PROCESSOS GEOLÒGICS
Les roques de l’escorça terrestre es formen a través de tres grans processos. La sedimentació acumula materials procedents de l’erosió física i química, que amb el temps es compacten i esdevenen roques sedimentàries. El magmatisme genera noves roques a partir del refredament del magma en profunditat o en erupcions volcàniques. Finalment, el metamorfisme transforma roques preexistents quan queden sotmeses a pressions i/o temperatures elevades.
DISSOLUCIÓ
Carst
La “zona crítica”, que s’estén des de la capçada de la vegetació fins a les zones profundes amb circulació d’aigua subterrània, és l’àmbit on geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera es connecten i sustenten processos clau com el cicle hídric, la fertilitat del sòl, el cicle de nutrients i l’emmagatzematge de carboni. L’aigua infiltrada en aquesta franja alimenta la zona saturada i origina els aqüífers, formacions geològiques capaces d’emmagatzemar i transmetre aigua aprofitable. Els aqüífers poden ser granulars, fracturats o càrstics; en els darrers, la circulació de l’aigua afavoreix la dissolució de roques evaporítiques o carbonàtiques, el que forma cavitats, galeries i conductes com la cavitat observada en el bloc de calcària exposat.
Donació de Pedreres Foj, SL.
PRECIPITACIÓ
Calcita
Donació de Pedreres Foj, SL.
DIAGÈNESI
Magnesita
METAMORFISME
Corniana calcosilicatada
Les cornianes calcosilicatades són roques constituïdes per silicats de calci i/o magnesi (calcosilicats) formades per la reacció entre un carbonat i altres minerals, per l’increment de temperatura produït pel metamorfisme regional o de contacte amb la intrusió d’un cos magmàtic. Els skarns són cossos de roques calcosilicatades formades com a resultat de reaccions metasomàtiques entre un protòlit carbonatat i un fluid hidrotermal, com en la roca exposada. Els skarns tenen interès econòmic, ja que són font de diversos metalls (W, Cu, Fe, Mo, Zn, Pb, Au, Ag, Bi, Sn, Be, B, etc.), i també de minerals industrials (grafit, wol·lastonita, fluorita, etc.).
Donació d’AYMAR SAU.
PLUTONISME
Granodiorita
Les roques plutòniques s’originen per la solidificació lenta d’un magma a gran profunditat; per aquesta raó presenten una mida dels grans grossa (normalment entre 1-4 mm). La roca exposada està constituïda principalment per quars (incolor), feldespat alcalí, plagiòclasi (blanca), biotita (marró) i puntualment hornblenda. D’acord amb aquesta mineralogia i textura es classifica com una granodiorita. Les roques plutòniques riques en quars i feldespats poden estar associades a mineralitzacions de tipus pòrfir de Cu-Mo-Au, dipòsits de Sn-W associats a cúpules granítiques, o pegmatites enriquides en elements com ara terres rares, Li, Cs i Nb, entre altres; mentre que aquelles riques en biotita, amfíbols, piroxens i olivina es poden associar a mineralitzacions de Ni, Cu i elements del grup del platí.
Donació de Pedracor, SA.
VULCANISME
Basalt
Quan el magma arriba a la superfície es refreda i dona lloc a roques volcàniques. Si el magma és pobre en gas és emès en forma de colades de lava, que en solidificar formen roques com l’aquí exposada. Aquestes sovint es fracturen durant el refredament i generen prismes poligonals com les columnes basàltiques que hi ha al costat d’aquest plec. En aquesta roca es veuen els motlles de les bombolles de gas, cristalls de piroxè (negre) i olivina (verda), que van créixer en el magma en profunditat; i una matriu grisa de mida microscòpica que es va formar durant el refredament ràpid en superfície. Les roques volcàniques poden estar associades a dipòsits minerals com els de sulfurs magmàtics de Ni-Cu-Co-elements del grup del platí, de sulfurs massius vulcanogènics rics en Cu-Zn-Pb-Au-Ag o de kimberlites que poden contenir diamants procedents del mantell.
Donació: bloc de basalt provinent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i columnes exposades de la pedrera de Can Saboia, Fogars de la Selva.
RECURSOS GEOLÒGICS
Els materials són la base de tota la infraestructura i tecnologia que ens envolta. Des de les primeres eines de pedra fins als microxips més avançats, l’ésser humà ha après a extreure, transformar i combinar elements de la natura per satisfer les seves necessitats. Entendre els materials és entendre com funciona el món modern, ja que darrere de qualsevol edifici, vehicle o dispositiu electrònic hi ha un conjunt de recursos naturals que s’han processat gràcies al coneixement científic i tecnològic.
Ferro (Fe)
El ferro és el metall més utilitzat del món, essencial per fabricar acer i estructures de tota mena. Sense ell, la construcció moderna i la indústria pesant serien impensables.
Alumini (AI)
L’alumini destaca per la lleugeresa i resistència a la corrosió, cosa que el fa ideal per al transport, especialment l’aeronàutica, i els envasos. La seva alta reciclabilitat el converteix en un recurs clau per a l’economia circular.
Coure (Cu)
El coure és un excel·lent conductor elèctric i tèrmic, imprescindible en cables, motors i sistemes d’energia renovable. A més, la seva ductilitat i durabilitat el fan essencial en infraestructures elèctriques.
Zinc (Zn)
El zinc serveix sobretot per galvanitzar l’acer, el que el protegeix de l’oxidació i allarga la vida de les estructures metàl·liques. També s’empra en bateries i en la fabricació d’aliatges lleugers.
Níquel (Ni)
El níquel és essencial per a la producció d’acer inoxidable i aliatges especials resistents a la corrosió. També és crític per a tecnologies d’emmagatzematge d’energia, incloent-hi les bateries.
Cobalt (Co)
El cobalt és clau per a aliatges resistents a altes temperatures i, sobretot, per a bateries recarregables. La seva importància ha crescut molt amb l’expansió dels vehicles elèctrics i les tecnologies portàtils.
Terres Rares
Els elements de terres rares són crítics per a produir imants potents per aerogeneradors i motors de vehicles elèctrics. Tot i que s’empren en petites quantitats, són insubstituïbles per a moltes tecnologies avançades.





