S’acosta l’agost i això vol dir que toca donar pas a les vacances. S’acosta l’agost i això també vol dir que toca tancar una etapa: el meu pas pel Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni.
Aquest curs ha estat molt especial per a la institució: hem celebrat els 575 anys de la fundació de la Universitat de Barcelona. Ha estat un any ple de reptes en què he pogut participar amb molt d’entusiasme en diverses iniciatives. Un dels projectes de més projecció en què he pogut col·laborar de manera més directa i personal ha estat la coordinació de la III Trobada Nacional de Col·leccions Patrimonials Universitàries (REPU), que es va celebrar els dies 20 i 21 de maig a l’Edifici Històric i a la Facultat de Dret, respectivament Dues jornades molt intenses i profitoses dedicades al «Patrimoni universitari i transformació digital: reptes i oportunitats». L’experiència em va permetre aprendre, de principi a fi, tot el que requereix l’organització d’un congrés amb moltes universitats de l’Estat, totes elles unides per un element comú: la passió i la voluntat de preservar i compartir el patrimoni universitari.
Entre les diverses i nombroses tasques en què vaig participar, n’hi ha una que voldria destacar especialment i que vaig assumir personalment: la concepció i el desenvolupament de la imatge gràfica del congrés. L’objectiu era crear una identitat visual sòlida, recognoscible i representativa, capaç de transmetre la solvència, la projecció i la rellevància de l’esdeveniment que estàvem organitzant. La imatge parteix d’un motiu gràfic que apareix al
Privilegi reial de fundació de l’Estudi General de Barcelona, document fundacional de la Universitat de Barcelona, atorgat pel rei Alfons V el Magnànim el 3 de setembre de 1450. El traç, que evoca una flor, prové del signe notarial d’Arnau Fonolleda, protonotari del rei, situat al peu del document. Aquest element es va escollir com a símbol del naixement de la Universitat de Barcelona i de la força d’un patrimoni de 575 anys. Representa la història, l’arrelament i la continuïtat institucional.
La creació de la identitat visual de la REPU 2026 va representar un dels reptes més significatius per a mi, sobretot per la confiança que el Vicerectorat va dipositar en la meva feina i criteri a l’hora de donar-hi forma. Van ser dues jornades molt estimulants, en què es van compartir comunicacions molt rellevants sobre la digitalització del patrimoni, la seva preservació gràcies a eines tecnològiques i digitals i diverses qüestions vinculades a la seva difusió, entre d’altres.
Un altre projecte en què he pogut participar en tot el seu procés ha estat el Cicle de Música, una de les activitats anuals amb més èxit de públic a la Universitat. No hi ha millor lloc per celebrar els concerts que el Paranimf: un espai emblemàtic on conflueixen història, patrimoni material i immaterial, però també patrimoni humà. En el marc de les activitats musicals de la Universitat de Barcelona, la Nit de la Música, que enguany es va celebrar el dijous 18 de juny, va aplegar centenars de persones que es van passejar per tot l’Edifici Històric i, fins i tot, per la Torre del Rellotge, en el cas d’aquells que van tenir la sort de visitar-la. Va ser una vesprada bonica, en què la calor ja començava a ser forta, però les formacions musicals universitàries ens van refrescar amb les seves interpretacions.
Així mateix, al llarg del curs he tingut oportunitat de desenvolupar projectes digitals, com ara visites virtuals o exposicions virtuals, que s’han anat incorporant en el Museu Virtual de la UB (MVUB), la plataforma més important de difusió de les col·leccions patrimonials de la UB. Els projectes m’han permès conèixer de prop la varietat de béns patrimonials de la Universitat, així com altres projectes patrimonials promoguts des de les pròpies facultats.
Podria continuar enumerant totes les tasques que he dut a terme al llarg de l’any, però m’agradaria dedicar unes línies a l’aprenentatge que he fet al Vicerectorat: el treball en equip; la importància de posar cura en cada projecte, tant si és quelcom petit com si és un projecte llarg i ambiciós; la dedicació i la passió per conservar i difondre el patrimoni universitari, que no és poca cosa; i les ganes de fer bé les coses, malgrat les dificultats.
En definitiva, han estat uns mesos molt profitosos i intensos que no només m’han format com a futura professional en l’àmbit cultural, sinó també com a persona. Per tots aquests motius, n’estic infinitament agraïda a la Universitat de Barcelona però especialment al Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni.
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Deixa el nom en blanc per deixar un comentari anònim.