Gneis
El Port de la Selva, l’Alt Empordà
Roca de color clar, formada dominantment per quars i feldespat, que mostra una foliació espaiada donada per l’orientació preferent de làmines de biotita. En alguns punts, aquest mineral adquireix un to verd fosc per l’alteració a clorita. Destaquen cristalls de mida més gran de feldespat potàssic, poc abundants, envoltats per la foliació de la matriu. S’interpreta que el gneis prové d’un pòrfir de 553± 4 milions
d’anys que després es va deformar i metamorfitzar durant l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys.
Donació de la pedrera de la familia Grau del Port de la Selva.
Esquist
Llançà, l’Alt Empordà
Roca metamòrfica molt rica en biotita i moscovita, disposades en plans preferents de foliació observables a ull nu, amb quars i feldespat, de color blanc. Puntualment, destaquen cristalls de dimensions superiors (porfiroblasts) i nivells d’amfibolita amb bandes verdes i blanques. Aquesta roca es va formar a partir d’argiles amb intercalacions de roques volcàniques d’edat neoproterozoica-cambriana en ser deformades i metamorfitzades a temperatures d’entre 450 i 600 °C durant l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys.
Donació de Feldespats de Llansà, SA.
Quarsita
Los Cármenes, León
Roca metamòrfica molt dura i massissa derivada de quarsoarenites sedimentàries de l’Ordovicià superior (458—443 milions d’anys). Està formada per quars, que tot i ser un mineral de color blanc, la mida inferior a 0,3 mm i la presència d’impureses fan que esdevingui fosc. La roca té forma ovalada, coneguda com a boudin, que es va formar per l’estirament i trencament de les capes de quarsita, més rígides que la pissarra que les envoltava.
Donació de la pedrera pizarras del Carmen, SA.
Marbre
Gualba, el Vallès Oriental
Roca metamòrfica formada per calcita blanca amb aspecte de sucre. Localment, preserva una laminació de color verdós pels silicats de calci i magnesi (diòpsid, granat, etc.). Prové del metamorfisme de contacte d’una roca calcària d’edat cambriana que va assolir els 400—600 0C de temperatura a causa de la calor emesa pel refredament del granit del Montseny, intruït durant l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys.
Donació de l’empresa Aymar SAU
Gneis
Setcases, el Ripollès
Roca metamòrfica de gra gruixut, amb grans cristalls de 2—3 cm de feldespat potàssic envoltats per una matriu laminada ondulosa, foliada en els nivells rics en biotita i granoblàstica en els més rics en quars i feldespat. Aquest aspecte heterogeni rep el nom de microestructura gnèissica. S’interpreta que prové d’un granit d’edat ordoviciana que es va deformar i metamorfitzar durant l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys.
Pissarra
La Baña, Lleó
Roca metamòrfica de mida de gra no visible a ull nu. Es trenca fàcilment per plans de foliació a causa de l’orientació preferent de silicats laminars. Constituïda per mica blanca, clorita, i per matèria orgànica que li confereix el color fosc. Prové d’una argila d’edat ordoviciana que es va deformar i enterrar fins a assolir uns 400 0C durant l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys. Damunt del pla de foliació destaquen unes ondulacions corresponents a petits plecs.
Donació de la pedrera pizarras del Carmen, SA.
Calcària griotte
Pi, Bellver de Cerdanya
Roca sedimentària carbonàtica, d’aspecte nodulós i color vermellós, d’aquí el sobrenom de griotte (cirera, en francès). L’aspecte nodulós el provoca la dissolució parcial de la roca i la concentració dels minerals insolubles en plans anastomosats (estilòlits). Aquesta calcària es va formar a l’antic oceà Reic, al Devonià superior (382—359 milions d’anys). S’explota com a roca ornamental i de construcció.
Donació de l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya.
Granodiorita
Òrrius, Maresme
Roca ígnia plutònica de textura granular formada per cristalls mil·limètrics de quars, feldespat, mica (biotita) i puntualment hornblenda de fins a mida centimètrica.
El quars és grisós, el feldespat blanc i tant la mica com l’hornblenda són negres. La biotita es trenca en fines làmines brillants mentre que l’hornblenda és prismàtica i té dues exfoliacions que li donen un aspecte estellós. Es va formar com a resultat de la fusió de la part alta del mantell i de l’escorça inferior en xocar dos grans continents, Laurússia i Gondwana al final de l’orogènia herciniana, fa uns 300 milions d’anys.
Donació de Pedracor, SA.
Pegmatita
Les, la Val d’Aran
Roca ígnia amb textura granular, formada per quars, feldespat, mica (moscovita i biotita) i localment granat. La mida excepcionalment gran dels cristalls és a causa de l’elevat contingut de volàtils en el magma. Les pegmatites tenen valor econòmic perquè concentren elements rars i se n’exploten els feldespats. En el cas concret d’aquesta pegmatita, s’utilitza com a roca ornamental (Blau d’Aran). Es troba en venes o dics, associada al magmatisme hercinià i té uns 300 milions d’anys.
Donació de la pedrera Blau d’Aran, SL.
Riolita
Coll de Pendís, la Baixa Cerdanya – el Berguedà
Roca ígnia volcànica amb una laminació varicolorejada que denota la fluïdalitat de la lava quan s’estava emplaçant. Tot i que a ull nu gairebé no es distingeixen cristalls, localment destaquen petits fenocristalls de quars i feldespat (textura porfírica). Aquesta roca és representativa del vulcanisme Carbonífer superior–Permià (304—266 milions d’anys) que va tenir lloc al final de l’orogènia herciniana.
Donació del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Conglomerat
Alcover, l’Alt Camp
Roca sedimentària detrítica, formada majoritàriament per fragments arrodonits de quars i una matriu gresosa. Els clastos provenen de l’erosió de roques paleozoiques del basament. Els sediments es van dipositar en sistemes fluvials i al·luvials durant el Triàsic inferior (251—247 milions d’anys), tot recobrint una discontinuïtat estratigràfica regional molt important (discordança herciniana). Coneguts com a conglomerats de la fàcies Buntsandstein.
Donació de Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas, SA.
Dolomia
Alcover, l’Alt Camp
Roca sedimentària carbonàtica, taulejada, de gra fi, formada per dolomita. Es va originar com una roca calcària en un ambient marí càlid de l’oceà Tetis, a partir de l’acumulació d’esquelets d’organismes marins durant el Triàsic mitjà (247—237 milions d’anys, fàcies Muschelkalk superior). Durant el seu enterrament va tenir lloc la substitució de calci per magnesi (dolomitització). S’explota com a roca ornamental (pedra d’Alcover).
Donació de Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas, SA.
Ofita
Pont de Suert, Alta Ribagorça
Roca ígnia hipabissal, formada per cristalls de gra gruixut de plagiòclasi tabular de color blanc i piroxè allargat, de color verd molt fosc a negre, localment retrogradada a amfíbol. La relació textural entre feldespats i piroxens dona nom a la textura ofítica. La roca aquí exposada mostra un diaclasat amb minerals d’alteració com l’epidota (verd festuc) i la clorita (verd fosc). Aquestes roques es van emplaçar durant el Triàsic, prop de la superfície terrestre, quan el supercontinent Pangea es començava a fragmentar, facilitant-ne l’ascens dels magmes màfics.
Dolomia
La Juncosa del Montmell, el Baix Penedès
Roca sedimentària carbonàtica de color gris clar, laminada i de gra molt fi, formada per cristalls de dolomita i amb força porositat. Originalment, es va dipositar com un fang calcari en una zona intermareal durant el Juràssic superior–Cretaci inferior (150—140 milions d’anys). Durant el seu enterrament, hi van circular fluids calents que van provocar la substitució del calci pel magnesi, un procés conegut com dolomitització. S’explota com a àrid i rep el nom de dolomia de la Juncosa del Montmell.
Donació de la pedrera Dolomies Juncosa, SL.
Calcària
Vallirana, el Baix Llobregat
Roca sedimentària carbonàtica formada per l’acumulació de closques de rudistes, uns bivalves típics del Cretaci que es van extingir al final d’aquest període. Es va dipositar en un ambient tropical, a la Conca de Garraf, que estava situada al marge nord-occidental de l’oceà Tetis durant el Cretaci inferior (121—113 milions d’anys). S’explota com a material construcció per a la fabricació d’àrids, fabricació de formigó, per esculleres, etc.
Donació de Pedreres Foj, SL.
Calcària
Girona, el Gironès
Roca sedimentària carbonàtica formada per l’acumulació de nummulits, organismes unicel·lulars marins del grup dels foraminífers. Entre els nummulits hi ha matriu carbonàtica i ciment de calcita. Aquests materials es van dipositar a la Conca de l’Ebre durant l’Eocè mitjà (45—40 milions d’anys), en una badia d’aigües somes i càlides, delimitada pels Pirineus i les Cadenes Costaneres Catalanes. S’explota com a roca ornamental amb el nom de pedra de Girona.
Donació d’Explotaciones Calcita, SL.
Conglomerat
Montserrat, el Bages
Roca sedimentària detrítica formada per fragments de roques més antigues, amb una matriu gresosa i un ciment de calcita. Els sediments que van originar aquesta roca es van dipositar fa entre 41 i 37 milions d’anys al marge sud-est de la Conca de l’Ebre, al peu de les Cadenes Costaneres Catalanes.
L’aixecament d’aquestes cadenes va provocar l’erosió de les roques paleozoiques i mesozoiques que les constituïen, i van generar ventalls costaners que connectaven els relleus emergents amb un golf obert cap a l’oceà Atlàntic.
Donació de Marbres Moratonas.
Gres
Vinaixa, les Garrigues
Roca sedimentària detrítica formada per grans de mida grollera a molt fina, dominantment de quars i fragments de roca carbonàtica, i cimentats per calcita. Es va dipositar al marge sud-est de la conca de l’Ebre, en un ventall fluvial desenvolupat al peu de les Cadenes Costaneres Catalanes, al vessant nord de l’actual muntanya de Prades, durant el Paleogen, fa 30 milions d’anys. Destaquen les marques erosives excavades a la base d’un antic canal fluvial.
Donació de la pedrera Magami.
Basalt
Zona volcànica de la Garrotxa
Roca ígnia volcànica vesiculada amb textura porfírica. Formada per cristalls visibles a ull nu (fenocristalls) de piroxè de color negre i olivina de color verd clar en una matriu grisa de mida de gra microscòpica. La matriu és microcristal·lina i està constituïda per plagiòclasi, piroxè i olivina. Aquesta roca forma part del camp volcànic de la Garrotxa, amb activitat des de fa uns 500.000 anys, que està relacionat amb un sistema de falles extensives d’orientació aproximada nord-sud que travessa Europa occidental.
Donació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Halita diapir Cardona
