TALL GEOLÒGIC
Un tall geològic és una representació gràfica que mostra l’estructura de la Terra al llarg d’un pla vertical. Permet visualitzar com es disposen i relacionen els diferents tipus de roques sota la superfície terrestre. Juntament amb el mapa geològic, ajuda a interpretar l’estructura tridimensional de les roques i reconstruir la història geològica.
El tall ECORS—ESCI
Aquest tall és representatiu de la geologia dels Països Catalans, atès que travessa les seves unitats geològiques principals: Pirineus, Conca de l’Ebre, Cadenes Costaneres Catalanes i la Mediterrània nordoccidental amb el Solc de València i el Promontori de les Balears. Arriba fins a 160 quilòmetres de profunditat i segueix la traça dels perfils de sísmica reflexió profunda ECORS i ESCI-Solc de València que es van adquirir els anys 1985—86 i 1991—92.
El tall ECORS-ESCI mostra que l’estructura cortical dels Països Catalans inclou dos dominis ben diferenciats: un que correspon als Pirineus, on l’escorça està engruixida com a resultat de la deformació de la microplaca Ibèrica durant la seva col·lisió i subducció per sota de la placa eurasiàtica; i un segon domini que inclou les Cadenes Costaneres Catalanes, el solc de València i el Promontori de les Balears, on l’escorça està aprimada. Entre els dos dominis tenim una zona amb l’escorça no deformada i de gruix normal recoberta per la Conca de l’Ebre, on s’han dipositat els materials producte de l’erosió de les serralades veïnes, fonamentalment dels Pirineus.
L’evolució geològica en els darrers 250 milions d’anys
Si despleguem els plecs i revertim el desplaçament de les falles mantenint el volum de les roques, podem reconstruir l’evolució que ha generat l’estructura actual. La reconstrucció del tall ECORS-ESCI en diferents estadis mostra que el relleu dels Països Catalans és resultat de dues grans etapes:
Etapa distensiva
(Triàsic-Cretaci inferior)
Va formar conques sedimentàries marines als Pirineus i va obrir un oceà entre Àfrica i Ibèria (l’oceà Lígur-Magrebí). A la seva zona marginal, d’escorça continental aprimada, es van dipositar sediments marins que avui corresponen a les Cadenes Costaneres Catalanes, el Solc de València i el Promontori de les Balears.
Etapa compressiva
(Cretaci terminal–Cenozoic)
El desplaçament de la placa Africana cap al nord va deformar les conques mesozoiques i va originar els Pirineus. Alhora, la subducció de l’escorça oceànica lígur-magrebina i el seu enfonsament sota Ibèria va donar lloc a la formació de la Mediterrània Occidental i de les conques extensives associades.
