la Universitat de Barcelona va retre homenatge al món de la farmàcia catalana, amb motiu del 5è centenari del llibre Concordie Apothecariorum Barchinone, una farmacopea redactada a iniciativa dels apotecaris de la ciutat de Barcelona el 1511, que va representar una fita fonamental en l’evolució i consolidació de la ciència, la pràctica i la professió farmacèutiques.
L’exposició que es va poder visitar a l’Edifici Històric per a aquella ocasió, «Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana», va permetre donar a conèixer un patrimoni únic, gran part del qual pertany a la col·lecció del Museu de la Farmàcia Catalana, ubicat a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.
Hem recuperat els continguts de la mostra i us els oferim en format digital en aquesta exposició virtual.
El llibre
El Llibre de la concòrdia dels apotecaris de Barcelona (1511) va representar una fita fonamental en l’evolució i la consolidació de la ciència, la pràctica i la professió farmacèutiques. Es tracta de la primera farmacopea, feta per iniciativa exclusiva dels apotecaris de Barcelona, per solucionar el problema de la diferent composició, aspecte, sabor, color i preu de les medicines compostes a la ciutat. L’exposició permet conèixer aquesta magnífica obra, però també un conjunt d’objectes d’una gran importància documental, i en molts casos artística, que recorren centenars d’anys d’història del món de la farmàcia i la medicina.
Concordie Apothecariorum Barchinone
El primer àmbit expositiu està dedicat a mostrar joies bibliogràfiques destacades que reflecteixen la importància clau de la figura de l’apotecari en la transformació de la ciència farmacèutica a partir de final del segle xv.
La Concòrdia de 1511, amb les seves edicions posteriors (1535 i 1587), és el primer gran receptari de Barcelona, de Catalunya i, de fet, de la península Ibèrica, tot i que cal reconèixer-hi el pes d’altres obres anteriors. D’altra banda, la influència del llibre de la Concòrdia de 1511 serà fonamental en la redacció d’altres farmacopees que es van publicar a Catalunya i Espanya en els segles posteriors.
Museu de la Farmàcia Catalana, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.
Els apotecaris encarregats de redactar el llibre ho van fer amb la voluntat de seguir les doctrines dels doctors en medicina de l’època, però adaptant-les a les reflexions i conclusions establertes en nombrosos col·loquis que els apotecaris mantenien congregats en consell general.
La fita era disposar d’un corpus de receptes de les medicines compostes comunes per a tothom, que fos fruit del consens sense discrepàncies i per unanimitat.
De pulveribus, de lohots, de trosissi, de pillolis, de colliriis et de emplaustris
En el segon àmbit es proposa un recorregut per la història de la farmàcia catalana a través d’una selecció d’objectes de gran valor documental, i en molts casos artístic.
S’hi inclouen d’una banda, materials relatius als processos d’obtenció i confecció dels medicaments: morters, balances i aparells de destil·lació; i d’una altra, materials relacionats amb els procediments de conservació i dispensació: recipients de vidre, pots de ceràmica i caixes policromades. Finalment s’inclou un petit apunt sobre el procés de confecció de les píndoles.
Fons fotogràfic no localitzat.
El procés d’elaboració d’un medicament, que només es feia de manera manual i artesanal, era tot un art en l’època de la Concòrdia i, en general, es duia a terme a la rebotiga, on l’apotecari trobava la tranquil·litat i l’entorn adequats per confeccionar-lo.
L’apotecari havia de conèixer molt bé la naturalesa i les propietats dels medicaments, simples o compostos, així com els instruments adients per a cada una de les fases d’elaboració, com ara els destil·ladors, els morters que tant podien servir per molturar com per barrejar, les premses, els decantadors, les balances, etc.
La imatge mostra el claustre de l’antic Hospital de la Santa Creu, fundat l’any 1401, que durant molt de temps es va condicionar perquè acollís el laboratori farmacèutic en què es preparaven els medicaments que els metges prescrivien als malalts interns.
Cap a la farmàcia catalana moderna
El tercer àmbit està dedicat al moment històric, entre final del segle XIX i començament del XX, durant el qual es considera que el món de la farmàcia, i dels farmacèutics, entra a l’era contemporània gràcies als avenços científics, tecnològics i a la millora acadèmica. Així, val la pena recordar el Col·legi de Sant Victorià i la posterior Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona pel seu paper en el reconeixement acadèmic dels farmacèutics i, per extensió, de la professió.
Així mateix, es presenta una petita mostra dels diversos tipus de presentacions medicinals dissenyades en les primeres dècades del segle XX, en record dels grans pioners de la farmàcia catalana moderna, i una mostra de publicitat farmacèutica, activitat més i més important a partir d’aleshores com a mitjà de difusió i de comercialització dels medicaments.
Museu de la Farmàcia Catalana, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.
La farmàcia catalana va entrar en una nova etapa a final del segle XVIII i començament del XIX. Un dels factors clau que ho va fer possible va ser la transformació dels apotecaris catalans en farmacèutics i la seva consolidació professional. L’altre element fonamental va ser, sens dubte, la instauració dels estudis reglats de Farmàcia que va dotar aquest col·lectiu d’una formació teòrica i científica sòlida, equiparable a la dels metges.
Així va néixer la figura del nou farmacèutic modern, un professional emancipat, amb reconeixement social i amb una formació solvent.
Aquesta funció educativa va ser exercida a Barcelona pel prestigiós Col·legi de Sant Victorià, inaugurat oficialment el 23 d’octubre de 1815.
