Tresors del coneixement
Arbor Scientiæ
Ara fa deu anys…
El 29 de març de 2016 va tenir lloc la inauguració de l’exposició «Tresors del coneixement: Arbor Scientiæ» ideada i comissariada per la Universitat de Barcelona i organitzada conjuntament amb el Museu d’Història de Catalunya, on es va poder visitar del 17 de març al 22 de maig de 2016.
L’exposició s’inscrivia en el marc d’un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya mitjançant el qual es programaren quatre exposicions sobre el patrimoni artístic i cultural de la UB al llarg de quatre anys, amb la voluntat d’impulsar i aprofundir en la divulgació del patrimoni, la ciència, l’art i la cultura.
La mostra proposava un recorregut teòric a través dels conceptes clau del coneixement humà, alhora que articulava un itinerari patrimonial marcat per alguns dels materials més destacats de les col·leccions patrimonials de la Universitat de Barcelona, que il·lustraven simbòlicament el significat de cada concepte.
Ara, deu anys més tard, i en el marc de la commemoració dels 575 anys d’història de la Universitat de Barcelona, recuperem els continguts d’aquella exposició emblemàtica i els transformem en un nou producte digital d’accés lliure, amb l’objectiu de continuar reivindicant la Universitat de Barcelona com a paradigma del centre del saber i com a símbol del coneixement.
Amb aquesta versió virtual, ampliem la vida i l’abast de la mostra original, i posem a disposició de tothom un recurs que combina recerca, patrimoni i divulgació. El format digital ens permet actualitzar determinats continguts i revisar diversos elements per adaptar-los al nou format i enriquir-ne la lectura.
Confiem que aquesta nova presentació contribueixi a mantenir viu l’esperit de l’exposició i reforci el compromís de la UB amb la difusió del coneixement i del seu patrimoni.
Ramon Llull i l’arbre de la ciència
Ramon Llull escriu Arbor Scientiæ (1295-1296) amb la intenció d’explicar un sistema general que permeti arribar a comprendre el conjunt dels continguts del saber universal. I ho fa justament mitjançant la imatge simbòlica de l’arbre.
L’arbre representa totes les ciències del saber –les branques–, i els seus principis universals les arrels–. Pel seu moviment vertical s’equipara al viatge d’ascensió, d’expansió i de fecunditat que l’ésser humà també pot emprendre gràcies a les seves capacitats i que l’ha de dur a la immortalitat: la immortalitat que el coneixement atorga. En conclusió, l’arbre de la ciència és l’arbre del coneixement humà.
1. El coneixement es genera. El coneixement es transmet. El coneixement es construeix
L’interès de l’ésser humà per conèixer i interactuar amb l’entorn natural, social i cultural, a través de capacitats com ara l’enteniment i el llenguatge, du els individus a construir respostes, a crear discursos i representacions, a generar coneixement que, al seu torn i un cop transmès, genera més preguntes, més respostes i noves representacions, en definitiva: genera nou coneixement.
La Universitat de Barcelona ha contribuït a aquest procés gràcies a l’abast generalista del seu saber, al pes de la tradició que marca la seva llarga història i al compromís ineludible de futur, com a meta, però també com a inici en un procés permanent de construcció de coneixement que mai no s’atura.
Som criatures intel·ligents
L’arbre de la ciència de Llull és l’arbre del coneixement humà, és a dir, dels éssers humans com a criatures racionals. Simbolitza la intel·ligència i totes aquelles qualitats que, sent intrínsecament humanes, permeten conèixer la realitat, analitzar-la, i si cal, qüestionar-la.
El pensament humà, com a producte d’un procés mental constant, permet aprendre i generar coneixement gràcies a la pràctica, el desenvolupament d’estratègies i certes condicions com la llibertat i la necessitat d’una visió àmplia i diversificada del saber. Es
tracta, doncs, d’un saber integral en què ciències, lletres i arts s’interrelacionen i es connecten mútuament per produir un coneixement més complex i alhora més complet.
L’Arbre de la ciència de Ramon Llull (1295-1296) presenta totes les branques del saber a través d’un simbolisme arbori que reflecteix els vincles entre les diferents ciències.
Llull és una figura clau de l’Humanisme; propugna una formació íntegra de l’home, així com un esperit científic en equilibri amb una sensibilitat humanista. Ciència i vida.
Arborx scientiæ venerabilis et cælitvs (1515)
Ramon Llull (1232/3-1315/6)
Llibre imprès. CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Els orígens històrics
La paraula «universitat» (universitas en llatí) té la mateixa etimologia que «univers» i «universal», que designen un conjunt d’elements diferents –en aquest cas, els membres d’una corporació- però en sentit d’unitat, és a dir, treballant per a una finalitat comuna.
Durant l’edat mitjana comencen a aparèixer les institucions que es desenvoluparan fins a esdevenir les universitats tal com les coneixem avui dia. A Europa els primers «estudis generals», nom amb què es coneixen les primeres universitats, sorgeixen a partir del segle XI (Bolonya, París, Oxford), mentre que al territori de l’actual Catalunya el primer antecedent és l’Estudi General de Lleida i posteriorment d’altres com el de Barcelona, on gràcies al privilegi del rei Alfons V el Magnànim es va crear l’Estudi General de Barcelona (1450), precursor de l’actual Universitat de Barcelona. La primera pedra de l’edifici va ser col·locada en una cerimònia solemne el dia 18 d’octubre de 1536 a l’anomenada Rambla dels Estudis.
L’Estudi General de Barcelona, origen de l’actual Universitat de Barcelona, va ser creat el 1450 gràcies al privilegi que el rei Alfons el Magnànim concedí al Consell de Cent el 3 de setembre, i que fou ratificat poc després, el 30 de setembre, per una butlla del papa Nicolau V.
Tot i que la institució es fundà a mitjan segle XV, l’Estudi començà a funcionar plenament, amb edifici propi i normativa jurídica específica, a partir de mitjan segle XVI. La seva implantació tingué un impacte decisiu en la ciutat, aleshores encara fortament marcada per l’herència medieval però situada en un punt de gran importància estratègica i comercial. En aquest context, els gremis i la classe mitjana adquiriren un protagonisme creixent, tant per l’impuls de l’activitat econòmica com per la seva participació en el govern municipal, del qual, de fet, depenia directament l’Estudi General de Barcelona.
Civitates Orbis Terrarum (1588)
Editor: Georg Braun (1541-1622)
Llibre imprès
CRAI Biblioteca de Fons Antic, Universitat de Barcelona
Compromís de futur
El model educatiu mixt de convivència entre les ciències experimentals i les ciències socials i humanístiques permet una visió oberta, diversificada i expansiva del saber. Aquest és un enfocament imprescindible actualment, perquè permet connectar la institució amb la major part de sectors productius, socials, culturals o financers, i perquè l’avenç tecnològic no pot dissociar-se de les experiències emocionals del gènere humà.
Per això la Universitat de Barcelona prioritza les iniciatives que tenen una projecció global i una aplicabilitat en el benestar humà, social i cultural. A la Universitat li correspon facilitar els recursos necessaris perquè la societat encari els processos de transformació en què viu, mitjançant el coneixement. Aquest és el seu compromís de futur.
Potenciar la recerca en qualsevol disciplina és treballar per millorar la qualitat de vida de les persones.
Els investigadors analitzen problemes que ens afecten a tots, com les malalties o la contaminació del nostre entorn, i indaguen solucions perquè en el futur aquests problemes minimitzin el seu impacte en la societat.
El Grup de Recerca de Grans Vertebrats marins de la UB ha construït al llarg del quatre dècades un banc de teixits de mamífers i tortugues marines, essencial per entendre el canvi ambiental que experimenta el planeta, des de l'exposició als contaminants fins a canvis en la biologia de les espècies.
Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins
Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Dept. Biologia Animal,
Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Valors i principis rectors
L’Estatut de la Universitat de Barcelona és l’instrument jurídic fonamental que permet a la institució exercir amb eficàcia les seves competències en l’àmbit de l’ensenyament superior i complir la seva missió com a universitat pública al servei de la societat i del país.
El text vigent —aprovat pel Claustre Universitari el 26 de novembre de 2025— estableix als seus articles 4 i 5 els valors i principis rectors que guien el funcionament de la institució i que aquesta es compromet a preservar. Es tracta de valors essencials que orienten l’activitat universitària i als quals s’han d’ajustar totes les persones que formen part de la comunitat de la UB en l’exercici de les seves funcions i responsabilitats.
La prevenció i l’evitació de discriminacions per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals, origen nacional, pertinença a grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social o condició econòmica, opinió, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal, social o política que pugui aparèixer.
Principis rectors de la UB. Estatut de la Universitat de Barcelona (2025), Títol I, article 5. a)
La gàbia és plena de missatges, d’informació. Però està prohibit transmetre aquesta informació. És una informació trencada, truncada i tancada.
No hi ha llibertat si t’envolten barres de ferro.
Saved information (1994)
Matilde Grau Armengol (1962)
Ferro i paper
Col·lecció de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona
2. La generació de coneixement: la recerca
La recerca constitueix un procés complex format per diversos procediments, tècniques i punts de partida emmarcats en el seu context d’influències socials, econòmiques, culturals i polítiques.
L’objectiu de les pràctiques investigadores és impulsar nous coneixements i la seva aplicació en la resolució de nous problemes i paradigmes. Per això, una de les missions de les universitats és fer possible una recerca de qualitat que busqui el progrés i el benestar de l’individu i de la societat en el seu conjunt.
Processos de creació: la creació artística
El procés de creació o generació de coneixement és aquell pel qual l’ésser humà percep el món gràcies a la seva capacitat cognitiva i el transforma en representacions simbòliques (científiques, artístiques, etc.), que permeten interpretar-lo.
El procés de creació artística n’és un exemple revelador. El concepte subjacent a la creació d’una obra d’art és la necessitat vital de voler comunicar una idea i buscar la millor manera de transmetre-la. Cada artista cerca respostes als seus interrogants mitjançant camins diferents: les seves experiències vivencials, els actes intuïtius o intel·lectuals d’anàlisi i de reflexió, la influència dels coneixements previs, sense oblidar la influència que exerceix el món exterior.
Gaudí, Miró i Dalí representen tres visions diferents i molt personals de crear.
Les creacions de Dalí reflecteixen un món molt complex. Són el fruit d’un procés mental que va dels somnis a la realitat “irreal”, però també són fruit d’un procés inconscient ple d’obsessions personals i íntimes i d’uns somnis que el pertorben.
El mateix Dalí és un personatge construït per ell mateix. És conscient que ha de mostrar-se com un nou model d’artista i per això es reinventa contínuament.
Somnis, vivències, records, desitjos reprimits, voluntat conscient. Tots ells processos diferents dels quals neixen creacions genials.
Vida secreta de Salvador Dalí (1944)
Salvador Dalí (1904-1989)
Ed. Buenos Aires: Poseidón
CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Universitat de Barcelona
Resoldre un problema: les vies d'investigació
En investigació científica el primer pas és identificar el problema, prendre’n consciència i decidir buscar-ne la possible solució a partir d’una hipòtesi. La cerca de la solució es basa en l’ús d’una metodologia que, en línies generals, suposa l’elecció d’un mètode i la seva aplicació pràctica, és a dir, la tècnica.
Les vies d’investigació són infinites: investigació experimental, basada en la medició de dades; qüestionaris o entrevistes, basats en l’opinió; observació de la realitat; mètodes de raonament lògic, com la dialèctica; estratègies heurístiques de resolució de problemes; la introspecció o reflexió individual; les aportacions multidisciplinars, etc.
Un dels mètodes heurístics de resolució de problemes és el d’assaig i error, amb el qual es posa a prova una opció per verificar si és bona; en el cas que no ho sigui, s’hi intenta una alternativa.
La papallona Parnassius Apollo és una espècie que presenta una gran variació en els seus individus, atesa la seva variabilitat genètica. Aquest procés permet l’evolució de les espècies, ja que només sobreviuen aquells exemplars amb les característiques més avantatjoses.
També els errors en recerca ─com a mètode de coneixement─ ens ajuden a avançar.
Col·lecció de papallones Parnassius Apollo
Procedència: Pirineus catalans
Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal-CRBA
Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona
Fonts de coneixement
El saber pot originar-se a partir de la reflexió individual, del diàleg, o bé d’una experiència vivencial. En aquest sentit, un viatge a un lloc nou que es viu i es veu com una realitat distinta pot representar un esperó en la creació de noves formes d’expressió, però també l’oportunitat de conèixer entorns naturals i culturals nous que cal estudiar.
Una altra font de coneixement que no podem obviar és naturalment el saber que la societat hereta de generació en generació d’una manera més o menys codificada i que es transforma en un procés d’evolució permanent.
Els estudis que va realitzar Jordi Sabater Pi a l’Àfrica constitueixen un dels millors exemples on les experiències personals en el marc de la biodiversitat es converteixen en una poderosa font de coneixement.
L’interès per les espècies naturals i per les cultures africanes va sorgir, de manera autodidacta, arran de la seva experiència personal a Guinea Equatorial. L’observació profunda de la realitat que l’envoltava se’ns fa palesa mitjançant materials de gran interès, com els dibuixos o els diaris i llibretes de camp, que inclouen informacions valuosíssimes sobre diversos aspectes de la fauna, la flora, l’etnografia i l’art de la zona de Guinea on va viure.
Esquelet complet de granota gegant (Conraua goliath)
Jordi Sabater Pi (1922-2009)
Procedència: Guinea Equatorial
Fons Jordi Sabater Pi
CRAI Biblioteca de Belles Arts, Universitat de Barcelona
La recerca en el seu entorn
Les influències de caràcter polític, econòmic, social, cultural, filosòfic, tecnològic o ambiental d’una època determinada marquen decisivament la trajectòria i el camí dels processos de recerca, de les creacions o produccions generades per l’home. Determinen des del plantejament inicial, l’objecte d’estudi i les maneres en què es pot abordar la investigació, fins als seus usos i aplicacions. En general, unes condicions favorables permeten acréixer els coneixements en diverses àrees per facilitar, així, més benestar i progrés social.
Uns exemples concrets ens il·lustren els condicionants que poden influir en els processos de creació de coneixement.
Les arts vinculades al disseny gràfic constitueixen una font d’anàlisi històrica fonamental.
El cartell que representa Catalunya alçant-se contra el totalitarisme i el cartell de propaganda de la Guerra Civil reflecteixen una època marcada al país per les convulsions ideològiques i polítiques.
De la mateixa manera, l’abric arnat ens parla de l’Espanya mísera de postguerra, mentre que el cartell de TWA transmet la imatge –tòpica– d’un país en creixement, gràcies sobretot al turisme.
La gran agitació social del final del franquisme, amb protestes de caire social, polític o econòmic, i amb nombroses reivindicacions de caràcter identitari i nacional a Catalunya també té el seu reflex en les creacions gràfiques del moment.
Cartell Aixefem el feixisme (ca.1936)
Pere Català Pic (1889-1971)
Cartell editat per la Generalitat de Catalunya, Comissariat de Propaganda
Cartell Victoria, hoy más que nunca (1938)
Josep Renau (1907-1982)
Cartell editat pel Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat. Arxiu de Guerra
CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Universitat de Barcelona
3. La transmissió del coneixement: l’educació, la comunicació i la informació
La responsabilitat de l’educació superior és actualment construir una societat justa basada en el coneixement.
Per això la universitat ha de ser conscient que la seva missió és crear professionals no tant de la ciència com de la «cultura científica», això és, individus sabedors del món que els envolta, dels seus problemes i del seu marc ètic. Uns professionals que, amb la seva acció formadora, siguin capaços de transmetre les idees i el saber generats en el si de la institució, integrant-los en el conjunt del sistema socioeconòmic.
L'ensenyament de coneixements científics i de valors
L’educació és un dret humà fonamental. Com a procés d’ensenyament i aprenentatge, l’acció formativa pot tenir lloc en diversos contextos, com ara dins els grups socials (família, amics), o les institucions educatives. De fet, en el conjunt de la societat els centres d’educació són els que assumeixen principalment aquesta funció, és a dir, la de garantir que el procés de creació del coneixement sigui transmès i comunicat d’una manera formalitzada, sistemàtica i organitzada.
I això s’aconsegueix mitjançant l’ensenyament d’uns coneixements científics intrínsecament units als valors de la societat de la qual formen part. És tan important ensenyar coneixements com ensenyar valors i principis com ara: tolerància, justícia, solidaritat, llibertat. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir una educació al més integral possible.
Al pla d’estudis de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries, fundada el 1915 (antecedent de l’actual Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals), hi figuraven assignatures sobre història de les ciències. Aquest planetari era emprat com a eina pedagògica que permetia a les futures bibliotecàries de Catalunya adquirir coneixements bàsics sobre astronomia.
L’exemple il·lustra la importància de transmetre uns coneixements científics amplis per tal d’assolir un bagatge intel·lectual significatiu i poder exercir la professió amb rigor i excel·lència.
Planetari
George Adams (1709-1772)
Llautó, ferro i fusta
Col·lecció de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals,
Universitat de Barcelona
La responsabilitat de qui ensenya i de qui aprèn
L’educació integral de coneixements i valors que s’impulsa des dels centres educatius, i especialment des de les universitats, ha de sortir convertida en actius per a la societat, de manera que les dades, ben comunicades, es transformin en informació i, un cop compresa i aplicada, aquesta es converteixi en actituds i valors de progrés, en definitiva, en coneixement i innovació.
El coneixement ens atorga capacitat de decisió i ens permet actuar en conseqüència. Per això, és fonamental que la societat se senti informada i formada integralment i tingui accés al coneixement. És la manera de posar fre a la intolerància, la mediocritat o la irresponsabilitat per així construir una societat millor. Aquesta és la responsabilitat que ensenyants i aprenents hem d’assumir.
La responsabilitat i el compromís envers els alumnes són el factor clau que defineixen la vocació del docent.
En va ser un exemple el naturalista Odón de Buen y del Cos (1863-1945), que va reformar completament l’ensenyament de les ciències, amb mètodes poc habituals a l’època, com les pràctiques de laboratori o les sortides al camp. Defensava que els alumnes havien d’observar la natura a la natura.
Els seus mètodes van ser molt reconeguts per les autoritats acadèmiques, els estudiants i les seves famílies, així com per l’opinió pública.
Excursió organitzada per Odón de Buen a Navacerrada amb els seus alumnes (1927)
Centro de Estudios Odón de Buen (Zuera, Saragossa)
La difusió de la ciència i de la cultura
Les vies de divulgació i transmissió del coneixement són diverses: un llibre, una reunió de treball, una pel·lícula, una cançó, una classe magistral, una pàgina web, una escultura, un instrument científic, un article periodístic. En definitiva, qualsevol acció o creació que serveixi per fomentar l’apropament de la ciència i la cultura a la ciutadania.
En aquest sentit, tres conceptes han estat essencials al llarg de la història de la humanitat. D’una banda, la tradició oral, com a font no escrita que permet reconstruir el passat. D’una altra, el llibre, com a garant absolut durant segles de la difusió de la cultura. I finalment, el món digital, com un dels instruments més democratitzadors d’accés al coneixement global.
Durant segles els mites, les llegendes i altres relats es narraven oralment i es transmetien, així, de generació en generació. En qualsevol de les seves expressions, la tradició oral forma part del patrimoni immaterial d’una comunitat i ajuda a reconstruir la seva identitat i el seu passat.
Les rondalles mallorquines que va recollir l’escriptor i lingüista Antoni M. Alcolver són contes i llegendes que es narraven oralment al poble amb objectius bàsicament moralitzadors i didàctics.
Il·lustració de l’artista japonesa Yukiko Murata per a la rondalla L’amor de les tres taronges.
Rondalla popular recollida a Vuit rondalles mallorquines d’Antoni M. Alcover
Ed. MRR, Agrupació d'Editors i Autors Universitaris, Barcelona, 2012
4. El factor humà a la societat del coneixement
Coneixement no és només un terme teòric. La història de la humanitat no hauria progressat si els individus, ni el grup, no haguessin observat dades i fets, i generat informació a partir d’aquests per transmetre-la finalment a les generacions següents. La societat és el resultat de la capacitat del grup de crear coneixement i emprar-lo per construir determinades condicions de vida. Per tant, hem de reconèixer com a component clau del coneixement el «factor social».
I és per això que la institució universitària ha de fer valer, ara més que mai, les capacitats i els talents, les aportacions i les aptituds, les competències i les facultats, en definitiva, el factor humà. Estudiantat, professorat, personal gestor, visitants, ciutadania, tothom contribueix a configurar el caràcter de la institució. Tothom suma en aquesta tasca col·lectiva i de millora social.
El patrimoni humà de la Universitat de Barcelona
El concepte “Patrimoni UB” transcendeix la dimensió estrictament material del patrimoni universitari. Més enllà dels fons documentals, científics, artístics o històrics, la Universitat de Barcelona disposa del seu bé més valuós: el capital humà. És aquest capital humà el que ha generat, al llarg dels segles, un ventall inesgotable de produccions intel·lectuals, científiques, artístiques, literàries i escèniques.
Aquest conjunt de creacions, juntament amb els valors, símbols, rituals, coneixements, expressions i formes de comunicació que s’hi associen, configuren un llegat que combina patrimoni oral, patrimoni immaterial i patrimoni material, i que ens permet parlar d’un autèntic patrimoni total.
En aquesta línia, la Universitat de Barcelona està desenvolupant diversos projectes orientats a identificar, documentar i compartir el seu patrimoni humà, entenent-lo com un element essencial de la seva identitat i com un recurs viu en constant transformació. La UB vol posar a disposició de la societat aquest patrimoni en tota la seva amplitud, fomentar-ne la comunicació i afavorir-ne la interacció amb els col·lectius que en formen part. Es tracta, en definitiva, de formes de representació creades pels grups humans i pensades per als grups humans.
A la imatge es pot observar una instal·lació singular que es va dissenyar per a l'exposició «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae». Es tracta d'una instal·lació expositiva en forma d'arbre amb branques que presenten els noms de diverses persones vinculades a la Universitat de Barcelona, com a professors o antics estudiants, que han destacat de manera significativa en els seus respectius àmbits professionals.
Exposició «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae»,
Museu d'Història de Catalunya, del 17 de març al 22 de maig de 2016.
Crèdits
